A 2/4 de 4 de la matinada, sense haver-m'ho proposat, vaig haver d'anar a Granollers. Sol a la carretera, sense trànsit, vaig moure el dial fins que em vaig aturar quan vaig sentir la veu inconfusible de Stuart Staples. A Radio 3 oferien un concert dels Tindersticks. No recordo haver-los sentit mai abans per ràdio i ara fa temps que no n'escolto els CDs que tinc. I el que havia de ser un trajecte difícil se'm fa fàcil mentre les cançons del grup van sonant creant una atmosfera especial i particular a aquella hora.
pvilarrasat |
Vic |
dilluns, 27 de setembre de 2010 | 00:06h
L'allau immigratòria que ha gaudit/patit Vic els últims 15 anys s'ha concentrat en bona part a la zona sud de la ciutat. El Pla del Remei és qui més ha rebut aquesta invasió pacífica de ciutadans extracomunitaris que ha provocat un èxode de població autòctona. La degradació de la zona, però, es va fer evident ben aviat. Després d'alguns anys de cert desconcert l'Ajuntament va iniciar el 2006 un projecte de millora en el Pla de Barris. Després de les eleccions de 2007 el nou alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU) i els seus socis de govern (PSC i ERC) van donar màxima prioritat a la millora del barri. Anglada, líder de la PxC, va aconseguir al Remei
una bona part dels vots que van convertir-lo en la segona força
política de la ciutat. Ja ho havia fet més
tímidament 4 anys abans. ¿Els resultats d'Anglada
van ser el detonant perquè l'Ajuntament considerés prioritari el problema del Remei que fins aleshores cremava
en somort? En tot cas veient la magnitud de la tragèdia, i el que podia venir, el
nouAjuntament
va actuar amb decissió. El projecte de millora del barri del 2006 se'l va fer seu el nou consistori. Durant els
úlims 2 anys s'hi ha invertit més de 8 milions d'euros i ara l'alcalde, a la foto amb el regidor Rafús, ha donat per finalitzades les obres que han transformat notablement el Pla del Remei. Ara bé l'altíssim percentatge d'immigració extracomunitària hi continua tota ben instal·lada.
Quan uns pares tinguin un fill amb càncer -o una altra malaltia igualment greu- i treballin tots dos, un d'ells tindrà dret a una baixa laboral per cuidar el seu fill mentre duri l'hospitalització i el tractament. Aquesta és la proposta que ConcepcióTarruella, de CiU, va aconseguir ahir aprovar per unanimitat al Congrés en una proposició no de llei que insta al govern a fer les modificacions legals necessàries perquè això sigui possible. Com a pare que durant 3 anys vaig patir aquesta situació felicito Concepció Tarruella i CiU per aquesta iniciativa.
pvilarrasat |
Vic |
dilluns, 20 de setembre de 2010 | 00:19h
La fressa em va acompanyar tot el trajecte fins que vaig arribar al Cinema Vigatà. Aquest cap de setmana Vic ha estat sotmès a una inundació de decibels en ocasió del Mercat de Música Viva. Al costat de la venerable església del Carme una banda de tambors amenitzava la nit. Nombroses colles d'adolescents i preadolescents seguien amb atenció aquesta i altres actuacions musicals que vaig trobar pel camí. El cas es que després de suportar la frenètica activitat nocturna del Mercat, entrar al cinema va suposar un agradable descans. La pel·lícula la feien a la gran sala i feia temps, molt temps, que no hi anava. No hi havia una gran entrada potser una cinquena part de l'aforament total. Mentre en George Clooney s'instal·lava en un poblet italià vaig enyorar el temps, no tan llunyà, quan aquella sala era plena d'espectadors. Quan vaig sortir del cinema i vaig començar a fer el trajecte de tornada la fressa em va tornar a acompanyar, encara amb més intensitat. Vaig trobar un Mosso musculós en mànigues de camisa que, nerviós i desafiant, contemplava la gentada mentre feia voltes a la furgoneta de la policia autonòmica. Aliè a tanta música viva i mentre m'allunyava del brogit vaig anar repassant les millors seqüències de The American, una pel·lícula tranquil·la que es va estrenar aquest cap de setmana.
pvilarrasat |
Vic |
divendres, 10 de setembre de 2010 | 23:48h
A lasala de la columna de l'Ajuntament de Vic l'alcalde de la ciutat Josep MariaVila d'Abadal, d'Unió Democràtica de Catalunya, ha reclamat la independència i la necessitat de construïr l'estat català. Ho ha fet avui al vespre en l'acte que cada any es fa en motiu de l'Onze de setembre. I ho ha fet amb tanta convicció i entusiasme que ha causat sorpresa en bona part dels assistents que omplien de gom a gom la sala del consistori vigatà. El discurs de Vilad'Abadal va contra la línia oficial del partit i del seu líder Duran i Lleida. Més tard l'alcalde ha encapçalat la "Marxa del Vigatans" -una marxa independentista amb torxes- que ha acabat a la plaça de la Catedral on estava previst que s'hi cremés la setència de l'Estatut del Tribunal Constitucional. Abans Pilar Rahola ha improvisat una xerradeta que havia titulat "Catalunya en una cruïlla històrica". Ha demanat als polítics un full de ruta clar del seu projecte polític, ja sigui, independentista, autonomista o el que sigui. Ha reclamat fugir de la mediocritat que s'ha instal·lat al país. I, finalment, ha demanat orgull nacional als catalans. Però la xerradeta de la Rahola ha set improvisada, massa informal... en definitiva, mediocre.
Al voltant de 2/4 de 3 de la tarda d'avui s'ha calat foc a la subestació elèctrica que hi ha a la carretera de Vic a Roda de Ter just a la sortida dels polígons industrials i prop de l'Eix Transversal. L'incendi ha afectat només un transformador i de seguida ha estat controlat per una dotació dels bombers de Vic que han apagat el foc al cap de poca estona. Malgrat la fumarela no ha calgut tallar la circulació ni de l'Eix ni de la carretera de Roda, almenys durant l'estoneta que jo he presenciat l'incendi.
Avui a Paris ha mort Laurent Fignon. Al ciclista francès el vaig veure per primera vegada a la Vuelta de 1983. En un quarter de l'exercit espanyol de Carabanchel Alto veiem cada tarda -en una atrotinada televisió en blanc i negre- els últims quilòmetres de l'etapa. Aquella Vuelta la va guanyar Hinault però ja tothom es fa fixar en Fignon. Recordo una etapa a la Sierra deMadrid.Fignon pujava fàcil i havia de frenar-se per esperar Hinault, cap de files del seu equip. El francès va fer una exhibició de facultats i de classe. Va destrossar Julián Gorospe que va patir una "pájara" enorme. A la Vuelta, Fignon, va quedar 7è però ja va guanyar el Tour d'aquell any. Ho tornaria a fer el 1984. El mateix any va quedar segon al Giro i va acusar l'organització d'haver-li robat el triomf en benefici de Francesco Moser. La gran decepció de Fignon va ser el 1989 quan va perdre per 8 segons el Tour a Paris, ciutat on va neixer. L'última etapa va ser una contrarellotge i Lemond li va birlar el tercer Tour.
pvilarrasat |
FCB |
dissabte, 21 d'agost de 2010 | 22:33h
El Barça s'ha desfet per 4 a 0 d'un Sevilla més pendent de passar la primera eliminatòria de la Champions League contra el Braga que no pas de guanyar un trofeu menor. Pel Barça ha marcat Messi en 3 ocasions i el primer gol ha set en pròpia porta dels visitants. En el partit d'anada a Sevilla, dissabte passat, els sevillans van guanyar 3 a 1. Aquesta és la novena Supercopa del FCB, el vuitè títol de Guardiola i el primer del president Rosell. Guardiola ha deixat avui Ibrahimovic a la banqueta en una maniobra més per tal de desfer-se del gran fitxatge de l'any passat, el més costós de tota la història blaugrana. Ibrahimovic ha set el devanter més en forma de la pre-temporada i autor del gol de la setmana passada a Sevilla. Guardiola, didàcticament, avui li ha ensenyat quin serà el seu lloc a l'equip si no se'n va: la banqueta. Com Chigrinsky, el recanvi d'Eto'o va ser un caprici -pel que sembla també fallit- de l'entrenador. El destí del suec és el Milan.
FCB: Valdés; Alves, Piqué, Abidal, Maxwel; Xavi (Adriano, 87'), Busquets, Keita; Pedro (Villa, 55'), Messi i Bojan (Iniesta, 55').
(Tornada de la Supercopa d'Espanya. Partit vist per TVE)
En temps deFranco a Manlleu s'hi van construir uns blocs de pisos per encabir-hi els immigrants andalusos que aleshores arribaven en massa a Catalunya. Els pisos de Can Garcia, aïllats del centre de Manlleu, són un de tants exemples d'arquitectura franquista de l'època. La pèssima qualitat dels pisos va portar una ràpida degradació i els andalusos ja fa anys que van ser substituits quasi en la seva totalitat per moros, negres i altra immigració extracomunitària. Deu fer uns quinze anys que hi vaig haver d'anar un parell de vegades per raons professionals: el panorama era dessolador. No hi he tornat mai més. Ara els pisos s'enderrocaran ja que no són rehabilitables. Vet aquí però que avui a Can Puget hi he anat a veure una exposició, Pinzellades, del bon pintor manlleuenc Ramon Generó. Un parell d'olis de l'extensa exposició estan dedicats als pisos de Can Garcia. La mirada del pintor, però, rehabilita els pisos, els treu la lletjor i els hi dóna vida. La fotografia mostra un dels dos quadres.
pvilarrasat |
FCB |
dissabte, 14 d'agost de 2010 | 23:53h
Tal i com estava previst el Barça ha perdut a Sevilla l'anada de la Supercopa d'Espanya. Sense els internacionals espanyols l'equip no és el mateix. Massa baixes per jugar contra un rival més rodat que la setmana vinent juga la fase prèvia de la Champions. Tot i així l'equip ha fet una digna primera part, amb imprecisions, però sent fidel a l'estil de joc que l'ha fet famós. Ibrahimovic, el millor dels blaugrana, ha marcat després d'una bona passada de Maxwel. El suec abans havia fet una passada de gol a Bojan que aquest ha desaprofitat per lent. A l'inici de la segona part Maxwel ha repetit la jugada del gol però en aquesta ocasió Ibrahimovic no ha pogut marcar. Poc després Guardiola ha canviat el suec, potser amb molèsties, per Messi quan el Barça encara guanyava. El Sevilla també ha mogut la banqueta però amb criteri. El centre del camp del Barça ha desaparegut i la defensa ha començat a cedir espais i ha vingut la remuntada sevillana amb clamorosos errors blaugranes. Kanouté ha marcat 2 gols. Dissabte que vé a 2/4 de 9 del vespre (gràcies Sandro) veure'm el partit de tornada.
FCB: Miño; Alves, Sergi Gómez, Milito (Adriano, 80'), Abidal; Dos Santos (Thiago, 65), Oriol Romeu, Keita; Bojan, Ibrahimovic (Messi, 52') i Maxwel. (1r partit oficial d'aquesta temporada. Anada Supercopa d'Espanya, partit vist per TVE)
Daniel és un argentí de Bariloche que viu i treballa a Andorra. Fa de monitor d'esquí els hiverns i ara a l'estiu treballa a Naturlàndiaamb quads. Es trempat i no parla ni entén el català. La meva filla fa voltes amb un quad en un petit circuit i Daniel n'és l'encarregat. Com que no hi ha ningú més i l'home té ganes de xerrar, l'escolto. Viví ocho inviernos en cuatro años y acabé deprimido. Necesitaba el verano, estaba pálido... De Bariloche a Andorra y de Andorra para Bariloche. Siempre invierno, siempre con la nieve, dando cursillos... Pero me cansé. Ahora ya llevo tres años acá. I m'explica que viu amb una noia també argentina a Sant Julia de Lòria. Li agrada el futbol i em pregunta si sóc del Barça. Aquest any vol anar a veure un partit al Camp Nou. Que grande es Messi en un gran equipo! I del Mundial de Sud-Àfrica també en parla: yo sabia que Alemania nos iba a ganar, siempre nos ganan. I la conversa continua ell en argentí i jo amb el castellà de la Plana de Vic, mentre la meva filla cada vegada fa les voltes amb el quad més depressa.
En Llorenç, el fill d'en Trenoies, es va comprar una preciosa bala roja, una Derby rèplica de competició. Era l'època de l'Angel Nieto, quan les japoneses encara no havien liquidat del tot els fabricants europeus de motos. Ell treballava de mecànic i al cap de poc temps va marxar a fer el servei militar. Alguna cosa li deuria passar a Ceuta perquè després de tornar de fer el soldat ja no va ser el mateix. Mai més va ser aquell noi trempat i xulot, orgullós de la seva moto. Va començar a dur mala vida i després de la mort de la seva mare va perdre la feina. I encara més mala vida. La moto també va envellir malament i aquella orgullosa bala roja feia pena. En Llorenç ja no se n'ocupava. Va morir molt jove i sol.
En Trenoies era un pagès masover que com tants d'altres va acabar treballant en una fàbrica de pinsos de la Plana de Vic. Va haver d'abandonar la casa de pagès on havia nascut i viscut tota la vida i se'n va anar de lloguer en un pisot de Vic. Pocs metres per un home acostumat a comptar quarteres. Bon treballador, com tots els que deixaven una masoveria, anava a la fàbrica amb bicicleta fins que un dia un cotxe se'l va emportar per endavant. Era fosc i el conductor no el va veure quan en Trenoies situat al mig de la carretera trencava cap a l'esquerra. A l'enterrament hi va anar tota la pagesia dels varals de l'antiga masoveria. Feia dos anys que n'havia marxat. Una vídua i dos fills adolescents va ser quasi tot el que va deixar en aquest món. De tot plegat ja fa més de trenta-cinc anys.
pvilarrasat |
Vic |
dijous, 8 de juliol de 2010 | 23:00h
Aquest vespre xafogós caminava tranquil pel vigatà carrer del Pare Huix (a.c.s.), situat a la zona de l'Estadi, quan m'ha alegrat la vista un balcó acolorit amb dues banderes espanyoles: una de franquista i una altra dita constitucional. L'entusiasme patriòtic que desperta la roja fa estralls entre una bona part de la ciutadania. Haurem de convenir que aquesta comunitat autònoma espanyola, com també Vic, és cada dia més plural i diversa, tal i com és de rigor. Cliqueu damunt la foto si voleu veure l'àguila amb tota la seva imperial presència.
La selecció catalana d'hoquei patins ha guanyat l'Argentina per 3 a 0 la final de la Copa Amèrica que s'ha disputat aquesta tarda a Vic. El partit ha set menys disputat del que jo preveia i Catalunya no ha concedit cap opció als argentins que m'han decebut. El pavelló vigatà era ple de gom a gom. La final femenina l'han disputada les mateixes seleccions un parell d'hores abans i en aquest cas Argentina ha guanyat per 2 a 1. Aquesta final no l'he vist ja que he preferit veure la brillant victòria de la selecció alemanya de futbol contra Anglaterra que es disputava a la mateixa hora a Sudàfrica. La Copa Amèrica ha servit per comprovar que, esportivament, el nivell de Catalunya i Argentina és molt superior a la resta dels participants tot i que Xile i Brasil són rivals dignes. Les exòtiques Sudàfrica, EEUU o Costa Rica encara són lluny de ser competitives. És d'agraïr, però, que totes les seleccions participans s'hagin avingut a jugar amb Catalunya malgrat les pressions en contra d'Espanya.
pvilarrasat |
Vic |
divendres, 25 de juny de 2010 | 10:53h
A la plaça del Mil·lenari de Vic els cotxes hi circulen veloçment i els vianants en queden apartats a les voreres. Per anar d'una banda a l'altra el camí oficial fa fer una volta enorme. Es perd molt temps sobretot per anar de la vorera sud, edifici de Caixa Manlleu, cap a vorera est (esports Everest, fruiteria Els Valencians). Al cap de poc temps d'haver-se inaugurat la plaça, els ciutadans que van a peu van fer, mica en mica, una drecera (el caminet que es veu a la foto) i fa un parell de dies quan hi vaig passar vaig adonar-me que al caminet hi havia grava. Ben probablement l'Ajuntament, en un atac de sentit comú, l'ha condicionat per evitar als caminadors el fang i els bassals que sovint hi havia. Ara només caldria que modifiquessin la plaça per fer legal el caminet que l'ús habitual ha fet real.
La segona jornada de la Copa Amèrica d'hoquei patins que es disputa a Vic ha servit perquè les noies de la selecció catalana comencin la competició. Ho han fet guanyant la selecció de Brasil per 3 a 0. El marcador hagués pogut ser molt més ampli però la gran actuació de la portera carioca ho ha evitat. En categoria masculina Catalunya ha guanyat a Xile -una bona selecció- per 4 a 1. Tots els resultats de la competició els podeu trobar aquí.
Aquesta tarda s'ha disputat el primer partit de la Copa Amèrica d'hoquei patins entre les seleccions nacionals del Brasil i Alemanya. Han guanyat els primers per 5 a 3. La competició es disputa al Pavelló Municipal d'Esports Castell d'en Planes de Vic durant tota aquesta setmana.
Les seleccions masculines que participen en el Torneig són: Argentina, Brasil, Alemanya, EEUU, Sudàfrica, Xile, Costa Rica, Equador, Uruguai i Catalunya. En categoria femenina hi participen les seleccions de Xle, EEUU, Alemanya, Uruguai, Brasil, Argentina, Sudàfrica i Catalunya.
En categoria masculina Catalunya i Argentina són les grans favorites per guanyar la competició. En les seleccions femenines el pronòstic és més incert si bé cal comptar amb Catalunya, Alemanya, Argentina i fins i tot Xile.
La selecció catalana masculina d'hoquei sobre patins ha guanyat avui la 7a edició del Torneig Mundial d'hoquei sobre patins, Blanes Golden Cup 10. La final l'han disputada contra l'equip local el Sather Blanes, H.C.F i s'ha resolt per 3 gols a 0. En aquesta edició hi ha participat les seleccions de França, Xile, Argentina, una Selecció Mundial a més de la selecció catalana i el Blanes.
La competició femenina l'ha guanyada Xile que ha guanyat França per 7 a 2. La final contra França l'havia de disputar la selecció catalana però per coincidència horària amb l'ultima jornada de l'OK Lliga, les catalanes han renunciat a jugar la final. Aquesta competició l'han disputat les seleccions de França, Argentina, Alemanya, Xile, Catalunya i el Blanes.
pvilarrasat |
Vic |
dissabte, 19 de juny de 2010 | 18:05h
La ciutat de Vic és petita, plural i canviant. Desaparegudes les sotanes del tòpic de la Ciutat dels Sants, ja fa anys que la realitat de les mesquites, els vels islàmics i tota quanta vestimenta musulmana imaginable, campa alegre i deshinibida per l'antiga Ausa. Avui en parla encertadament Raholaa LaVanguardia. I aquest matí quan anava a comprar a l'Avinguda Pius XII contemplo satisfet que la diversitat també s'ensenyoreix dels balcons de la ciutat a propòsit de la roja, com es pot veure en la foto d'aquest pis damunt de l'acreditada Cansaladeria Castany.
