Avui divendres Sant m'ha vingut de gust de veure el partit de tennis del Godó entre Nadal i Monfils. I mentre l'al·lot de Manacor trinxava el francès des del fons de la pista, en Bonastre, el comentarista de TV3, que tenia una xerrera diarreica que no parava ni quan començaven els tennistes a disputar un punt. Calla Bonastre! que no ho saps que mentre juguen has de tenir la boca tancada? En ocasions en Bonastre fins i tot tallava en Sergi Bruguera que l'ajudava en els comentaris. Nadal, tot un cavaller, ha deixat fer un parell de jocs a Monfills a cada set. Els comentaristes d'esports xerren massa. Hi hauria d'haver sempre l'opció de poder seguir l'esdeveniment únicament amb so ambient.
El guitarrista Gary Moore ha mort avui en un hotel d'Estepona, per causes desconegudes. Havia nascut a Belfast (Irlanda) feia 58 anys. Va començar la seva carrera musical com a component de la banda irlandesa Thin Lizzy, per seguir després en solitari. Brillant guitarrista de blues i rock va editar més de 30 discs. Amb Parisienne Walkways (1979) va obtenir el primer èxit important en solitari. Still got the blues (1987) va ser un altre dels seus grans àlbums.
La situació financera de les administracions autonòmiques dels Països Catalans és catastròfica. No hi ha un euro al calaix, i el que és pitjor, es que no s'espera que n'arribi cap. Per aquest motiu el novembre passat el tripartit català ofegat pels deutes - i la despesa sense mesura- i sense crèdit bancari va decidir fer bons al 4,75% a 1 any i vendre'ls a particulars. L'èxit de l'emissió va permetre col·locar 3.000 MEUR i pagar les nòmines dels funcionaris de la Generalitat catalana. Un mes després la Generalitat Valenciana va fer la mateixa operació, idèntica, amb una emissió de bons de 1.500 MEUR. I ara és el govern de les Illes Balears. Ahir va anunciar una emissió de 200MEUR, ampliable a 300, amb les mateixes condicions del deute català i valencià. Es podran comprar entre el 24 de gener i el 4 de febrer. El durada dels bons serà des del 15 de febrer d'enguany al 15 de febrer de 2012, data en que, si tot va bé, es cobrarà l'interès i el capital invertit. La inversió mínima és de 1000 € i la màxima de 2 MEUR. Les entitats on el podran comprar els bons són:La Caixa, Sa Nostra, Banca March, Deutsche Bank i Banc Sabadell. La Generalitatcatalana espera ara rebre l'autorització del govern espanyol per emetre una altra emissió de bons destinada també a particulars per un import de fins 2.200 MEUR a un termini de 2 o 3 anys.
Llegint el suplement Criatures del diari ARA es pot arribar a la conclusió que el més normal, el que passa més sovint, és que els fills tinguin dues mares -o a vegades dos pares- i que tenir un pare i una mare és una raresa, una anomalia. En cada un dels suplements sovintegen les històries de lesbianes que tenen un fill o fills. O que després de tenir una relació amb un mascle, ecs quin fàstic, han arribat a la plenitud quan han trobat la seva parella lèsbica. Ahir dissabte en l'articlePit o Bireró?hi havia un peu de foto que deia: L'Arlet mamant de laMireia Font, una de les seves dues mares. I en el text de l'article se'ns explicava que "la Memè Tejedor va voler donar el pit a la seva filla Arlet. La seva parella, la Mireia Font, que portava la nena a dins la panxa, també ho volia fer. I la Memè l'ajudaria amb les preses, perquè no s'hagués d'aixecar sempre la Mireia". D'entrada s'iguala la condició de mare de la Mireia Font, que portava la nena adins la panxa, amb la Memè que únicament és la parella lèsbica i que, a diferència d'un pare, no ha contribuït en res en el naixement de l'Arlet. O potser l'òvul és de la Memè? També pot ser perquè de la la manera que està redactat el text el fet de portar la nena dins la panxa sembla només un aspecte marginal. Apassionant aquest món de les dues mares de l'Arlet.
Foto: Kate Moss i Lea T. Aquesta es deia Leandro i era un home però fa un temps va canviar de sexe. És filla del gran Toninho Cerezo jugador brasiler dels anys 80.
La matança de primer d'any de 21 cristians coptes d'Alexandria, Egipte, quan sortien d'una celebració litúrgica, no és un fet aïllat. És només un atemptat més, una altra matança d'una llista interminable. Els coptes són entre el 6% i el 10% dels 80 milions d'egipcis, majoritàriament musulmans. N'hi ha a altre països. Davant de la indiferència de l'opinió publicada occidental els cristians de moltes regions del món són objecte de les ires dels islamistes: discriminats, perseguits, expulsats i assassinats.
Avui per ràdio, RAC 1 i Catalunya Ràdio, m'he fet un fart de sentir que celebràvem San Esteve, sanesteve. Ni una sola vegada he sentit Sant Esteve, santesteve. De fet ja en devem quedar només quatre que ens fa mal les orelles això de sanesteve.
pvilarrasat |
dimarts, 21 de desembre de 2010 | 22:57h
Fa uns dies vaig comprar Clapton, un nou CD d'Eric Clapton. A la botiga, al centre de Vic, hi havia un parell de clients més, tots de mitjana edat. Ni rastre de joves. De fet ja fa anys que quan m'acosto a aquesta botiga -o a l'altra que hi ha a Vic- que no hi trobo, habitualment, gent jove. Per què pagar si tot es pot baixar gratis per la xarxa? Én més d'una ocasió m'han fet comentaris fotetes com ara, encara hi ha algú que compra cedés? Fins ara no m'he baixat mai cap cançó, tot i que a vegades utilitzo l'Spotify. De fet si pogués tampoc compraria CDs: compraria LPs. El mateix passa amb les pel·lícules. Van tancant els videoclubs i només sento que m'he baixat tal pel·lícula... En fi que ni aquí, ni Andalusia com diu en Puigcercós, no paga ni Déu la música ni les pel·lícules. De fet molta gent creu que la gratuïtat és un dret natural i pagar per la feina dels altres una excentricitat.
"Al nostre poble es començava a treballar amb feines pesades a casa de l'amo passades sis setmanes del part i jo vaig ser enviada a treballar a la cinquena setmana. S'havia iniciat la collita i calia treballar amb rapidesa perquè el gra estava en un estat avançat de maduració. Jo me'n duia la nena al camp quan anava a treballar. Danilo havia construït un estri en el qual penjava el bressol. La nena era tranquil·la, dormia i menjava i es tornava a dormir tot just li havia canviat el bolquer. Gronxava una mica el bressol i després anava a treballar i, de lluny, veia que el vent continuava gronxant-lo i, amb un somriure, em deia: "D'aquesta manera, no em cal mainadera"
Fragment de "Destí d'una dona de poble" de Lev Tolstoi i Tatiana Kuzminskaia. Pagès Editors Traducció de Josep M. Farré Pedrós
"De sobte, tots els cosacs es van doblegar en una reverència simultània i van cridar a la una: - Gràcia, mare! Gràcia! El ferrer, tot i que no arribava a veure què passava, també va posar tota la seva ànima en una reverència. - Aixequin-se -va ressonar sobre els seus caps una veu tan imperiosa com dolça. (la Tsarina) Uns quants cortesans anaven de corcoll intentant fer aixecar els cosacs. - No ens aixecarem, senyora! No ens aixecarem! Si cal, morirem, però no ens aixecarem - van cridar els zaporoges."
Fragment de "La nit de Nadal" de Nikolai Gógol. Edicions de L'Albí Traducció Lurdes Pons i Comellas
pvilarrasat |
Vic |
dimarts, 7 de desembre de 2010 | 22:49h
Multicines Sucre és l'empresa propietària de totes les sales de cinema de Vic: els Multicines (6 sales), el Cinema Vigatà (2) i el Cinema Nou (2). A la cartellera del 3 al 9 de desembre hi ha, entre altres, la següent programació:
- Harry Potter y las relíquias de la muerte. Horaris. Divendres 18:00 i 20:30; De dissabte a dimecres 17:45 i 20:30; Dijous 19:00 i matinal diumenge 11:30.
- Harry Potter i les relíquies de la mort. Horari. Cada dia a les 21:30 excepte el dijous que no hi ha sessió.
La versió en castellà és projecta al Multicines, lloc preferit pels adolescents. En català al cinema Vigatà, on habitualment es projecten les pel·lícules més "serioses". La versió en castellà en sistema "Digital 2D". En català no.
En un agradable berenar familiar R. de sobte ens diu que votarà en blanc a les properes eleccions. Tots m'han decebut, no han fet res després de la manifestació, només barallar-se. R. va participar a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona i en va tornar entusiasmat. Va ser la primera vegada que participava en una manifestació i baixar de Manlleu a Barcelona en plena canícula li va suposar un esforç considerable. Però ara l'entusiasme s'ha tornat fustració. No es mereixen res, tots són iguals! Algú l'intenta convèncer que s'ho repensi però R. diu que ja ho té molt reflexionat i que votarà en blanc.
Aquest matí al mercat del dissabte de Vic, a la Plaça, entre parades de bolets, verdura i fruita, em trobo casualment en Miquel B. i la seva dona. Feia temps que no ens vèiem i després de parlar de la respectiva canalla, de la petita empresa de la seva propietat, dels bons de la Generalitat i del preu dels bolets, parlem una mica de les properes eleccions. Em comenten que votaran en blanc, que ja no votaran més Esquerra com havien fet fins ara. Que el Tripartit és un desastre i en Puigcercós no és de fiar. Com és possible que estigui d'acord amb Montilla que vol pagar un sou als ni-ni? Aquesta colla de ganduls que s'espavilin! Però en Miquel B i la seva dona tampoc veuen cap alternativa que els faci el pes. En Laporta? és un oportunista! I per això aniran a votar, com sempre han fet, però aquesta vegada ho faran en blanc.
Laura Rosell, germana de Sandro Rosell, és formalment la responsable de l'empresa immobilària Riera Beaune, s.l., una de les moltes empreses de la família Rosell. Fa pocs anys aquesta empresa va comprar els terrenys de la fàbrica de CanBaumann a la pelletera vigata Colomer Munmany. La compra es va pactar per 22 milions d'euros dels quals ja se'n van pagar 17. El pagament dels 5 restants es va condicionar a l'aprovació del POUM vigatà i a altres condicions. El POUM ja està aprovat i Colomer assegura que ha complert totes i cada una de les condicions. Els 5 milions havien de servir per pagar les indemnitzacions de 121 treballadors acomiadats de Colomer. Riera Beaune, s.l. assegura que no deu res ja que "ara els terrenys estan contaminats i no tenen el mateix valor" Colomer i els treballadors han presentat una demanda judicial contra Riera Beuane, s.l. per incompliment de contracte. Aquesta setmana els treballadors es van manifestar davant dels domicilis de la familía Rosell, com es pot veure en la foto. L'operació de compra venda es va fer en el moment àlgit de la bombolla immobiliària i hi ha qui pensa que la negativa a pagar de Riera Beaune, s.l. pot tenir a veure amb l'esfondrament del mercat immobiliari.
"És terrible la cuinodependència que pateix la dissortada Catalunya actual. Cada cop que engego el televisor m'hi trobo un cuiner. Ja no es tracta de fer les seves receptes davant els fogons sinó d'opinar i intentar vendre la moto de les excel·lències culinàries del país, com si no tinguéssim cap altra inquietud amb què omplir el pap. Com als moments més nefastos de l'imperi romà, tot sembla vehiculat a través de la panxa i el sexe. Paradoxalment, és més fàcil trobar cuines exòtiques que una bona recepta casolna. Has de contractar un investigador privat per localitzar restaurants on facin menjar del de tota la vida. És més difícil trobar un fricandó que un plat d'una zona de Malàisia o dels confins de l'Àfrica. "
David Castillo Fragment de l'article publicat a l'AVUI dilluns 18 d'octubre de 2010
Alexandre Rosell, àlies Sandro, ha culminat avui al matí la vendetta contra l'anterior junta del Futbol Club Barcelona, contra el seu anterior president JoanLaporta i contra el millor Barça de la història. I ho ha fet votant en blanc com un covard, tirant la pedra i amagant la mà, davant de la perplexitat de tothom. Amb aquesta acció d'avui culmina la reacció del nuñisme -la mediocritat històrica del Barça- de la Vanguardia i de la caverna espanyola incapaços, tots ells, de suportar el Barça desacomplexat, triomfant i orgullós de les últimes 7 temporades. Que Laporta i la seva Junta no ho van fer tot bé? És clar que sí. Que quan es viu en l'eufòria de l'èxit es cometen alguns errors? És clar que sí. Però el que avui han perpretat Sandro i els seus seqüaços no té res a veure amb això. Ara el Barça torna a la normalitat de la mediocritat, la submissió a l'espanyola mediocritat que tan agrada a l'amic de d'Alexandre Rosell, àlies Sandro, Florentino Pérez. (Per cert aviat parlaré dels obscurs negocis de les empreses de la família d'Alexandre Rosell, àlies Sandro)
Segons que ha fet public avui l'INDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) el 51,5% dels naixements registrats a Vic el 2009 van ser fills de mare estragera. En total a la capital d'Osona van nèixer 625 nadons dels quals 322 van ser fills d'estrangeres i 303 fills d'autòctones. Encapçalen aquesta classificació de localitats amb altíssims percentatges de naixements de fills de mare estrangera Salt amb el 69.6%, Roses 54.20%, Salou 51.9% i Manlleu amb un 51.8%. En el mateix informe s'assenyala que les dones autòctones tenen un índex de fecunditat inferior, 1.3, al de les estrangers 1.8. Veure informe complet clicant aquí.
Un grup de dones espera davant d'un col·legi vigatà la sortida dels seus fills. És l'hora d'anar a dinar. Quan obren les portes van sortin els nens, els nens que no es queden a dinar al col·legi. El grup de dones reuneix els seus fills i se'n van a peu xerrant animadament. M'he fixat en el grup fa estona. Han arribat d'hora i algunes mares van amb cotxets amb fills més petits que encara no van a l'escola. "Són mores però els seus fills són espanyols com nosaltres. No et fot? Com que han nascut aquí..." em diu S. que m'ha vist com observava el grup. "Les dones d'aquí com que han de treballar han de deixar els nens a dinar i aquestes com que no fan res se'ls poden endur a casa", afegeix el meu conegut que ha vingut a buscar un nen i sembla emprenyat. El meu conegut, i saludat, diu altres coses però és millor deixar la conversa en aquest punt.
En ocasió del 10è aniversari de l'Associació de Donants de Sang d'Osona aquesta tarda s'ha inaugurat l'escultura Vic als donants de Miquel Amblàs. El lloc escollit per situar l'obra ha estat el Pla del Remei de Vic destinatari d'especial dedicació i inversió per part de diverses administracions, com ja vaig explicar en un altre post. A l'acte hi han assistit unes vuitanta persones. Hi ha hagut petits parlaments de l'alcalde de la ciutat, de l'afònic escultor i del president de l'Associació. Prèviament una senyora de la qual no he pogut saber el nom ni en qualitat de què parlava ha llegit admirablement bé un emotiu text explicatiu de l'escultura que representa la fusió de dos cossos, el del donant i el del receptor. L'obra es pot admirar a la criïlla del carrer Bisbe Strauch amb el Passeig de la Generalitat, al costat d'una oficina d'UNNIM Caixa. (Cliqueu damunt la foto per engrandir-la)
Informen avui els diaris que l'acreditada i també desacreditada agència de qualificació Standard & Poor's xifra en un 8% els hipotecats espanyols que a hores d'ara tenen un préstec hipotecari d'import superior al preu que avui val el seu pis o casa. I que si el preu de l'habitatge continua baixant el nombre d'hipotecats amb més deute que patrimoni pot augmentar fins al 20 o 30%. La vertiginosa pujada del preu de l'habitatge va durar fins que la bombolla immobiliària va esclatar (2008), com no podia ser de cap altra manera. Des d'aleshores el preu de l'habitatge només ha baixat i potser encara ho ha fet poc. La creença tan extesa que el totxo era una inversió segura i sempre es revaloritzava va resultar falsa, aquesta vegada d'una manera ben evident per a tothom. Per tant aquells que van comprar el pis en el tram final de la bombolla (2005-2007) si avui l'haguéssin de vendre no recuperarien ni de tros el preu que en van pagar. El problema pot presentar-se si van fer una hipoteca del 90 o 100% del valor de compra i ara es veuen obligats a vendre l'immoble perquè, per exemple, no poden pagar les quotes del préstec hipotecari. Amb l'import de la venda als preus actuals no podran pagar el deute pendent. En definitiva que ni tornant les claus de l'habitatge al banc quedaran nets de deute.
Avui divendres Sant m'ha vingut de gust de veure el partit de tennis del Godó entre Nadal i Monfils. I mentre l'al·lot de Manacor trinxava el francès des del fons de la pista, en Bonastre, el comentarista de TV3, que tenia una xerrera diarreica que no parava ni quan començaven els tennistes a disputar un punt. Calla Bonastre! que no ho saps que mentre juguen has de tenir la boca tancada? En ocasions en Bonastre fins i tot tallava en Sergi Bruguera que l'ajudava en els comentaris. Nadal, tot un cavaller, ha deixat fer un parell de jocs a Monfills a cada set.
La situació financera de les administracions autonòmiques dels Països Catalans és catastròfica. No hi ha un euro al calaix, i el que és pitjor, es que no s'espera que n'arribi cap. Per aquest motiu el novembre passat el tripartit català ofegat pels deutes - i la despesa sense mesura- i sense crèdit bancari va decidir fer bons al 4,75% a 1 any i vendre'ls a particulars. L'èxit de l'emissió va permetre col·locar 3.000 MEUR i pagar les nòmines dels funcionaris de la Generalitat catalana. Un mes després la Generalitat Valenciana va fer la mateixa operació, idèntica, amb una emissió de bons de 1.500 MEUR. I ara és el govern de les Illes Balears. Ahir va anunciar una emissió de 200 MEUR, ampliable a 300, amb les mateixes condicions del deute català i valencià. Es podran comprar entre el 24 de gener i el 4 de febrer. El durada dels bons serà des del 15 de febrer d'enguany al 15 de febrer de 2012, data en que, si tot va bé, es cobrarà l'interès i el capital invertit. La inversió mínima és de 1000 € i la màxima de 2 MEUR. Les entitats on el podran comprar els bons són:La Caixa, Sa Nostra, Banca March, Deutsche Bank i Banc Sabadell.
Llegint el suplement 
Fa uns dies vaig comprar Clapton, un nou CD d'Eric Clapton. A la botiga, al centre de Vic, hi havia un parell de clients més, tots de mitjana edat. Ni rastre de joves. De fet ja fa anys que quan m'acosto a aquesta botiga -o a l'altra que hi ha a Vic- que no hi trobo, habitualment, gent jove. Per què pagar si tot es pot baixar gratis per la xarxa? Én més d'una ocasió m'han fet comentaris fotetes com ara, encara hi ha algú que compra cedés? Fins ara no m'he baixat mai cap cançó, tot i que a vegades utilitzo l'Spotify. De fet si pogués tampoc compraria CDs: compraria LPs. El mateix passa amb les pel·lícules. Van tancant els videoclubs i només sento que m'he baixat tal pel·lícula... En fi que ni aquí, ni Andalusia com diu en Puigcercós, no paga ni Déu la música ni les pel·lícules. De fet molta gent creu que la gratuïtat és un dret natural i pagar per la feina dels altres una excentricitat. 
Multicines Sucre és l'empresa propietària de totes les sales de cinema de Vic: els Multicines (6 sales), el Cinema Vigatà (2) i el Cinema Nou (2). A la cartellera del 3 al 9 de desembre hi ha, entre altres, la següent programació: 
En un agradable berenar familiar R. de sobte ens diu que votarà en blanc a les properes eleccions. Tots m'han decebut, no han fet res després de la manifestació, només barallar-se. R. va participar a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona i en va tornar entusiasmat. Va ser la primera vegada que participava en una manifestació i baixar de Manlleu a Barcelona en plena canícula li va suposar un esforç considerable. Però ara l'entusiasme s'ha tornat fustració. No es mereixen res, tots són iguals! Algú l'intenta convèncer que s'ho repensi però R. diu que ja ho té molt reflexionat i que votarà en blanc.
Laura Rosell, germana de Sandro Rosell, és formalment la responsable de l'empresa immobilària Riera Beaune, s.l., una de les moltes empreses de la família Rosell. Fa pocs anys aquesta empresa va comprar els terrenys de la fàbrica de Can Baumann a la pelletera vigata Colomer Munmany. La compra es va pactar per 22 milions d'euros dels quals ja se'n van pagar 17. El pagament dels 5 restants es va condicionar a l'aprovació del POUM vigatà i a altres condicions. El POUM ja està aprovat i Colomer assegura que ha complert totes i cada una de les condicions. Els 5 milions havien de servir per pagar les indemnitzacions de 121 treballadors acomiadats de Colomer. Riera Beaune, s.l. assegura que no deu res ja que "ara els terrenys estan contaminats i no tenen el mateix valor" Colomer i els treballadors han presentat una demanda judicial contra Riera Beuane, s.l. per incompliment de contracte. Aquesta setmana els treballadors es van manifestar davant dels domicilis de la familía Rosell, com es pot veure en la foto. 
"És terrible la cuinodependència que pateix la dissortada Catalunya actual. Cada cop que engego el televisor m'hi trobo un cuiner. Ja no es tracta de fer les seves receptes davant els fogons sinó d'opinar i intentar vendre la moto de les excel·lències culinàries del país, com si no tinguéssim cap altra inquietud amb què omplir el pap. Com als moments més nefastos de l'imperi romà, tot sembla vehiculat a través de la panxa i el sexe. Paradoxalment, és més fàcil trobar cuines exòtiques que una bona recepta casolna. Has de contractar un investigador privat per localitzar restaurants on facin menjar del de tota la vida. És més difícil trobar un fricandó que un plat d'una zona de Malàisia o dels confins de l'Àfrica. "
