pvilarrasat |
Vic |
diumenge, 27 de maig de 2012 | 01:37h
Unes vuit-centes persones, menys de les esperades tractant-se d'una convocatòria nacional, s'han manifestat aquesta tarda a Vic sota el lema oficial, Per la cohesió social, aturem el feixisme. La majoria dels assistents -quasi tots comentava un periodista local, jo crec que exageradament- eren de fora de la ciutat i bona part d'ells immigrants marroquins. La passejada ha transcorregut pels carrers més cèntrics i no hi ha hagut incidents. Al final de la manifestació hi ha hagut parlaments a la plaça Major.
La manifestació va ser promoguda inicialment per laCUP de Vic i després s'hi van afegir nombroses entitats catalanes. Però no va obtenir el suport de cap altre partit polític del consistori vigatà, que la van considerar inoportuna i ineficaç. La convocatòria respon a l'estratègia de tensió contra la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. Georgina Rieradevall (Vidreres (?) 1977) regidora de la CUP és, segons diverses fonts, la principal autora d'aquesta estratègia. Pertany a una acabalada família gironina i és germana petita de la senadora de CiU a la província de Girona, Maria Rieradevall (Vidreres 1973).
Contrariament al que pugui semblar amb la convocatòria d'aquesta manifestació a Vic no hi ha especials problemes de convivència. O com a mímin no són superiors als que poden tenir altres ciutats amb un percentatge del 25% d'immigrants. Res a veure amb el que passa a Salt (veure reportatge de l'ARA d'ahir). La ciutat de Vic fa molts anys que inverteix en la integració de la immigració. És pionera en la integració escolar, l'anomenat model Vic. Precisament aquestes actuacions municipals a favor de la integració de la immigració i l'elevat percentatge d'immigrants han creat malestar entre alguns autòctons que han traduït el seu neguit amb vots a la Plataforma per Catalunya, que proposa, oficialment, un millor control de la immigració.
Foto: manifestants amb bandera marroquina aquesta tarda a Vic (Osona.com)
La Júlia és una treballadora d'una gran empresa amb un càrrec d'una certa responsabilitat. Aquests dies li han arribat per la intranet de l'empresa correus informant-la del dret constitucional que té de fer vaga o d'anar a la feina. Tot molt correcte i pulcre. Però la Júlia diu que, com qui no vol la cosa, la seva cap molt amablement i amb un somriure li ha fet saber la inconveniència de fer vaga. I no només a ella. A l'empresa, una multinacional, hi ha por entre els treballadors perquè la crisi també es nota. I tot i que la Júlia sap que la vaga no va en contra la seva empresa, el comentari, reiterat, de la seva cap ha set suficient perquè reconsideri la seva decissió inicial de fer vaga. I com ella, altres treballadors de la multinacional que també tenen por i que com diu la cap "en la situació actual no és moment de fer-se mal veure, ja saps què pot passar...". I no faran vaga tot i que en volien fer.
"És l'enfrontament de sunnites i alauites, amb el seu rerafons històric d'hostilitats, el factor més destacat en aquest conflicte sirià. El règim dels Assad, sota el laïcisme proclamat que dissimula el seu acaparament del poder per un grup minoritari, sap manipular les sensibles identitats de la seva població i fins ara havia aconseguit contemporitzar amb les tendències sunnites islàmiques moderades. (...) En aquest ambient de revenges, de venjances que es remunten a la carnisseria de Hama del 1982, de por, els grups sunnites més radicals -els salafistes-, atiats per les monarquies retrògrades i riques del Golf, aprofiten la pèrdua de control de la seguretat del Govern per anar agredint-los durament. El seu objectiu és eliminar els alauites del poder, que consideren que han usurpat durant mig segle."
Tomás Alcoverro Fragment de l'article "El Mosaic Sirià. Sunnites i alauites" La Vanguardia, 25 de març de 2012.
"Els kurds viuen, sobretot, a la regió de la Jezira, a l'est de l'Alep, i al pintoresc barri dels vessants del mont Qassiaum, que domina Damasc. Són descendents de tribus indoeuropees i van ser víctimes de la moderna Turquia d'Atatürk, igual que els armenis, els siríacs i els jacobites. Van fugir a la veïna Síria cercant refugi. (...) Els kurds, dispersos en diversos estats d'Àsia Menor, van ser una joguina en mans de les potències colonials del segle XX. La seva integració a Síria no ha estat fàcil perquè no han renunciat a les seves aspiracions nacionals. (...) L'ambigüitat que mantenen davant el règim, malgrat que n'han patit la repressió, és perquè els serveix d'escut davant els perills d'arabització i acusada islamització de les forces que podrien conquerir l'Estat. I per això no confien en els rebels. Tenen por, a més, que, en cas de victòria, cedeixin a les pressions de Turquia, oposada a una regió autònoma kurda a Síria " Tomás Alcoverro Fragment de l'article "El Mosaic Sirià. Els kurds" La Vanguardia, 21 de març de 2012.
"És la seva creença religiosa particular la que ha configurat aquesta comunitat, petita minoria de només un 3% de la població de Síria però d'una importància estratègica. (...) En aquests temps de revoltes contra Baixar al-Assad, a excepció d'una discreta participació en les primeres manifestacions de Daraa i en altres localitats com Homs, la comunitat drusa no s'ha adherit a aquest aixecament. Com que sovint les protestes s'organitzen a partir de les mesquites se'n senten exclosos. Conscients que són els militants islamistes els que dirigeixen la insurrecció, no en comparteixen els projectes polítics. (...) La construcció recent d'una trentena de mesquites al seu territori, generosament finançada pels fanàtics wahhabites del regne de l'Aràbia Saudita -quan abans només existia una mesquita a As-Suwaida- ha augmentat el seu temor d'una vasta islamització que arrasi el caràcter plural de creences i costums de la població de Síria."
Tomás Alcoverro Fragment de l'article "El Mosaic Sirià. Els drusos de les muntanyes" La Vanguardia, 20 de març de 2012.
"Els cristians de Síria viuen amb angoixa aquests temps amenaçadors de revoltes i repressions sagnants. Amb el poder alauita havien preservat la seva llibertat de culte, la seva identitat, tot i que també van ser sotmesos a la seva vigilància i exclosos de la direcció de l'Estat. És indiscutible que el règim baasista, al qual es van adherir les minories, ha mantingut un cert equilibri religiós. L'estatut personal dels cristians es pot trencar amb la instauració de la xaria, a la qual aspiren les poderoses forces musulmanes dels sunnites, avalades per les repressives monarquies absolutes del Golf, així com per les grans potències d'Occident. Els patriarques de Damasc, que vaig visitar fa mesos, temen que el final de l'actual règim baasista sigui el principi d'un nou calvari pels crisitians, antics pobladors d'aquestes terres i sal de l'Orient"
Tomás Alcoverro Fragment de l'article "El Mosaic Sirià. Les Esglésies Cristianes" La Vanguardia, 19 de març de 2012
pvilarrasat |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 23:27h
Amb la presència de les càmeres d'Esport 3 i l'absència de públic, el SHUM Maçanet s'ha classificat avui per a disputar la final de la Copa del Rei d'hoquei sobre patins, després de guanyar el Roncató Patí Vic per 1 a 3.
L'equip local ha ofert, com és costum aquesta temporada, un altre partit nefast. No es poden guanyar partits contra rivals que no són cap maravella si es defensa sense anticipació, la mínima agressivitat exigible i amb un porter que de moment sembla de mantega. Però és que l'atac vigatà és inofensiu i previsible fins a la irritació. I a més la mala sort també acompanya: avui tres pilotes als pals. Només hi ha un jugador que sembla tenir coratge i encert per intentar guanyar els partits: l'argentí Lucas Ordoñez.
El Shum Maçanet no ha patit mai per guanyar el partit. Ha dut la iniciativa, s'ha avançat al marcador i després de l'empat local ha sabut sentenciar el partit a la segona part. Merescuda victòria que els ha classificat dels vuit primers de l'OK Lliga. Jugaran la fase final de la Copa del Rei. El Vic en queda fora i lluitarà per salvar la categoria.
OK Lliga: Vic 1 - 3 Shum Maçanet Dilluns 6 de febrer de 2012 Pavelló Olímpic de Vic Poca gent, potser 250 persones. Fred.
pvilarrasat |
dimarts, 17 de gener de 2012 | 21:58h
L'enorme derrota del Roncato Patí Vic contra l'altre equip de la Plana de Vic manifesta amb tota la cruesa possible la fi del milor equip de la història del Patí Vic. L'equip liderat per Titi Roca ha aconseguit en els últims anys situar-se entre els millors de la lliga espanyola, que és el mateix que dir d'entre els millors d'europa i del món. En aquests últims anys a més de les victòries de la Copa del Rei i de la Supercopa (2009 i 2010) s'ha arribat a finals europees i s'han aconseguit resultats a l'OKLliga com no s'havia fet mai. I per últim s'ha capgirat totalment el domini històric de l'altre equip de la comarca i avui és el Patí Vic la referència principal de l'hoquei osonenc.
Però com tot cicle també arriba un final. Ja la temporada passada es van observar síntomes d'esgotament. La marxa de jugadors tan importants com Marc Torra, Jordi Adroher i el porter Sergi Fernández ha passat factura. Com també la inexplicable aportació de jugadors del planter que algun dia caldrà tractar amb profunditat. La plantilla actual, és llei de vida, també s'ha envellit. Només l'aportació desigual de l'argentí LucasOrdoñez compensa una mica les mancances.
Honor i glòria als herois! A tots aquests grans jugadors que ens han ofert partits i victòries com mai. Per això sap tan greu la cruel derrota de dissabte passat. També perquè l'equip que ens va visitar i derrotar no té res a veure amb els grans equips d'aquell Club que lluitaven per la Lliga i aconseguien campionats. L'equip que ens va ridiculitzar dissabte al Pavelló Olímpic de Vic va venir com a últim classificat de l'Ok Lliga i lluita des de fa anys només per a salvar-se. Per això la derrota és encara més dolorosa i cruel.
Partit d'hoquei patins de l'OK LLIGA. Roncato Patí Vic 1 - 6 Voltregà. Jugat dissabte 14 de gener de 2011 al Pavelló Olímpic de Vic.
pvilarrasat |
Vic |
diumenge, 1 de gener de 2012 | 12:23h
La Clínica de Vic, coneguda popularment per l'Aliança, és l'origen de molts vigatans. Durant dècades i dècades del segle passat i els primers anys d'aquest l'Aliança va ser una autèntica fàbrica de vigatans. Però la competència de la sanitat pública va fer entrar en crisi la Clínica que mica en mica va perdre socis i tots els naixements. Ara els vigatans neixen al públic Hospital General de Vic i alguns, amb progenitors més adinerats, en selectes clíniques de Barcelona. I l'Aliança ja només és un reguitzell de consultoris mèdics i habitacions buides.
pvilarrasat |
Vic |
dilluns, 26 de desembre de 2011 | 22:48h
L'adoberia vigatana Can Codina ja fa temps que va tancar. Ara enderroquen les naus i aviat un flamant hipermercat Mercadona substituirà la fàbrica. Fins fa uns anys hi havia a Vic un trio de grans adoberies: Colomer Munmany, Genis i Rius, i Codina. Totes tres han tancat. La transformació del sud de Vic ha set espectacular els últims 25 anys. Els voltants de la plaça Osona són un caos de pisos i cases unifamiliars, caserna de la guàrdia civil i col·legi Salarich, gent d'avall i de més avall... Només hi faltava un Mercadona i ja tindrem el suburbi vigatà a l'alçada de qualsevol àrea metropolitana.
A prop de l'Església de Santa Maria, a Agramunt, uns nens s'empaiten enriolats. Una dona negra que pot ser la mare d'algun d'ells se'ls mira quieta i seriosa sense dir res. Tots esperen el berenar popular de pa torrat amb xocolata a la pedra que començarà aviat, a les cinc tocades de la tarda d'avui. Passa una família amb una nena d'uns deu anys i aquesta es mira divertida els nens com s'empaiten. Els sent a parlar i la nena diu a la seva mare: "mama, mama, aquests parlen com elBojan!" La mare s'atura i pregunta al pare: "el Bojan és d'aquí?" I com que segueixo el meu camí ja no sento la resposta del pare barceloní.
"Ningú no descobrirà a hores d'ara que la televisió porqueria correspon a una societat que, per una ambigua relació de causa i efecte, augmenta cada dia la seva immaduresa i la seva irresponsabilitat" (...) "És una pusíl·lanimitat voler ignorar que la televisió forma part -deliberada o involuntària- del sistema educatiu. La hipermodernitat ha generat buits que la televisió porqueria s'afanya a omplir. En cas que la televisió sigui un baròmetre de l'estat psíquic i moral de tota una societat, estem tocant fons; tan sols l'absència legal de la pena de mort impedeix a les productores de televisió porqueria competir per l'audiència televisant execucions capitals en directe. Serien un èxit."
La mort a trets de Gadafi a Sirte ha robat protagonisme a la cerimònia de clausura dels terroristes bascs d'ETA. La casualitat ha volgut que avui 20 d'octubre de 2011 el sinistre personatge revolucionari s'hagi entrellaçat amb els de la boina i la caputxa. No es pas, de ben segur, la primera vegada que el Coronel libi i els etarres coincideixen. Són prou conegudes les aficions del libi com a patrocinador de tota mena de terroristes internacionals. Avui ETA ha declarat que tancava la paradeta després d'haver estat derrotada militarment ja fa molts anys. Un anunci esperat després dels actes d'aquesta setmana a Donosti amb la presència dels principals pacificadors mundials. ETA plega derrotada i esgotada el dia que Gadafi cau mort a Líbia. Tota una metàfora.
pvilarrasat |
FCB |
divendres, 30 de setembre de 2011 | 23:09h
The Economist es fa ressó de la denúncia que dos congressistes brasilers han fet contra el president del FCB Sandro Rosell i el seu soci Ricardo Teixeira, vinculat a la federació brasilera de futbol, d'inflar les despeses d'organització d'un partit amistòs. The Economist recorda que Sandro Rosell va cobrar 4 milions de dolars el 2008 per fer-se càrrec de l'organització del partit entre Brasil i Portugal a través de la seva empresa Alianto. Les autoritats de Brasilia -estat brasiler que va organitzar el partit- consideren que la despesa real va ser només de mig milió de dolars i que Teixeira i Rosell es van repartir la diferència.
L'Anna Patrícia va anar ahir a Sant Joan de les Abadesses. A quarts de nou del vespre va comprar un parell d'ampolletes d'aigua al supermercat Schelecker del poble. Va pagar els 90 cèntims i la noia de la caixa li tornà el canvi amb el tiquet de la compra. I el tiquet va sorprendre un moment l'Anna Patrícia, quan hi va llegir: SCHLECKER, S.A.U. SAN JUAN DE LAS ABADESAS BEAT MIRÓ 4 Aquarel Agua 0.5 l 0.90 € TOTAL 0.90 € Al contado 2.00 € Cambio 1.10 €
C.IF A43227628 IVA INCLUIDO IVA INCLOS GRACIAS POR SU VISITA AGRAITS P.L. SEVA VISITA Nº TIC / HORA / Nº CAJA 9815 20:27 1
San Juan de las Abadesas? es va preguntar només un instant l'Anna Patrícia. Perquè ella ja està curada d'espants. Ja sap prou bé que a la ComunitatAutònoma, ni que sigui al bell mig de la nostrada comarca del Ripollès, s'hi pot trobar de tot. Fins i tot un alcalde del PSC/PSOE al mateix poble, casat amb la senyora López de Campdevànol, alcaldessa d'aquest municipi fins que el maig passat els electors li van retirar la vara.
Mentre el sobiranisme o independentisme català va fent via cap al no res, el país real -Som set milions i mig, a l'autonomia catalana- a poc a poc es manifesta més desacomplexadament en totes direccions. El Partit Popular emergeix amb força a l'àrea metropolitana i recull els vots dels votants que perd el PSC-PSOE. És un trasvasament de vots d'un partit tèbiament catalanista, el PSC-PSOE, cap a un partit rabiosament espanyolista. Badalona, amb el notori Garcia Albiol, i també Castelldefels són les primeres onades visibles d'aquest tsunami que arribarà a tota la comunitat autònoma catalana les properes eleccions espanyoles i que ens igualarà -en menor mesura espero- a les comunitats autònomes espanyoles de les Illes Balears i València, completament rendides i captives a l'encant popular.
La Laia i l'Anna Patrícia han anat avui a la tarda a veure l'última pel·lícula d'en Harry Potter. La volien veure en català però l'han vista en castellà. Qüestió d'horaris:
Harry Potter y las reliquias de la muerte divendres 19:15 i 22:30 dissabte i diumenge 18:00, 20:15 i 22:30 de dilluns a dijous: 19:15 i 21:45 matinal diumenge 11:30 golfa dissabte 00:45.
Harry Potter i les relíquies de la mort: divendres 17:30 dissabte i diumenge 22:15 de dilluns a dijous 21:45 golfa dissabte 00:30
La premsa esportiva a Catalunya no és altra cosa que premsa barcelonista, del FC Barcelona, és clar. Qualsevol tonteria relacionada amb el Barça mereix portada dels diaris esportius fets a Barcelona. A vegades, però, hi ha excepcions i avui l'ha protagonitzada (com en algunes altres ocasions, tot s'ha de dir) el petit El 9 Esportiu. Com el diari francès L'EQUIPE, el diari en català ha dedicat la portada a Djokovic guanyador ahir a Winbledon, sens dubte, la notícia esportiva del dia. En canvi Sport ha dedicat la portada al Barça: Un rombo para Cesc, amb foto de Guardiola. I Mundo Deportivo ha titulat: Cesc, tu turno, amb foto del jugador que es deleix per jugar amb el Barça però va signar fa 2 anys contracte amb l'Arsenal per quatre temporades més. Llàstima que El 9 Esportiu sigui un diari tan limitat en mitjans i continguts.
Arrecerats sota una petita bauma el pescador francès de salmó de muntanya m'explica que fa molts anys que pesca a l'estany del mig de Tristaina (Andorra). Un tipus d'uns seixanta anys, xerraire i que parla ràpid. Plou i cau pedra en un típic ruixat d'estiu a l'alta muntanya. Jo escolto pacientment les explicacions del pescador i les seves peripècies. La pesca no m'interessa gens però en aquesta situació i compartint tan poc espai més val tenir bones relacions amb el veí. De tant en tant faig un resum a la meva filla de les explicacions del pescador. I vet aquí que l'home em pregunta en quin idioma parlem. Li dic que en català i respòn que ja s'ho pensava i que el català s'assembla molt a "le patois". Et vous parlez patois?, li pregunto. A non, non, je ne le parle pas, non, non. I al cap d'una estona para de ploure i de caure pedra i l'home para de parlar de la pesca del salmó de muntanya i torna a la canya i jo i la meva filla continuem la tornada de l'excursió.
pvilarrasat |
Vic |
divendres, 24 de juny de 2011 | 18:47h
Anna Patrícia i el seu pare encenien petards anit. Mica a mica els llumins es van acabar i de petards en quedaven molts. A tres quarts d'onze de la nit vigatana només un bar o una botiga de pakis podien solucionar el problema. Van passar per davant de dos bars i estaven tancats. No havien pensat en el bar de moros que hi havia prop d'allà. Aquest era obert i hi van entrar. Només hi havia homes que van mirar molt estranyats la presència d'aquells dos intrusos. Se sentien petards fora del local que tenia les portes obertes. El pare d'Anna Patrícia va dir a l'home de la barra del bar: "un encenedor, si us plau". L'home va rumiar una mica i va començar a buscar dins d'un calaix. Els homes del bar miraven la televisió, un canal marroquí. Hi havia un debat amb dos homes i una dona i en ocasions sortien alguns textos en àrab. Anna Patrícia, que també mirava la televisió, va dir sorpresa al seu pare: "la dona no va tapada". El seu pare li va respondre: "és que aquí van més tapades que no pas al seu país d'origen". Anna Patrícia va continuar mirant la televisió. L'home de la barra del bar, que duia bigoti, va trobar al cap d'uns minuts un encenedor i el va vendre per un euro al pare d'Anna Patrícia que va trobar el preu raonable i que estava disposat a no comprar-lo si el preu era abusiu. I estona després d'haver marxat del bar de moros i haver vist una dona en una televisió àrab sense anar tapada, Anna Patrícia, encara estava sorpresa d'haver vist una dona àrab sense anar tapada. Perquè les mares i germanes grans de les set nenes marroquines que hi havia a la seva classe de sisè de primària i totes les mares i germanes grans de totes les alumnes marroquines del seu col·legi públic vigatà, totes i cada una d'elles, duien sempre el cap tapat, algunes molt i molt tapades.
"Ningú no descobrirà a hores d'ara que la televisió porqueria correspon a una societat que, per una ambigua relació de causa i efecte, augmenta cada dia la seva immaduresa i la seva irresponsabilitat"
Mentre el sobiranisme o independentisme català va fent via cap al no res, el país real -Som set milions i mig, a l'autonomia catalana- a poc a poc es manifesta més desacomplexadament en totes direccions. El Partit Popular emergeix amb força a l'àrea metropolitana i recull els vots dels votants que perd el PSC-PSOE. És un trasvasament de vots d'un partit tèbiament catalanista, el PSC-PSOE, cap a un partit rabiosament espanyolista. Badalona, amb el notori Garcia Albiol, i també Castelldefels són les primeres onades visibles d'aquest tsunami que arribarà a tota la comunitat autònoma catalana les properes eleccions espanyoles i que ens igualarà -en menor mesura espero- a les comunitats autònomes espanyoles de les Illes Balears i València, completament rendides i captives a l'encant popular.
