L'entusiasme acrític català per Palestina és admirable. Tots som Palestina! Tots som Hamàs, clama la progressia nostrada amb un fervor digne d'estudi. Gaza ja és una icona anti-imperialista. L'imperialisme malvat i pervers d'Israel mereix càstig, boicot, manifestacions, amenaces... No cal ni dir que els d'Israel no són una colla de querubins. Ni de bon tros. Però viuen envoltats d'estats musulmans que els voldrien exterminar, fer desaparèixer del mapa. Si aquesta colla aconseguissin la bomba atòmica tot Israel seria un forat. És el què desitja Hamàs. En qualsevol confrontació militar hi ha víctimes innocents. A Gaza també, malauradament. Friso esperant el dia que Joan Saura se'n vagi a Gaza, a fer el solidari, amb els seus, els totalitaris i els fanàtics...
(Imatge: quadre d'Andrew Wyeth, pintor nord-americà mort avui als 91 anys)
Sisè dia d'activitats militars a Gaza. Avui la notícia és la mort d'un dels terroristes més sanguinaris de Hamàs SheikhNizar Rayan destacat dirigent del nord de Gaza. Per altra banda cal fer notar que Hamàs fa servir algunes mesquites de Gaza de magatzem de material bel·lic. La IAF (Israel Air Force) s'ha vist amb l'obligació de bombardejar-ne alguna per destruïr la capacitat militar dels terroristes. Aquests segueixen enviant coets contra la població civil d'Israel. L'atac de Hamàs, no ho oblidem, és el que ha propiciat aquesta ofensiva d'Israel que alguns troben desproporcionada. Finalment la IDF (Israel Defense Forces) està a l'espera d'entrar a Gaza i acabar amb el vesper terrorista que s'hi aplega. En la foto uns soldats netejant el canó d'un tanc preparat per actuar.
L'espanyol diari Expansión dedica avui bona part de la portada a les lletres del tresor. Diuen a Expansión que l'inversor compra lletres del tresor, que serveixen de refugi pels seus diners. L'inversor de l'Expansión no es fia de la solvència de caixes d'estalvi i bancs i en canvi es fia de la solvència de l'estat. L'estat no farà fallida, deu pensar. Les lletres del tresor financen els deutes de l'estat espanyol a bon preu: el 3.32%.
Brama i supura pus la carcúndia musulmana. El Papa Benet XVI va batejar ahir el periodista italià d'origen egipci Magdi Allam. És el sotsdirector del prestigiós diari milanès Corriere della Sera. Avui, per exemple, el diari palestí Al Quds al Arabivomita: "Benet XVI indigna els musulmans batejant un exmusulmà pro-israelià conegut per la seva aversió a l'islam".Altres diaris àrabs afirmen que "Allam s'ha batejat per interessos econòmics i personals" o bé que "es tracta d'una ferotge provocació". El periodista ja fa temps que viu amb protecció per haver denunciat que "l'arrel del mal és innata en un Islam que és fisiològicament violent i històricament conflictiu". No seré pas jo qui el desmenteixi.
Cau la neu a Jerusalem al pas d'un home que camina davant del mur de les lamentacions. Terra Santa tan esquitxada per la sang dels conflictes ara es torna blanca. Per unes hores, potser uns pocs dies, la ciutat canvia. Canvia la fisonomia habitual i el ritme urbà s'alenteix. El conflicte sempre latent persisteix, la neu no ho canvia pas, però la ciutat Santa de Jerusalem es converteix en una nova postal, aquesta vegada més serena, més tranquil·la, més amable... Shalom !
"Presque tous les facteurs démographiques jouent contre le poids des francophones: une fecundité plus faible, une mortalité plus élevée, uneimmigration essentiellement non francophone, et une émigration vers la banlieue des francophones" Així explica Marc Termote, demògraf i professor a la Universitat de Montréal, que per primera vegada els francofons siguin minoria a la capital del Quebec. Montréal parla anglès. Quebec és cada vegada menys una illa francòfona en un Canada cada vegada més anglofon. Aquest fet, m'atreveixo a afirmar que irreversible, ha encès les alarmes dels quebequesos francofons. Com diu Mario Beaulieu, president de Montréal français, Montréal comprendra bientôt la moitié de la population du Québec. L'anglicisation de la métropole porterait un coup fatal à notre culture et à notre identité en tant que peuple. Assenyades paraules les de Monsieur Beaulieu. Aplicables, sense necessitat de gaire imaginació, a altres indrets del món.
A Kuala Lumpur, Malàisia, les models han desfilat per la passarel·la. Com a tot arreu. Però en comptes de lluir elegants vestits o sortir més aviat lleugeres de roba i provocatives a Kuala Lumpur s'hi han pogut veure les últimes tendències de moda islàmica. Diferents models han desfilat amb la Burka, paradigma de la dona d'avui i del futur d'alguns països d'aquest món d'Al·là. La Burka: la dona sotmesa i submisa.
La Fontana di Trevi vermella. Tota l'aigua de la Fontana di Trevi, a Roma, ha quedat tenyida de vermell. L'acció ha estat reivindicada per FTM Azione Futurista 2007. Un home amb un barret en seria l'autor, segons alguns testimonis. Reclam turístic excepcional a la Fontana di Trevi Anita Ekberg va protagonitzar-hi una memorable escena. A la Dolce Vita.
No és pas, el nostre, un país que commemori guerres o batalles guanyades. Commemorem derrotes i commemorem l'heroic comportament d'alguns dels derrotats. No podem fer altra cosa. Massa lluny queden les gestes d'almogàvers i demés. De tanta derrota que ens hem tornat pacifistes i manyacs, campions de la cassolada per la pau. Potser és per això que menyspreem aquells que si que han guanyat batalles, guerres i han escrit a la seva història alguns episodis bèl·lics que perduren en la memòria col·lectiva. Flags of our fathersés la història de la batalla d'Iwo Jima, durant la segona guerra mundial. Una dramàtica batalla que va produir la coneguda imatge dels soldats americans plantant la bandera al cim del mont Suribachi. Aquesta pel·lícula s'estrena aquest cap de setmana. Properament, d'aquí un parell de mesos s'estrenarà una altra pel·lícula sobre la mateixa batalla vista des de l'òptica japonesa. També dirigida per Clint Eastwood, tota una garantia de bon cinema.
