Aquest migdia a la plaça Dom Miquel de Clariana de Vic hem pogut gaudir d'un exel·lent vermut amb companyia de Marta Rovira, número 2 de la candidatura republicana, i de Joan Puigcercós el President d'Esquerra. Se'ns ha obsequiat amb un bon cava -llàstima dels gots de plàstic- i uns acompanyaments notables que a aquella hora s'han celebrat especialment. L'ombra s'ha agraït. Tractant-se d'un acte electoral d'unes eleccions considerades menors és de destacar que hi ha hagut força presència de públic. L'acte ha estat ben organitzat. Els periodistes Miquel Macià i Agustí Danés han pres nota dels fets. Hi he pogut veure i saludar Pere Prat, alcalde de Manlleu, Joaquím Puntí (UVic i ex-regidor republicà), Josep Maria Font (empresari i ex-regidor republicà), Josep Maria Freixanet (alcalde d'Olost i diputat), Jordi Serra (President Regional i regidor de Roda de Ter), Carles Sanuy (president d'Osona d'Esquerra), Toni Casassas (regidor de Taradell), Filo Tió (alcaldessa de Santa Eugènia de Berga), Montserrat Juvanteny (regidora de Prats de Lluçanès), Joan Ballana (ex-regidor socialista i actualment col·laborador d'Esquerra)... Prèviament al vermut hi ha hagut l'acte polític presentat amb simpatia per la regidora vigatana Maria Gràcia Ferrer. Doña Marta Rovira (així consta a les paperetes electorals) ha fet un intervenció centrada en Europa i ha parlat de la importància de les eleccions i del què ens juguem. La noia és solvent. Finalment Puigcercós ha fet un amè i exel·lent repàs de la situació política actual i ho ha enllaçat amb les eleccions. "Com a la taula d'en Bernat, a Europa qui no té estat no hi és comptat", ha dit a mitja intervenció el President d'Esquerra.

Foto: la candidata Marta Rovira durant l'acte d'aquest migdia

Aparco el cotxe a la Plaça dels Sants Màrtirs. Quan surto del Citröen sento un fragment de conversa de tres adolescents que seuen i fumen en un banc a tocar d'on he aparcat. N'he suspès 11! , diu una de les noies a les seves amigues. La declaració no va acompanyada de cap sentiment de contrarietat o culpa, si no d'un cert orgull. Les tres noies riuen i després continuen parlant alegres, però ja no sento el què diuen. I m'allunyo cap a "L'esperit de Vic", botiga de menjar i beure molt recomanable.

A Joan Ballana el vaig conèixer ara fa uns deu anys. Tots dos erem regidors de l'Ajuntament de Vic i coincidiem a la Comissió d'Hisenda i Governació. Quan el vaig conèixer una mica vaig pensar que aquell vigatà, un enamorat de la ciutat,  s'havia equivocat de partit. Com el mateix Portell . Què hi feien al PSC-PSOE, dos catalanistes com aquells? Només els atzarosos laberints de la política ho poden explicar. En fi, que 10 anys més tard en Joan Ballana ha anat a parar allà on estava predestinat a anar. A l'espai polític de l'esquerra nacional d'aquest país, l'esquerra no sucursalista ni dogmàtica, l'esquerra d'en Pallach. En Joan Ballana té l'ambició, la determinació i el coratge necessaris per participar activament en aquest projecte. Per liderar-lo, si vol. A Esquerra de Vic estan d'enhorabona. L'Escobar i en Puigcercós l'han encertada.

Foto: Ballana i Puigcercós.

Ja fa alguns anys que el rei negre a Vic és un negre de veritat. Un dels molts que viuen i treballen a la ciutat dels Sants. Enrere queden els anys que el gran Andreu G. donava vida al rei negre pintat. Avantatges de tenir un 25% d'immigració a la ciutat. Però ahir mentre mirava la cavalcada -cada any més gran- vaig adonar-me que els portadors de torxes de Baltasar també eren tots negres de veritat. Crec que l'any passat encara eren blancs pintats de negre. Els d'ahir eren els més alegres i festius de tota la cavalcada i també els més grans. Vull dir que els portadors de torxes de Melció i Gaspar són canalla més jove. I el que es veu a la fotogràfia a primer terme, molt trempat, anava dient: adéu siau, adéu siau...

La jugadora del Tennis Taula Vic Sara Ramírez, defensant els colors de la selecció espanyola, ha quedat en cinquena posició del campionat europeu de tennis taula celebrat a Sant Petersburg. El partit decisiu s'ha jugat aquest matí i les seleccionades espanyoles han derrotat per 3 a 1 a Àustria. Espanya ha aconseguit d'aquesta manera la millor classificació de la història. Només han perdut contra Hungria -la vigent campiona- i Holanda. Aquestes dues seleccions jugaran la final.

(foto: Sara Ramírez en un moment d'un partit a Sant Petersburg)

Un scooter i un cotxe han xocat a la Rambla del Passeig de Vic prop de les cinc de la tarda. Segons alguns testimonis el ciclomotor, conduït per un noi jove, circulava fent ziga-zagues entre els cotxes i finalment ha estat envestit lateralment per un turisme de color blau. El motorista ha quedat ferit lleument en una cama i una estona després dels fets encara estava una mica estabornit, segons que ha pogut comprovar aquest cronista. Els ocupants del cotxe han resultat il·lesos. Quan ha arribat una parella de la Guàrdia Urbana al lloc dels fets han set increpats per un home vell que els ha retret que havien trigat més de trenta-cinc minuts des que se'ls havia avisat. Els policies no n'han fet cas. L'accident i el posterior efecte tafaner han provocat retencions de vehicles al centre de la ciutat durant una bona estona.

Hi ha una incapacitat de l'administració pública, en aquest cas local, per a fer complir el què disposen algunes ordenances municipals. En els meus temps de regidor de l'Ajuntament de Vic sovint vaig comentar, en el debat per aprovar alguna ordenança, que tan important era fer-la com tenir els mitjans necessaris per vigilar el seu compliment ja que sinó l'ordenança era paper mullat. Avui la feia petar amb un conegut al centre de Vic quan han passat diverses motos, de petita cilindrada, que ens han deixat l'orella atordida. A la nit, és clar, és pitjor. Passa cada estiu, passa cada any i l'Ajuntament, en aquest cas de Vic, és incapaç de posar fre a l'agressió acústica d'alguns motoristes incívics. És la deixadesa de l'administració que paguem entre tots. Fa trenta anys que tinc moto i puc assegurar que no cal rebentar els timpans de la gent per gaudir de les màquines de dues rodes. 

(foto: família de Jammu, a la India, feliç de compartir plegats una Vespa sense presses ni soroll. Clic a la foto i aquesta s'amplia)  

Aquest és un relat verídic encara que pugui costar de creure. N. és un dona marroquina que viu a Vic. Du un mocador al cap pels carrers de la Ciutat dels Sants. Mai l'havia portat a la ciutat marroquina que la va veure néixer i créixer. Explica que anava a la platja amb banyador -bikini no- com altres noies de la ciutat. Vestia com moltes noies del Marroc: a l'occidental. Però a Vic ha tingut problemes amb la nombrosa "comunitat" musulmana. L'han obligada a posar-se el mocador al cap i a vestir més apropiadament. "Sembles una meuca" és el més suau que li deien. N. va claudicar perquè té por i fills. Ara es troba amb la paradoxa que a Vic té menys llibertat que a la ciutat marroquina on va néixer i créixer. Vol integrar-se a la societat vigatana perquè vol el millor pels seus fills però la "comunitat" musulmana fa tot el què pot perquè no ho faci. Aquesta història certa i vigatana passa avui maig de 2008 en una petita ciutat de l'europa occidental.

(La foto és de Vic però a la ciutat no es veuen habitualment burques. Segons sembla la dona de la burca estava de pas)

El veig passar per l'altra vorera del carrer de Manlleu. Sí, és ell, no crec que m'equivoqui. El caminar efeminat de sempre, la cara envellida però d'aparença juvenil. És l'assassí de la cinta mètrica. El mateix que fa uns vint-i-cinc anys o més va matar una dona vella a qui feia un vestit. A casa de la dona. Perquè l'assassí de la cinta mètrica era sastre, "modisto". R. del C. tenia un negoci prop de la Rambla del Passeig. Després va purgar a Carabanchel on va protagonitzar una escapada i es va vestir de dona durant un temps. Abans de tot plegat vaig coincidir amb ell en una popular coral vigatana. Alguns l'anomenaven "el mariconet". Però la pregunta que em queda al cap és: un assassí després de complir la pena de presó continua sent un assassí?  

(foto: model a la setmana de la moda d'Atenes)

Aquest vespre s'ha inaugurat a Vic el parc Jaume Portell i Crusats. Un bust de Portell, regidor de l'Ajuntament de Vic mort el 2004,  ha estat descobert en el transcurs de l'emotiu acte.  El parc ocupa part dels terrenys on estava situada la fàbrica de Colomer Munmany, davant del riu. En la inauguració, presidida per l'alcalde de Vic, Jacint Codina, i per la vídua s'hi ha pogut veure una nodrida i diversa representació de la classe política vigatana. Des dels joves de la CUP -el seu fill Albert n'és un d'ells- amb Laia Jurado al capdavant a regidors o ex-regidors de CiU, ERC o PSC. Així hi havia Joan Ballana i Toni Serrat, ambdós regidors del PSC i molt bons amics de Portell. També el diputat d'Unió Ramon Espadaler, els regidors de CiU Joan Oriol i Ignasi Puig,  l'ex alcalde Pere Girbau,  l'antic secretari de l'alcaldia i amic de Portell Pere Puig, l'ex regidor d'ERC Quim Puntí i als quasi ex regidors del mateix partit Josep Maria Font i Santi Crusellas i, com se sol dir, un llarg etcètera. En total unes dues-centes persones en una càlida inauguració i sentit homenatge al polític independentista i vigatà de pro. Al final de l'acte se m'acosta un ex regidor conegut i comentem que fins i tot hi han assistit alguns individus del partit de Portell, que no citaré, que li van fer la vida impossible al final de l'última legislatura en què va ser regidor. Hem convingut amb aquest ex regidor, que és de bona pasta, que la sorprenent assistència és una penitència que fan per redimir-se de tants pecats perpetrats. Així sigui.

(foto: osona.com)