Pensions d'(escassa) jubilació de J.W. Wilkinson

(…) Ja que la taxa de natalitat és baixa i continua baixant, o que l’esperança de vida continua allargant-se, ja s’està produint un excedent de gent gran. I  no es tracta d’uns avis qualssevol, sinó, almenys a Occident , de la generació més consentida de la història. Gent exigent i primmirada, acostumada des de la més tendra joventut a sortir-se amb la seva. Persones grans amb inclinació a disfressar-se de joves i amb molt poques ganes de morir. (…)

John Willian Wilkinson, fragment de l’article Pensions d'(escassa) jubilació a  La Vanguardia 2 d’agost de 2015

Malparit!

A quarts de vuit del vespre la dona negra surt del cotxe i empaita riallera l’home negre que també ha baixat del cotxe que ella condueix. L’ha deixat mal aparcat a la crüilla de l’Avinguda de Bernat Calbó cantonada Manuel de Galadies davant d’un restaurant. Malparit! diu la dona jove i acolorida amb un vestit llampant a l’home, també jove, que fuig rient. Malparit! Tots dos riuen i xerren a crits al mig de l’Avinguda. Tot plegat dura un instant. A pocs metres dos blancs descolorits ens ho mirem silenciosos i quiets. Malparit! i vinga a riure fins que la dona torna al cotxe i se’n va. I l’home camina per la vorera que mena a l’hospital.

 

Els xinesos no pugen l’Avinguda de St. Bernat Calbó

Als escorxadors de Vic i rodalia hi treballen una bona colla de xinesos. Mà d’obra dòcil que no porta problemes. Molt d’ells fan servir la bicicleta per anar a treballar i tornar a la ciutat. I el cas és que la pujada final de l’avinguda Bernat Calbó de Vic, amb carril bici inclòs, se’ls fa massa costeruda.
Avui al vespre he tornat a presenciar l’escena habitual: dos xinesos, un home i una noia, han baixat de la bicicleta i han continat a peu l’últim tram, el de més pujada. A poc a poc.
Els xinesos de Vic solen anar amb bicicletes atrotinades, a vegades rovellades, sense canvi, velles, sense llums…

La loteria torna a premiar Vic

Avui el sorteig de la loteria de Nadal ha tornat a premiar Vic. Ho ha fet modestament: 2,5 milions d’euros. El número premiat és el 11419 i es tracta d’un cinquè premi que paga 6.000 € per cada dècim de 20 €. L’AMPA de l’escola pública Centre de Vic n’havia fet participacions com també una companyia de teatre amateur de Taradell. La resta per finestreta. Tot molt repartit com agradi i diu el tòpic.
Vic és una ciutat on sovint hi cau algun premi de loteria important. A principis dels anys setanta hi va caure la grossa al Bar Mexicà i des d’aleshores plouen milions de tant en tant. El 2005 va ser l’últim any que hi va caure el primer premi. A la ribera del Mèder hi ha quatre administracions de loteria i la que avui ha repartit el premi és l’administració 2 del carrer Verdaguer. La mateixa que va repartir la grossa del Bar Mexicà. Encara avui es recorden els excessos que van perpetrar alguns dels mexicans afortunats…

Foto: l’administració de loteria 2 de Vic que ha repartit el cinquè premi avui a mitja tarda.  

Modestos estius

“…Recorde com la màxima atracció de la vesprada l’arribada de l’orxater, que, espentant el seu carret de dues rodes, recorria els carrers del poblet d’Estivella en el qual, durant quinze dies l’any, la meua família estiuejava. Quan l’orxater arribava  a l’altura de la petita casa de planta baixa llogada a un dels carrers secundaris del poble, els menuts de la casa érem enviats amb el nostre recipient, a per un litre de fresca orxata líquida per al berenar…”

Fragment de l’article de Josep Vicent Boira, Modestos estius, publicat a La Vanguardia el dimarts 28 d’agost. 

Les pitjors tomates del món

“… El fenomen resulta especialment dolorós en aquesta època de l’any, quan fa setmanes que els horts produeixen fruites i verdures d’una gran qualitat, però la majoria de restaurants continuen servint productes immenjables, que no són de temporada i que vénen de lluny en condicions molt poc adequades per garantir-ne el gust i la qualitat. La moda són els enciams inundats i les tomates en branca, farinoses i insípides -segurament les pitjors del món-, mentre els horts de la rodalia  són plens de tomates finíssimes de la poma híbrida, de la pera, del pebrot o de cor de bou, tan plenes i tan gustoses com un bon filet de carn de primera, però que acabaran malvenudes o fetes malbé a la mata mateix, perquè ningú no les reclamarà per a la cadena de restauració. En cap altre país mediterrani no es mengen unes tomates tan infames.  (…)
Aquí sempre s’havia menjat seguint escrupolosament el calendari estacional; encara no s’havien inventat els moviments que promouen el consum de proximitat (…), però teníem clar, com Josep Pla, que els millors productes de la terra “com menys viatjats millor”.

Fragment de l’article de Rafael Nadal, Les pitjors tomates del món, publicat avui 24 d’agost al diari La Vanguardia.  

63è Aplec de Matagalls

Avui al cim de Matagalls (1.698 m), al massís del Montseny, s’hi ha celebrat el 63è Aplec. Després de la trobada inicial s’hi han repartit els premis a la constància als escursionistes amb 50, 45, 40, 25 o 10 participacions. A les 11 del matí el Bisbe de Vic, Romà Casanova, hi ha presidit la missa, sota la creu del cim. La creu que és als cims de la vella i cristiana Europa. Amb el Cant dels Adéus s’ha acomiadat el 63è Aplec i fins l’any vinent.
Dia asolellat amb algunes boires i presència notable d’excursionistes. Bona organització de l’Aplec com és habitual.
(www.aplecmatagalls.cat)

Foto: la missa celebrada pel Bisbe de Vic Romà Casanova (clicar si es vol engrandir)

Petits problemes de convivència ètnica Vic

Aquesta tarda a quarts de set al carrer de la Mare de Déu del Pilar de Vic, al barri de les cases barates, hi ha hagut una baralla protagonitzada per uns negres borratxos i desvagats. Els africans han agredit un home -Manolito m’ha semblat que es deia la víctima- un veí andalús del barri que estava fart dels crits, baralles, insults, escopinades, etc. dels negres i els ho ha recrimitat. Els fets han passat al portal d’un dels blocs del carrer fet que impedia l’entrada i sortida dels veïns. Diversos agents de la guàrdia urbana (3 policies amb moto i un cotxe patrulla amb dos agents) han arribat al lloc dels fets a posar pau alertats pels veïns dels blocs. Després d’una estona de diàleg, amb algunes empentes i crits inclosos, els negres s’han calmat i els policies els han fet marxar una estona sense detenir-los. La indignació dels andalusos era patent: “se van de rositas”, deia una dona d’uns 60 anys emprenyada que en reclamava la detenció.Els policies, professionals avesats a situacions com la d’aquesta tarda, han tret importància als fets i s’han quedat una estona a dialogar amb alguns veïns espanyols que els explicaven els problemes de convivència que tenen amb els negres que comparteixen els pisos dels blocs amb ells. 
A certa distància alguns marroquins del barri s’ho miraven tranquils sense intervenir-hi ja que ells, en aquesta ocasió, no hi estaven implicats. 
Amb l’arribada de la calor aquests fets, deia un veí, es repeteixen amb molta freqüència al barri.