Punt Global

Notícies i opinions d'actualitat sobre un món modern

10 d'abril de 2017
0 comentaris

Heterogènia joventut

Per engegar aquesta màquina, i una vegada que està ben greixada, és evident que hàgim d’emmarcar el tema que ens ocupa en una situació caracteritzada per una CEM (crisi econòmica mundial). Això obligaria a una anàlisi assossegada dels per què, dels com influeix en la població jove, dels fins a quan, dels… Ni molt menys respondrem a totes aquestes qüestions, però sí notarem alguna que una altra reflexió sobre aquest tema.

La situació actual no és gens fàcil i gens senzilla d’enfrontar. La densitat informativa és per tirar-se les mans al capdavant: crisi, retallades, fons de rescat, Wall Street, possible desacceleració del creixement de Xina, batalles polítiques a Estats Units, convulsions socials en molts països, protestes de professors, 15M, 15O, 20N, 25S… No hi ha ni un dia que afluixi i per descomptat les interpretacions són variopintas segons postures polítiques i mitjans de comunicació. El cafè diari s’acompanya de SMS, de twits i és gairebé impossible desprendre’s del smartphone. Mentre ocorre tot això, hi ha qui pensa en l’existència d’una possible mà invisible. I hi ha qui en lloc d’afrontar la realitat amb optimisme i superació, llança descoratjament, pessimisme i catastrofisme.

Ni molt menys els sociòlegs tenim una vareta màgica per a la solució, tampoc la tinc jo. Sí insistiré que hi ha moltes més persones compromeses amb el seu treball, que investiguen, que analitzen, que són creatives, que critiquen quan empreses amb beneficis segueixen acomiadant gent, que participen i els preocupa el que ocorre en la seva al voltant.

Personalment, no vull que els meus fills estiguin obsessionats amb guanyar més diners, ni inculcar-los el concepte dels diners com a valor suprem. Prefereixo la iniciativa, la creativitat, la raó, l’ètica i la humilitat. No es tracta d’utopies, ni elucubraciones intel·lectuals, sinó d’afrontar els enormes reptes i desafiaments amb pragmatisme i realisme, amb astúcia i olfacte per anticipar oportunitats. El de no és més ric el que més té sinó el que menys necessita és una d’aquestes veritats tan incòmodes com a certes. El 95% de les coses que es fabriquen al món són supèrflues: et convencen que són necessàries i que et van a fer feliç. Ens comprem l’últim juguetito però la il·lusió se’t passa de seguida i ja estàs pensant en el següent. És una situació d’insatisfacció contínua.

Aquestes línies, encara que breus, permeten situar al col·lectiu de joves en una realitat que, es miri per on es miri, és necessàriament global i inevitablement afectada per una CEM.

El següent pas és presentar l’heterogeneïtat que tanca el grup de joves, no sense abans constatar l’existència de dues característiques o senyals d’identitat comunes i que formen part del seu desenvolupament personal i social. En primer lloc, han nascut en Democràcia, en un país assentat democràticament i membre de ple dret d’una Europa més cohesionada.

En segon lloc, es tracta de la primera generació de joves que ha nascut i crescut a l’empara de la implantació i desenvolupament de la denominada Societat de la Informació. És la primera “alfabetitzada digitalment” de la nostra història. Les mateixes experiències i sensacions que aquella generació que va néixer i va créixer amb la televisió? Segurament no.

Tenint en compte aquests dos elements comuns, tot la resta que tanca el col·lectiu de joves és pura heterogeneïtat, convertida en molts casos en tremendes paradoxes. No només els i les joves es diferencien en termes d’edat (adolescents, joves, joves adults…) i sexe, sinó també en termes econòmics (famílies de renda alta, mitjana o baixa) i en termes culturals (universitaris, mòduls professionals, treball precari, mileuristes …).

La gent jove està alfabetitzada digitalment però al mateix temps mostra limitacions en l’escriptura. Tenen múltiples errors ortogràfics i faltes ortogràfiques garrafales. Estem davant tecnologies amigues però al mateix temps enemigues del procés d’aprenentatge? Existeix un desequilibri entre el llenguatge escrit i el llenguatge oral conseqüència de l’ús de les TICS tan important per donar la veu de “alarma”?
La gent jove surt al carrer a indignar-se però al mateix temps té un molt baix índex d’associacionisme. Hi ha un grup de joves amb ocupacions precàries que només tenen estudis primaris o, com a molt, estudis secundaris. Però també hi ha joves estudiant el tercer master a l’estranger pagat per la família i que els portarà a tenir treballs molt bé remunerats, fins i tot millors que els de els seus pares.

Hi ha joves que es van d’Espanya perquè anhelen un treball que aquí no ho troben, i es van. I hi ha altres joves que, encara que desitgen anar-se, no poden perquè ni tan sols tindrien diners per pagar-se el bitllet d’anada. I també hi ha joves amb un excel·lent treball però encara resideixen a casa dels seus pares, desitgen mantenir una qualitat de vida alta i estalvien i estalvien i estalvien. Tenen tots els incentius familiars per no emancipar-se, per això, són trigo-joves acomodats i, a més, tenen tots els avantatges possibles, per això també són ventajistas. Per contra, hi ha joves vint i treintañeros molt diferents a aquests últims i que han hagut de tornar al seu “niu familiar” per la situació de crisi econòmica. És el que es denomina efecte bumerang .

En els últims anys advertim un creixement gairebé simultani dels millors i pitjors ocupacions. Hi ha un grapat de joves sense experiència laboral, sense matalàs familiar en la majoria de casos, que van a tenir una trajectòria vital totalment diferent als joves de classes socials més altes o mitjanes. I, per descomptat, hi ha molts joves emprenedors i ara, molt més, gairebé tothom parla de la necessitat d’emprendre entre la població jove. Clar, però no és el mateix emprendre per uns que per a uns altres.

La idea d’arriscar-ho tot i convertir-nos en una persona emprenedora no és tan fàcil un món global. Hi ha joves que no tenen el matalàs econòmic necessari per començar, malgrat estalviar una quantitat del seu sou. Si per emprendre es necessita una mitjana d’un mes més 10 tràmits per iniciar un negoci, serien gairebé dos mesos sense ingressos. I molts d’aquests joves no tenen matalàs familiar que li salvin per pagar el lloguer i el menjar de cada mes. Si no paguen el lloguer, li tiren del pis i si no reben el sou de la nòmina, no mengen. Si arrisquen i després no els surt bé, segurament es quedaran endeutats i sense ingressos.

Per tant, potser quan parlem d’emprendre hàgim de pensar que, com a mínim, no és el mateix fer-ho entre aquells joves que tenen i no tenen un matalàs familiar de suport.

Com veiem, el grup de joves es caracteritza per la seva heterogeneïtat i tanca un mosaic enorme de paradoxes. Per això, és un error etiquetar-los a tots i a totes dins del mateix sac. Ni tots són eterns adolescents, ni tots són ni-nis (ni treballen ni estudien), ni tots són del 15M. Ni tots poden disposar de la exquisitez i luxe d’alguns aparells tecnològics. Aquest vici que ha creat Apple cada vegada més car i exigent. I, clar, també hi ha joves en risc, que parteixen d’una situació de desavantatge social: ser jove immigrant o ser jove amb alguna discapacitat són situacions més vulnerables al risc d’exclusió social.

En l’actualitat, hi ha més pluralitat que mai i més que una moda assistim a un canvi de cicle vital. Ja no hi ha edats estanco, sinó edats yoyó: es va i es ve. Les etapes de la vida s’estiren o contreuen depenent de l’economia i del tarannà de cadascú. Les transicions entre edats es difuminen i diversifiquen. Un pot anar-se de casa i tornar. Deixar d’estudiar i reenganxar-se. Aparellar-se i separar-se. Hi ha itineraris diversos i cadascun escriu la seva biografia com vulgues o com pugues .

Per tant, no és arriscat afirmar la importància de considerar la “classe social” com leitmotiv en l’anàlisi de qualsevol aspecte o situació del col·lectiu de joves. Potser aquesta variable sigui la que millor expliqui -o expliqui la major parteix- aquest mosaic de paradoxes i heterogeneïtat de la població jove a Espanya. Per exemple, la majoria de joves, dues de cada cinc, són Obrers qualificats o no qualificats (42%). Li segueixen en quantitat aquells joves de classes mitjanes (35%) i després els joves de classes socials altes o mitjanes altes (23%, un de cada cinc joves) (Baròmetre de setembre 2011, Centre de Recerques Sociològiques).

Aquestes diferències de classes socials s’intensifiquen en situacions de dificultat. No val el cuentecillo de ficar a tots i a totes en el mateix vaixell i que es tracta de superar entre tots les tempestes quan amenacen. En l’actualitat, segons el Baròmetre d’opinió abans esmentat, set de cada deu joves a Espanya considera regular o dolenta la seva situació econòmica personal. Hi ha diferències de classe que ajuden a aclarir aquesta heterogeneïtat de joves que venim comentant. Per aquest motiu puguem parlar de joves “connectats” i de desiguals “desconnectats”.

Els connectats ho fan a través de tot tipus de tecnologies, tenen treball, bons salaris, o viuen amb els seus pares i els paguen les tecnologies. Els altres són els exclosos, els qui estan sense connexió, sense accés a la informació, sense xarxa perquè s’han quedat sense treball, sense beques, han de retallar despeses, tenen situacions intermitents d’atur. Comparteixo amb José Feliç Tezanos que és evident que estem davant qüestions socials crucials que afecten no només a les nostres capacitats de comprensió del que està ocorrent a la població jove, sinó també a la nostra capacitat per plantejar i emprendre estratègies rectificadores. En això caldria centrar-se als debats i no en altres qüestions exòtiques i en ocasions fins i tot trivials .

En fi, hi hauria per escriure un Quixot sobre l’heterogeneïtat de la població jove, però deixem alguna cosa per a un altre moment.

A manera de comiat, us convido a compartir en veu alta: despertem!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.