Punt Global

Notícies i opinions d'actualitat sobre un món modern

3 de març de 2017
0 comentaris

El nobel d’arquitectura es queda en cataluña

La millor arquitectura internacional

Construeixen somnis. Els seus edificis neixen de traços a l’aquarel·la, de gestos fluïts amb els quals intenten retenir la intuïció d’un paisatge, el batec d’un material, aquest somni fugisser. Viuen entre els volcans de la Garrotxa, en un paisatge salvatge que, en si mateix, ja és arquitectura: les textures de les pedres fossilitzades, les roques estratificades en làmines, els colors agrests dels boscos de la Fageda… RCRArquitectes no s’entén sense aquest paisatge, el del seu Olot natal, municipi de 34.000 habitants en mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que només van abandonar per estudiar la carrera d’Arquitectura a Barcelona.

El seu estudi, una antiga fosa al centre d’Olot, on unes hores abans havia vist en directe des de Chicago, i al costat dels seus companys Ramon Vilalta i Rafael Aranda, la fallada del Premi Pritzker. Com guanyar el Nobel!!…. I per primera vegada en la història dels Pritzker, el premi s’atorga a tres arquitectes(l’última vegada que un espanyol ho va rebre va ser Rafael Moneo en 1996).

Ens hem dedicat a treballar amb molta il·lusió i la nostra veu ha estat nostra obra. El que ens interessa és imaginar i construir. Els arquitectes som constructors de somnis», reivindicava Rafael Aranda en un d’aquests dies qualsevol, quan RCR va ser distingit amb el Premi Tendències de EL MUNDO de CATALUNYA. I per entendre els somnis de RCRArquitectes convé viatjar al principi, al seu opera primera, un projecte que mai va arribar a construir-se però que esdevé metàfora de tot, dels tres:un far en horitzontal, que emergia de la costa de Punta Llogaret (Gran Canària). Només ells van ser capaços d’imaginar un far horitzontal, que abraçava la terra, trencant la típica torre en vertical.

RCRArquitectes ha experimentat de forma radical amb el concepte de buit. Fins i tot ho ha enquadrat com si fos un teatre. A Ripoll (Girona), el demolit Teatre La Lira, els va inspirar per crear una plaça coberta, una etèria caixa d’acer en la qual protegir-se de la pluja o el sol, connectada a una passarel·la/pont sobre el riu Ter. Un projecte que va ser un dels seus somnis a l’aquarel·la i que ja van presentar en la Biennal de Venècia.

arquitectura internacional

RCRArquitectes ja desenvolupa un 75%de les seves obres a l’estranger. Un despatx d’arquitectura global on la combinació perfecta d’arquitectura moderna amb el estate agents of houses dels grans promotors está superant a grans despatxos d’arquitectura internacionals.. Però a Olot van marcar un abans i un després amb la seva concepció dels Cols, restaurant que va obtenir dos estels Michelin. Primer, van remodelar una antiga masia amb un interior que és pura avantguarda i després van dissenyar uns pavellons adjacents, un hotel ocult, com una finestra a la naturalesa, amb estades d’acer lacado obertes a la muntanya, que creen un nou paisatge de reflexos. Arquitectures profundament subtils, com un silenci. El que se sent en els cellers Bell-lloc (Palamós), «una promenade al món subterrani del vi des d’un camí que ressegueix el bosc i enllaça edificacions», descriuen els arquitectes que, de nou, van buidar el terreny per deixar entrar el paisatge.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.