Al vostre gust, per Parking Shakespeare

al_vostre_gust_parking_shakespeare_bcn_598

Ja fa set estius que els Parking Shakespeare posen al mapa teatral l’Espiral del parc del’Estació del Nord, tocant a l’Arc de Triomf. Enguany amb El vostre gust crec que han rascat amb les ungles el sostre de la excel·lència teatral. A servidor no li agraden les floritures, li agraden els gustos forts i que els matisos siguin intensos i ineludibles, Tal com m’agrada l’oli del primer raig o les avellanes torrades, m’agrada el teatre cru, sense més engany que el que va escriure el dramaturg. Parking Shakespeare ha estat això fins ara, al mig de l’Espiral poc et pots amagar ja que els gestos són observats des dels 360 graus. O creixes i esdevens un gegant teatral o t’enfonses. L’espectacle està com Déu el va portar al món davant del públic.

TEATRE_BARCELONA-Parking_Shakespeare_al_vostre_gust_4

Això és així, i vist l’èxit de públic que estan assolint no sóc l’únic al qual fascina aquest tipus de teatre. Però enguany hi ha hagut un pas més. El director Llàtzer García ha sabut agafar aquests gustos forts dels quals parlava abans i els ha sabut amanir sense adulterar-los. Si tens varietat de fruita bona i en fas una macedònia tot acaba amb el mateix gust, però si tens la perícia de col·locar-ho amb gràcia pots fer que els diversos gustos es combinin i es potenciïn. Això aconsegueix Llàtzer Garcia: els silencis s’omplen de contingut, el gest esdevé el millor company dels versos de Shakespeare, els actors i les actrius brillen com a sols -el tàndem d’actrius protagonistes és fantàstic- sense voler desmerèixer altres grandioses interpretacions. Una cosa primordial: el text esdevé fàcil i actual pel públic,  les bromes de fa segles són avui dia igualment risibles. Aconseguir això té un mèrit al qual pocs poden arribar-hi. Per molts anys Pàrquing Shakespeare, i posats a demanar, que aviat estenguin els seu domini per altres punts del país. 

 TEATRE_BARCELONA-parking_shakespeare-2015-al_vostre_gust-neus_riba-REVISTA_6

Doncs com us he dit: fins diumenge a l’Espiral del parc de l’Estació del Nord.

Festa Major i festes de barri

4815c85f28a2a568c07790a86a97c2e7dc4ba9af_m

Una de les coses que falla de les festes majors de Reus és la decoració dels carrers. En qualsevol Festa Major de poble, o de barri, els carrers estan més engalanats que per Sant Pere o Misericòrdia. Possiblement aquest fet és per la manca de participació de la majoria de la població. Al número de juny de la NW ja ho comentàvem amb el Salvador Palomar, la festa major té una columna vertebral molt sòlida, formada per 1000, 2000 o 3000 ciutadans que són actors actius de la Festa, i la resta que s’ho mira. Ens falta múscul. Ens falta la manera de fer participar a la població, tal com sí que participen en festes de barri. Com que sé que a vegades algú amb possibilitat de fer i desfer llegeix aquest bloc, proposo la següent idea, la< regalo per si se la vol fer seva: fer un concurs d’engalanament de carrers per Sant Pere i els barris que més s’ho hagin treballat, que per les seves festes els visitin elements festius de la ciutat, Potser aquesta seria la manera i faríem créixer les festes per igual.

 

L’escut d’Almoster

Perdoneu aquesta llarga absència. La vida dóna molts tombs i se t’oblida que tens un bloc per mantenir. Normalment has de triar entre escriure al bloc o bé posar rentadores o passar l’escombra, i acostuma a guanyar la segona opció.

A estones he estat rebuscant en la història familiar i m’he trobat que la majoria dels meus avantpassat vénen d’Almoster (Baix Camp), un poble on encara hi tenim relació perquè és lloc de pas per arribar al Puig d’en Cama.

Una de les coses que sobten d’Almoster, és que com Reus, no té l’escut normalitzat ni aprovat per la Generalitat de Catalunya. L’escut d’Almoster és el següent:

451px-Escut_d'Almoster.svg

 

L’escut que, per altra banda és ben vistós, no compleix les normes d’heràldica per a ser una població, i per aquest motiu no s’ha pogut oficialitzar. Un dels problemes que té és la forma ovalada, aquesta en llenguatge heràldic ens indicaria que correspon a una dama i no a una població. No queden clares les figures, en heràldica no s’aconsella a posar lletres a l’escut i la flor de la part baixa no queda clar que és. Més que un escut és un emblema o un logo.

Humilment faig una proposta d’escut cívic que s’atén a les normes bàsiques d’heràldica per tal que, si un dia aquest Ajuntament vol, es pugui adaptar a la normativa catalana.

almoster4

Escut caironat de gules, un monestir d’or obert sobremuntat d’una creu llatina d’or i acompanyat a la punta d’una magrana d’or, tijada i fullada de sinople i oberta de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Aquesta proposta vol ser respectuosa amb el model anterior, mantenint la disposició de la creu i simplificant la flor, que en algunes versions de l’emblema actual sembla recordar una magrana. Passaria de la forma ovalada a la caironada -un quadrat que es recolza sobre un vèrtex- que és la que usen els municipis catalans i una corona mural amb tres torres, portes i finestres ens indicaria que Almoster és un poble. El punt que podria ser més controvertit és el monestir que substitueix les lletres. el monestir fa referència a l’etimologia d’Almoster o Moster, que faria referència a un antic monestir del qual no se’n coneix cap vestigi. Això substituiria les lletres -no acceptades en heràldica- i que tampoc no compleixen la llei heràldica de la simplicitat, per la qual tot ha de ser representat de la manera més senzilla possible.

Val a dir que l’escut i l’emblema són dues coses diferents, pensem en l’escut de Catalunya i l’emblema de la Generalitat, tothom entén que són coses diferents, tot i que en les poblacions la tendència general és fer servir l’escut com a emblema municipal.

Aquesta proposta no hauria estat possible sense els consells i la feina que Xavier Garcia fa al seu bloc Dibujo Heraldico.

Elements possibles de la Festa Major de Reus XII: Els Nanos Nous de Reus

 

P

Amb el nano nou de l’Amenós, una fantàstica iniciativa del Josep Bages, disposarem a Reus d’un altre nano que sortirà molt de tant en tant. I no serà el primer. Un dels històrics, també relacionat amb la família Bages és el Peret Ganxet de la Jove Cambra

250835_440860562600526_1027202522_n

 

Fa alguns anys l’artista Manel Llauradó va fer el Foc i la Flama, una maquíssims nanos del Bombers de Reus que són difícils de veure:

fumiflama

 

Segur que me’n deixo. No em refereixo a qualsevol capgròs comprat o fer amb més ganes que traça, sinó a capgrossos singulars, amb una història darrere i que poden arrelar a la festa si se’ls troba un espai adequat. Aquests quatre podrien ser l’embrió d’una segona comparsa de capgrossos, un fet molt habitual en l’estil de festes en les quals enquadrem el Sant Pere que ja s’acosta.

Salten els taps

16_ROGER_GOULART

Als pocs que encara passeu per aquí us aboco unes quantes reflexions sobre les municipals del 24 de maig a Reus, i en general:

-La demografia pesa, i molt en uns comicis: el PSC era un partit totpoderós que no va saber donar joc als joves i per això cada vegada que mirem les necrològiques -ai las- els socialistes perden vots. No és humor negre, és la crua vida real. Per contra, partits que no tenen “barons” o més aviat “velles glòries” que es carreguin al jove que puja -aka Alícia Alegret- salten endavant.

-Els invents no funcionen, a Reus fa quatre anys SI va treure 500 vots, enguany d’altres forces que s’han presentat sobre la marxa, sense haver treballat durant els quatre anys, no han entrat. Tots tenen motius molt sobirans i legítims, però poc pràctics.

-Els corrons es quedaran al calaix: no hi ha majories absolutes, i la fragmentació impedirà les coalicions de govern, els tripartits, que vistos amb perspectiva cada vegada els considerem pitjors. Que ningú s’equivoqui a reivindicar aquella època. El govern amb minoria obligarà a pactar i justificar cada pregunta i cada moció al ple. Serà una democràcia com toca i ningú no es podrà escudar en un pacte de govern per justificar l’injustificable.

-La CUP recull el treball de molts anys i d’haver escoltat a tothom encara que sabessin que no els votarien mai. Els he vist baixant a Sant Josep Obrer diverses vegades, tot i saber que era un barri on poc tenien a rascar. A nivell personal us diré que la CUP em va defensar una moció que els vaig proposar i van aconseguir que s’aprovés, i això que no en sóc militant. Quan vaig ser militant d’un altre partit això no em va passar mai.

-El sobiranisme carrincló, de fer voleiar banderetes no suma. No ho dic per CiU a Reus, sinó en general. El sobiranisme sense arrel social queda arraconat per qui es preocupa pels problemes del dia a dia. La histèria d’alguns contra l’Ada Colau no ha servit per res, i encara que nacionalment sigui tèbia, sempre s’ha declarat a favor del dret a decidir. Ser intel·ligent seria sumar-la al projecte d’un nou país i no pas intentar destruir-la. Convèncer enlloc de vèncer.

-Han saltat els taps al País Valencià i les Illes, és el que passa quan només governes per a uns en contra dels altres.

-I tornant al primer punt, sembla que per fi salten els taps generacionals, a tot arreu, tant de bo que també saltin també algunes maneres de fer de la vella política: tacticisme, incongruència i sobretot, llençar-se damunt dels llocs de poder com un tossino quan li porten el menjar.

 

 

Llista unitària, homònims i parònims

article-0-191AFAB7000005DC-692_634x525

HI ha una candidatura que s’anomena Llista Unitària en la qual hi ha un Anton Veciana. Jo ja signaria si no fos que tenim homònims i parònims amb significat diferent. Comencem pel que és clar: l’Anton Veciana que es presenta no sóc jo. Ja m’agradaria anar a la Llista Unitària, però em refereixo a la del 27/09 i no a la de les municipals, però ni sóc ningú fora de casa, ni aquesta dóna indicis de que aquesta unitat existirà. Vaja que això de la Llista Unitària és una nebulosa que es veu però que no es pot tocar.

Les nits prèvies al 9 de Novembre, quan pujava al terrat a estendre i senties el repicar de cassos i palanganes sota la lluna plena pressentia que alguna cosa canviaria. Però la il·lusió col·lectiva es va estavellar contra els paquidèrmics partits. Van aturar l’embranzida i ara ens plantegem la sortida al procés a unes eleccions plebiscitàries que tenen el mateix format que les del novembre de 2012. Què hem fet malament que tornem a la casella de sortida? Un Parlament amb majoria sobiranista ja el tenim, i ja el teníem, i ja el vam confirmar fa tres anys. Què tocarà després? Una nova consulta? Més mobilitzacions? D’acord, la persistència és un dels trets que caracteritzen el nostre poble. Si estem fent d’ariet per esbotzar la porta hem de donar molts cops, però convindria que tots féssim força alhora, si no, estem perdent el temps mentre ens llencen molta porqueria.

Autòmats per Festa Major

barato1

Acabant ja amb el tema dels autòmats que vaig encetar amb la notícia del 1733 i posteriorment vaig intentar lligar caps. Mirant enrere no m’havia adonat que a Reus ja tenim un autòmat que funciona per Festa Major. Són els 11 gegants que ballen i ballen a l’aparador del Barato (que agraeixo les fotos que m’han passat). Segurament que sense ni sospitar-ho van recuperar una activitat festiva que s’havia donat al segle XVIII. Potser aquesta seria una manera de dinamitzar un dels punts dels quals més falla la nostra festa: l’engalanament dels carrers. Potser si aconseguim que l’exemple del Barato es multipliqui, engrescant alumnes de tecnologia o qui sigui, potser podríem tenir uns quants aparadors de la ciutat amb autòmats, fet que seria un toc distintiu de la festa, i per què no? un reclam comercial.

barato2

Nostàlgia nostrada IV, sèries que vam veure

No sé valtros, però la sobreexposició a notícies doloroses i que provoquen indignació com la del malaurat accident d’aviació d’ahir em provoquen la necesitat de canviar una estona de tema i distreure’m. Podria escriure el mateix que penseu, de fet el que pensem tots sobre tot plegat, però potser desconnecto una estona per tornar més tard al món real:

Per TV3 el 1985 i el 1986 podíem veure sèries com Viatgers, del malaurat Jon-Erik Hexum

O la  ben recordada La dona biònica:

https://www.youtube.com/watch?v=qcba-ZgtsT4

Bojos per Califòrnia, va ser una de les primeres sèries per a adolescents de TV3, amb Lorenzo Lamas i tots els tòpics californians:

TV3 comprava un munt de sèries a la BBC per a omplir la graella, com:

-Nom xifrat: Icarus

-El dia dels tríffids

-Tenko

O La fletxa negra

El 1987 Cavallers de Déu era una post-apocalíptica sèrie que retratava una Anglaterra dominada per un govern feixista que era combatut per uns insurgents.

Lluitar per no abaixar el cap

tumblr_nli0qqJMxK1qz6f9yo3_500

Aquest diumenge va morir l’històric dirigent veïnal Domingo Bahillo. És coneguda i fins i tot valorada tota la seva lluita per dignificar el barri Sant Josep Obrer de Reus, un dels més pobres i castigats per al ciutat. Això li va costar un cost personal molt alt, potser massa. La seva lluita contra la droga li va costar amenaces de mort a ell i la seva família i finalment va haver de canviar de barri.

En aquests barris, com tants n’hi ha a tot el país hi ha herois que lluiten per no abaixar el cap. Saben que no poden guanyar però no poden abaixar el cap i els braços. La lluita contra la droga des dels moviments cívics pot ser molt frustrant.

Aquells que defensen l’ús de les drogues des de els centres o les parts altes de les ciutats els recomanaria que passessin uns quants dies pels barris a on hi ha centre de compra-venda i vegin els estralls socials i familiars que hi provoca. Si enlloc de passar-hi uns dies hi passen uns anys, tal com fan els veïns, veurien la tristesa profunda que implica la degradació d’una persona per culpa d’aquesta addicció.

Persones com Domingo Bahillo no abaixen el cap, no canvien de vorera quan els camells n’han ocupat una sense cap mena de vergonya, no callen o xiulen, i això té conseqüències desagradables: amenaces, insults, acusacions de racismo, pedrades… I tot i així lluiten, a vegades de manera abrupta, a vegades de manera poc ortodoxa, però lluiten perquè no es pot deixar de fer-ho.

 

L’autòmat del carrer Santa Anna

A l’anterior entrada L’ínclit Bernat recullo els meus dubtes sobre unes decoracions de carrer en motiu de les festes en honor a Sant Bernat Calbó. Sóc un gran defensor de les noves tecnologies i vaig penjar l’apunt al facebook on uns quants savis i estudiosos van fer oportunes opinions i entre tots crec que hem trobat una pista.

10922595_850686874970524_24091665668509903_n

Escenografia de l’òpera Servio Tullio d’Agostino Steffani

En primer lloc vaig anar cercant al voltant de les “gradas en forma esferica” donat que ho relacionàvem amb una “carxofa” com les d’Alaquàs, o Silla al País Valencià. També vam trobar altres elements parateatrals com La Bajada del Angel, una tradició de la Setmana Santa ibèrica en la qual una àngel mitjançant uns cables i unes politges es desplaça “volant” per la plaça de la localitat.  En alguns llocs com Aranda de Duero aquest àngel està dincs d’una estructura esfèrica que s’obre quan passa per sobre de la figura de la Verge. Per cert, la  la majoria d’aquestes tradicions tenen com a música La Marcha real, després els nacionalistes, som naltros.

aranda2fermin

Amb molt de criteri algú va dir que em fixés en el que s’aplicava a continuació: “iva por un raro artificio granizando cuchilladas por todo el contorno” i que potser s’estava parlant d’un autòmat. Chapeau!

Els segles XVII i XVIII va ser la gran època dels autòmats. El segle 1647  Heron Alexandrinus ja havia publicat Gli artificiosi e curiosi moti spiritali, un tractat d’autòmats que bàsicament funcionaven per energia hidràulica.

image

 

Els ginys hidràulics normalment anaven a la base de l’autòmat, fet que podria donar explicació a l’esfera. Però tot i l’explicació sembla estrany, als Països Catalans pocs autòmats exteriors hi ha. A França, Alemanya, Anglaterra… hi ha un gran nombre d’autòmats que normalment serveixen per a donar les hores, els anomenats Jaquemarts:

Jac-Nevers (5)

D’autòmats festius coneixem els del Tibidabo i els que a vegades hi ha per fires o al circ, com els Raluy que en porten tres. Però com a escenografia festiva ens podria resultar estrany, però buscant una mica més vaig trobar que al Còrpus de Sevilla dels segles XVII i XVIII els autòmats van ser la sensació del moment. Sevilla, una ciutat en aquells moments rica per l’or americà i de vista bon ull pels monarques  espanyols, podia fer unes festes de Còrpus que superaven en tot a les de València i Barcelona, que havien estat on s’havien emmirallat en un primer moment. Gegants, nanos, tarasques, balls de valencians… i autòmats. Luís Méndez, de la Universitat de Sevilla explica la participació d’aquests artefactes al Còrpus. No només s’han conservat descripcions, tal com tenim la d’aquest autòmat del carrer de Santa Anna de Reus, sinó que en el cas sevillà tenen esbossos del constructor Ginés de Godoy. De fet a Sevilla l’arquitectura efímera va ser tan important que han recuperat part d’aquesta, i cada any es construeixen dos portals per la festa.

No em sembla descabellat pensar que certament en el referit text ens parlen d’un autòmat que repartia ganivetades com ho fa aquest:

Arribats aquí. Pagaria la pena recuperar-ho? Doncs potser hi ha altres prioritats, però, pensant-ho bé, millor que es facin autòmats pel gaudi del poble, que no pas els de més amunt es posin els calers a la butxaca amb targetes black, indemnitzacions de túnels o plataformes petrolieres, o qualsevol sursum corda al qual ens tenen acostumats per a xuclar-nos els calers.