Correu Blocs | VilaWeb.cat
De peus a terra
puigdencama | De peus a terra | dissabte, 31 de març de 2012 | 18:05h
La frase no és meva, algú ahir em va dir: "La política no és com la papiroflèxia, que si no t'agrada pots viure perfectament sense". Gran veritat. La política no és maca: un s'hi enfada, insulta i és insultat, no et deixa dormir, t'enerva i et provoca atacs de còlera... És terriblement desagradable veure, i sobretot veure't, perdent els papers per la política. 
Segueix... 
puigdencama | De peus a terra | dimarts, 2 de febrer de 2010 | 23:53h
Un dels millors consells que m'han donat és que cal centrar objectius, i per tant tot allò que no t'ajuda a atényer això són distraccions i les distraccions o bé són un hobbie que t'ajuda , o bé són una molèstia, per molt justes o importants que puguin ser. Ara mateix els meus objectius poc tenen veure amb allò públic. Així doncs de fa unes setmanes he començat a tancar un munt de coses que em prenien temps i esforços i que no m'aportaven una gratificació personal suficient. A vegades cal podar l'arbre, tot i que tallar branques pugui ser dolorós.
En tot cas mentre l'arbre és viu sempre pot rebrotar.
puigdencama | De peus a terra | dimarts, 15 de desembre de 2009 | 15:15h
Fa uns mesos demanaven retirar el Déu Cronos que hi ha a l'entrada del cementiri de Reus, el popularment conegut com "Peret de la dalla". I que el canviessin per una creu amb el subterfugi que era una figura pagana i per tant no era de la nostra cultura.



El déu Cronos, obra d'Agustí Auqué que simbolitza el pas del temps, esperava la nostra hora des de 1871 a la porta del Cementiri General de Reus fins que el franquisme la va fer retirar i amb la restauració de la democràcia va tornar al seu lloc original.
Si seguíssim aquesta regla de tres iconoclasta, a la ciutat de Reus no pararíem de carregar-nos patrimoni amb l'excusa que és pagà.

Seguim i repassem les moltes mostres de cultura clàssica a Reus...
puigdencama | De peus a terra | divendres, 11 de desembre de 2009 | 14:42h
Si comencem avui, al vespre a la ciutat veïna els de la companyia Trono Villegas fan l'obra Almenys no és Nadal de Carles Alberola al Teatre Metropol, també la repeteixen dissabte a la tarda. Haurem de fer malabarismes per anar-hi, ja que dissabte a les 12 es posa la primera pedra al nou Casal Despertaferro al carrer Martí Napolità, i després hi haurà una actuació musical de Joan Masdéu, Juantxo Skalai i Xavi Sarrià. Dissabte mateix, al vespre, altra vegada a Tarragona a la sala Trono podem veure l'obra Els malvats, opera prima de Biel Perellló, príncep del suspens, si l'anterior El projecte Alfa era hilarant, aquesta promet estar molt més passada de voltes. Imprescindible.
I diumenge som en ple al 13 de desembre, dia que la nostra gran nació es contraprograma amb els actes de la Marató contra les malalties minoritàries i les consultes locals sobre la independència de Catalunya. Per tant al matí hi ha la festa popular per la democràcia i la sobirania que es fa a Almoster i de cara a la tarda la Marató de cultura per la Marató de TV3 que es fa a la Sala Santa Llúcia de Reus, amb l'actuació de la Gata Borda a les 8 del vespre, amb l'obra Petites ocupacions, basada en contes d'Anna Gavalda en els quals un dels personatges té una d'aquestes malalties minoritàries i desconegudes.
puigdencama | De peus a terra | dijous, 3 de desembre de 2009 | 15:33h
AIXÒ HO ESCRIVIA ABANS QUE SABÉS QUE PASSARIA EL QUE HA PASSAT AMB LES RETALLADES (2012) 
Hi ha organitzacions que cada vegada entenc menys, que sembla que no van en la mateixa direcció que el país. I el país no és un ens abstracte, sinó que és la totalitat de persones que hi viuen i hi treballen. No entenc que alguns s'oposin a l'eliminació de l'impost de successions perquè diuen que és una "agressió a la classe treballadora". A veure, la gran majoria dels que paguen l'impost de successions a Catalunya són aquesta classe treballadora que ells diuen. Els que no ho paguen són personatges, com per exemple la Montserrat Cavallé, que poden establir el domicili fiscal a Andorra o que poden muntar tinglados per a esquivar aquests impostos.
Catalunya va ser un país agrari i per tant molts dels catalans encara tenen masos o terres, minifundis magres amb quatre avellaners i quatre oliveres, que no es pensi algú que aquí hi ha gaire senyoritos que van a cavall per les seves terres. Què passa quan una família ha d'heretar un d'aquests masos? Segons les circumstàncies una possibilitat que passa sovint és que s'hagi de malvendre el mas per poder pagar l'impost de successions. I aquesta gent no és treballadora? És més, segurament que el comprador no veurà la finca amb el valor sentimental dels hereus sinó només com un terreny per a especular. Ens surt el tret per la culata doncs.
O una figura tan catalana com la tieta, que un dia es mor i deixa un pis vell i fet pols a un nebot o neboda que prou pena té per pagar la hipoteca de la seva pròpia casa com per a sobre haver de pagar un impost desorbitat pel fet que aquest pis de la tieta, ni és residència habitual, ni familiar de primer grau i per tant no s'hi apliquen bonificacions. Són casos reals, dels quals m'estalvio els noms i cognoms però que els tenen.
Si algú hereta béns o immobles dels quals en pot treure un rendiment econòmic ja pagarà a la declaració de la renda de manera proporcional al que li pertoqui, i no cal tornar a castigar-lo amb un impost vist com a injust per la gran majoria de la població. De fet, la percepció d'una injustícia impositiva només pot provocar la temptació d'evasió fiscal.
No entenc els que no estan a favor de l'eliminació d'un l'impost tan arbitrari com el de successions, el més racional és que si volen més inversió pública que demanin la revisió a l'alça d'un impost com el de la renda. Aquest és infinitament més just socialment i que sí que és una bona eina per a redistribuir la riquesa. Si és això el que pretenen amb aquestes reivindicacions.
Alguns haurien de revisar la seva política nacional, des de l'1 de desembre de 2007 que hi ha massa coses que no s'entenen.
puigdencama | De peus a terra | dimecres, 2 de desembre de 2009 | 14:26h
He obert un bloc http://maratobaixcamp.blogspot.com/ amb tota la informació que em cau a les mans sobre la Marató de TV3. La raó és perquè es fan molts actes de manera voluntària per part de molta gent, però no sempre tenen prou visibilitat més enllà dels associats i dels participants. No sé si gaire gent es mirarà el bloc, però si no hi fos segur que no hi hauria possibilitats de donar a conèixer encara més que el Baix Camp és la comarca més solidària del país, la Marató passada, amb 71.437 euros recaptats, es va posar per davant del Barcelonès, amb 65.171 euros.
No només això, sinó que va ser la tercera del país en actes popular, amb un total de 54, només per darrera del Barcelonès amb 80 i del Vallès Occidental amb 62.
Cal recordar que no és a Reus, la capital del Baix Camp on hi ha la seu territorial de TV3 el dia de la Marató, tot i que la capital administrativa massa vegades no és Reus, la real sí que ho és, però això són figues d'un altre paner. En aquest cas la competitivitat està plenament justificada per la causa.
La Marató d'enguany és important, com tots els altres, però especialment per la gran heterogeneïtat de les malalties minoritàries, que semblen invisibles, però que hi són.  Si la Marató ens fa obrir una mica els ulls, ens adonarem  que al nostre voltant n'hi ha un munt de casos que se'ns fan invisibles per la seva singularitat, però això no treu que no hi siguin i que aquestes famílies no pateixin precisament per la desconeixença que provoca aquesta singularitat-
puigdencama | De peus a terra | divendres, 20 de novembre de 2009 | 15:58h
Una de les claus de l'èxit d'Obama fa un any va ser la seva capacitat de mobilitzar els seus militants. I mobilitzar-los vol dir que obrin oficines per a recollir fons per a la campanya electoral. Aquí això no és així, els militants no passen de ser uns hooligans amb la gran responsabilitat de fer voleiar la bandereta als mítings. Aquí el finançament de les campanyes va per un altre costat.
Segueix...
puigdencama | De peus a terra | dissabte, 14 de novembre de 2009 | 10:16h

Vaig llegir ahir al Punt de festa que avui a Barcelona hi ha una trobada de mestres, administració i entitats per a debatre els mecanismes que han de permetre introduir i promocionar la cultura popular a les escoles. Aplaudeixo la idea i si segurament que si ho hagués sabut amb més temps m'hi hauria deixat caure, però en tot cas cada vegada més hi ha interès per part de docents per a reactivar la cultura tradicional que resta massa invisible. L'exemple de les bitlles és clar, l'any passat a l'institut de Cunit, una localitat amb feta en gran mesura per immigració,  durant la setmana cultural va fer el primer torneig de bitlles catalanes i diuen que va ser un èxit total, això demostra que hem menyspreat la cultura popular i tradicional com a eina de cohesió a la qual tothom hi pot accedir sense gaire esforç.
puigdencama | De peus a terra | dimecres, 26 d'agost de 2009 | 16:23h
El 1934, en plena República, Francisca Rebull va guanyar el concurs de Miss Reus i això li va permetre de presentar-se al concurs de Miss Catalunya que finalment va guanyar Miss Girona. Un pic vam perdre la guerra i van entrar els franquistes aquest tipus de concursos es van prohibir. Setanta anys després les Joventuts Socialistes de Catalunya demanen que es prohibeixi el festival de música electrònica Aftersun de Maspujols perquè el cartell fa que "es perpetuï el predomini de la imatge de l'home vers la dona". Abans com ara la diferència no està entre dretes i esquerres, sinó entre aquells que es creuen amb la superioritat moral d'imposar les seves creences, perquè les consideren les justes, per sobre de les llibertats dels altres. Sembla ser que només s'és demòcrata quan el vent et ve a favor. La filla de Francisca Rebull, en unes declaracions al voltant de la prohibició del certamen Miss Reus el 2004, recordo que va més o menys va dir: "El que abans ens ho prohibien els capellans ara ens ho prohibeixen les esquerres, una bajanada".
puigdencama | De peus a terra | divendres, 21 d'agost de 2009 | 11:09h
Encara que no ho sembli la Unió Europea la fem les persones. Els que de tant en tant fem un volt pel continent en adonem que a part de l'idioma tenim moltes coses en acomú amb la resta de ciutadans europeus: la manca d'higiene no s'atura als Pirineus sinó que campa lliurement, els crits no són una cosa únicament mediterrània, la mala educació, el colar-se quan fas cua, el no saber més idioma que els que ens han dit els pares... Allò que a Europa les pel·lícules per la televisió les miren en versió original és una de les mentides més repetides...
Però si una cosa ens uneix definitivament són els macarres: Estat Espanyol, Itàlia, França, Regne Unit... arreu podreu trobar personatges amb el cabell rapat, samarreta imperi que deixa contemplar els tatuatges, cadena d'or al coll i ulleres de sol de bófia nord-americà. Condueixen de manera agressiva cotxes modificats per ells on normalment s'hi treuen la samarreta imperi, i acostumen a verbalitzar a crits el seu orgull de pertànyer a l'estat del qual són súbdits i/o paraules malsonants. Caldria que el Parlament Europeu s'encarregés de protegir aquesta població de macarres, ningú com ells està creant una cultura europea homogènia i única, encara que ells no ho sàpiguen.
puigdencama | De peus a terra | divendres, 24 de juliol de 2009 | 18:10h
Un heroi és algú que mor prematurament a causa del servei al seu poble. Alguns consideren que un heroi és aquell que irromp a casa dels veïns amb les armes a la mà. Res d'això, herois són els cinc bombers morts aquesta setmana a l'incendi d'Horta de Sant Joan. No podem refer els seu entorn familiar, les persones ja no hi són i el dolor costarà anys i panys d'atenuar. Sols podem recordar-los i valorar la feina que feien i la que estan fent els seus companys. Són persones que pel seu territori, pel seu país, per la seva gent posen en perill la seva pell, i no hi ha diners al món que això ho puguin pagar. Els nostres bombers mereixen tot el nostre respecte i admiració.
puigdencama | De peus a terra | dijous, 9 de juliol de 2009 | 15:03h
Fa poc eren massacrats els tamils i ara són els uigurs que viuen sota l'opressió xinesa, i el  moviment No a la guerra ni bada boca. El kilo de carn tamil, txetxena, uigur, kurda deu ser molt més barata que d'altres nacionalitats. O potser és que hi ha estats repressors més simpàtics que d'altres, deu ser que el comunisme de boca xinès els redimeix de qualsevol barbaritat que facin, i en canvi que algun estat democràtic i, anatema!, declaradament capitalista faci el mateix mereix tot l'odi i reprobació del món. Els que no són víctimes del jueus o nord-americans què són? víctimes colaterals tal com deia Bush? Al final t'adones que uns i altres són la mateixa cara de la moneda i que sí el món en el que vivim no ens agrada gens,  sospitem que l'alternativa que ens proposen alguns sectors promet ser igual o més dolenta encara.
puigdencama | De peus a terra | dissabte, 13 de juny de 2009 | 09:47h
Manca de liquiditat? desconfiança? pessimisme econòmic? injecció pública als bancs? per què? perquè donin crèdit al Real Madrid i no als petits empresaris amb problemes?
puigdencama | De peus a terra | dijous, 11 de juny de 2009 | 15:46h
El Reial Madrid ha pagat 94 milions d'euros per un futbolista, mai ningú havia pagat tant. Sabent que aquests diners els paguen des de Madrid, i sabent que Madrid recapta tots els diners del catalans, sabent que ACS de Florentino Pérez rep grans adjudicacions de les administracions madrilenyes. Doncs algú podria calcular quant ha pagat cada català, tu i jo, pel fitxatge d'aquest xic per un club que és subvencionat per fomentar l'espanyolisme arreu?
puigdencama | De peus a terra | dijous, 4 de juny de 2009 | 22:53h
A vegades no cal perdre el temps amb els ignorants, Chamfort deia que: “La calúmnia és una vespa que us fa nosa i contra la qual no cal fer cap moviment, a no ser d’estar segurs que la mataràs, altrament hi torna, més furiosa que mai”.
puigdencama | De peus a terra | dimecres, 3 de juny de 2009 | 14:13h
 
La visió que tenim de els coses ve condicionada per la nostra petita realitat. Vull dir que si tots els meus amics i coneguts estiguessin a l'atur hauria posat un "No" davant del títol. Però vaig parlant amb uns i altres i sembla que això de la crisi es supera. Sempre s'han superat les crisis malgrat tot. Un exemple d'això és que un conegut té una petit taller que subcontracten els constructors. De moment li anava bé i l'Ajuntament de Tarragona per ajudar-lo a superar la crisi li ha expropiat el terreny on tenia el taller i ha hagut de traslladar-se cuit i corrents, però tot i així explica que continua tenint clients. Sembla que ens en sortim gràcies i/o malgrat a l'acció dels nostres governs i a tot el rebombori que facin els mitjans de comunicació.
puigdencama | De peus a terra | dijous, 21 de maig de 2009 | 19:35h
-Tu tens sort de creure en Déu, almenys tens alguna cosa on aferrar-te quan  passa una desgràcia.
-I ara! quan passa una desgràcia només tens algú a qui culpar i la frustració de no poder fotre-li una patada als ous.
puigdencama | De peus a terra | dissabte, 16 de maig de 2009 | 10:57h
A Sri Lanka els govern està fent una autèntica matança sense distingir entre civils i militars. On són ara els No a al guerra? On són els que tan defensen els drets dels pobles? Com és que segons quin partit no convoca contrentracions per la pau? Potser perquè els tamils són independentistes i això és lleig?
puigdencama | De peus a terra | dijous, 7 de maig de 2009 | 23:17h
"La cacera de bruixes" van ser uns processos ocorreguts als Estats Units durant la dècada dels cinquanta i que va significar la persecució i càstig de tot allò que fes tuf d'antiamericà i va servir per a il·legalitzar opcions polítiques i per a suspendre drets civils i socials com la llibertat de premsa. Alguns que utilitzen el record d'aquest període per a escarnir la democràcia nord-americana, avui aplaudien a un Lehendakari que ha estat escollit en unes eleccions en les quals hi ha partits i mitjans de comunicació il·legalitzats. Tant-nos fot, visca el Barça.
puigdencama | De peus a terra | dijous, 30 d'abril de 2009 | 14:08h
Quan Clinton va entrar a la Casa Blanca l'economia havia entrar en recessió. Quan Obama ha entrat a la Casa Blanca l'economia ja havia entrat en recessió. Per què hi ha la falsa creença que els lliberals són els que en saben més d'economia? A la vista està què passa quan manen massa anys han de venir des de l'esquerra (encara que sigui tan tènue com els demòcrates americans) a arreglar el desastre que havia passat en temps dels Bush i de l'administració republicana.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Abril 2014 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    
RSS 2.0 RSS Comentaris