Sembla que algú, algú dels que tenen capacitat de decidir i fer que es
facin les coses, ha decidit que per combatre el fracàs escolar es tracta
d’omplir els centres educatius d’ordinadors portàtils i xarxes inalàmbriques
(Wi Fi). Han creat el nom de TIC (tecnologies de la informació i el coneixement
/ la comunicació, ho he sentit a dir de les dues maneres) o TAC
(Tècniques d’aprenentatge col·laboratiu). Hem substituït les pissarres de
sempre, amb els guixos i el polsim que desprenien els esborradors per pissarres
electròniques i tota classe d’eines electròniques. Segons alguna gent, els que
decideixen i poden fer, això són eines que milloraran molt els processos
d’aprenentatge de l’alumnat, i ens ho han presentat amb el nom de Projecte
1x1. Permeteu-me ser escèptic o, si ho voleu, agnòstic, pel que fa a les
possibilitats de tot aquest nou paisatge escolar.
Amb el projecte Suma’t, que és com es coneix el pla adreçat a incorporar
joves que no estudien ni treballen al món laboral,el nostre govern contribueix a devaluar la cultura de l’esforç
entre un sector del jovent que no aprofita gens el seu pas pel sistema educatiu
reglat. Ho fa amb recursos públics, tot institucionalitzant una mena de
submercat laboral precari per a un sector del jovent ja prou marginalitzat pel
seu propi currículum personal i escala de valors. De fet no deixa de
recordar-me allò del Plan de Empleo Rural d’Extremadura i Andalusia, que
només fa que perpetuar una situació de marginació i subdesenvolupament en
aquests països.
Sembla ser que els jutges tenen un cert sentit de l’humor o bé una
confiança desmesurada en el nostre sistema educatiu, perquè l’han feta ben
bona. Han dit en sentència que diu que s’ha d’escolaritzar l’alumnat amb la
llengua habitual. Amb aquesta sentència han donat sortida a les sentides
reivindicacions de grups de pares dissidents i de gent propera a Ciudadanos, PP
i d’altres grups afins, tots ells molt preocupats per la qualitat de
l’ensenyament.
Sembla que aquesta mesura està pensada des d’una perspectiva, ja irreal,
en què a Catalunya es parlaven dues llengües, amb la qual cosa, es tractava de
donar més avantatges a la que partia d’una posició més forta. Però les coses
han canviat. Avui en dia convivim a Catalunya gent provinent d’uns cent
cinquanta estats i que parlem més de dues-centes llengües. Això vol dir que hi
ha alumnat amb moltíssimes llengües habituals. Potser caldrà buscar professorat
preparat per ensenyar en urdú, romanès, tamazig, àrab, xinès, rus o ucraïnès, per
a només esmentar alguns exemples, i, és clar, separar els nens en itineraris
segons la seva llengua habitual, amb l’increment de plantilla que això suposa.
Si no és així, discriminen unes dues-centes llengües, cosa que no és cap broma.
Sembla ser que, cada vegada més, més gent es despreocupa del resultat de
les seves accions. Hi ha pares que, per tal de no sentir els seus fills, són
capaços de fer que ens atabalin a tots els altres quan els regalen les motos i
els trucatges de tubs de fum necessaris perquè tots els sentim passar a
qualsevol hora sense cap mena de respecte per als altres que, dit sigui de
passada, no en tenim cap culpa de l’impertinent que té a casa.
Un altre símptoma de tot això el trobaríem en el fet de les notes.
Sembla com si les qualificacions que treuen els nostres alumnes només fossin
cosa del professorat, vist cada vegada més com el gran responsable de tots els
mals del sistema educatiu. Personalment no em canso de dir i repetir als meus
alumnes que les notes són seves, que ells seran els beneficiaris o perjudicats
de l’aprofitament o no dels seus estudis, que no tenen el deure d’aprovar, ni
d’estudiar, però que no insisteixin en el fet que se’ls hagi d’aprovar si no
arriben als nivells que es consideren adequats. Però no hi ha manera. La
pregunta inevitable que reapareix contínuament fa referència al fet de si els
aprovaré o no. De quantes assignatures poden suspendre per poder passar de
curs.
Ja hem inaugurat el curs 2008-2009. Ara sí, des del dia 15 de juliol de
2008, amb el decret definitiu sobre el batxillerat segons la LOE. Uns diran que
ja era hora, d’altres, que val més tard que mai. Però el cert és que els
centres ja havien d’haver organitzat aquest curs des del mes de maig, és a dir,
dos mesos abans. Ara sí que podem dir que ja tenim el desplegament global de
l’ESO a i del batxillerat segons la nova Llei Orgànica d’Educació (LOE), de
2005.
A l’article publicat a la revista Escletxa
núm. 14, de l’hivern de 2007, i que
he reproduït en aquest bloc, ja em preguntava quina era la situació del català
als centres de secundària. Però a hores d’ara el problema ha aparegut als
mitjans, amb la publicació de l’ Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de
Catalunya[1], impulsat pel
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, i publicat al diari AVUI els
dies 20 i 21 de juny d’enguany. Malgrat que el que se’ns hi diu hauria de fer
reaccionar d’alguna manera les autoritats de la cosa de la llengua del país, ja
siguin les generals (Secretaria General de Política Lingüística), ja siguin les
pròpies del Departament d’Educació (Conseller, Directors Generals i,
especialment, la Subdirecció general de Llengua i Cohesió Social), sembla ser
que la cosa ja no va a més. Se’ns diu que el català, com a llengua habitual de
relació només és la d’un terç de l’alumnat de quart d’ESO, mentre que la meitat
d’aquest alumnat no usa mai el català fora de l’aula. També constaten que
perceben més útil el coneixement de l’anglès o l’espanyol que el del català per
a trobar feina, cosa que no deixa de ser una realitat constatable en el món
socioeconòmic, i que el català no és majoritari en cap dels àmbits de consum
cultural o informatiu d’aquest alumnat.
A aquestes alçades de curs, escric això el dia trenta de maig, és a dir
a les acaballes d’aquest curs 2007-08, encara no disposem del currículum
definitiu del batxillerat nou, el de la LOE (Ley Orgánica de Educación), cosa que no seria especialment greu, si
no fos que els nostres alumnes de quart d’ESO s’hi han de preinscriure ara, i
els hem d’orientar perquè triïn la modalitat que més els convé i les matèries
optatives que siguin més adequades als seus interessos. El Departament
d’Educació sembla disposat a no treure’l fins ben entrat el mes de juny, cosa
que no facilita gens les coses, i més si tenim en compte la necessitat
d’organitzar el curs 2008-09, i els aspectes conflictius que presentava la
proposta de currículum de batxillerat LOE, com ara la reducció d’hores de
llengua catalana, que passen de tres a dues setmanals.
