Frantic

3 de desembre de 2007

Sovint penso en parlar-vos de les pel.lícules de Roman Polansky: avui  parlaré d’una de les "perles" del cinema polanskià. Potser no és de les millors que ha fet, però per a mi sempre ha estat una de les pel.lícules més dinàmiques i angoixants del cineasta. Avui…Frantic (1988) amb una  creïble interpretació d’un Harrisson Ford que ja és tot un clàssic. Recomano

Llegir més

Vola Colometa, vola!!!

27 de novembre de 2007
Sense categoria

Abans de res, disculpes pels que alguna vegada hagin visitat el meu blog, ja que he estat uns quantes dies, per no dir mesos, sense escriure-hi ni una sola paraula. Inicio una nova etapa, potser amb més força que abans i amb algunes coses noves per explicar. Així doncs, obrim l’agenda de la setmana? Som-hi… Dissabte

Llegir més

Per causa d’honor

14 de juny de 2007

Apunt 1: Els catalans estem d’enhorabona. Woody Allen està a Barcelona des de dilluns per filmar la seva última pel.lícula. Va arribar el dilluns 11 de juny al migdia, a l’aeroport del Prat, amb la seva dona Soon Yi i les seves dues filles. L’emoció de saber que me’l puc trobar per Barcelona, localitzant espais per la que

Llegir més

L’inconfessable final

18 de maig de 2007

Testimoni de càrrec –Witness for the Prosecution- (1957), de Billy Wilder és un dels clàssics  que recomano per una sessió de cinema a casa. Un assassinat, un judici i un inconfessable final. Marlene Dietrich està camaleònica; Charles Laughton, increïble i Elsa Lanchester…tot un personatge digne de la gran pantalla.  Una de les pel.lícules més sorprenents que he vist

Llegir més

L’ univers inquietant

17 de maig de 2007
Sense categoria

Paris està d’enhorabona. A la Fondation Cartier de Paris es pot visitar l’exposició The Air is on fire que David Lynch ha volgut presentar per primera vegada a la ciutat de les llums. L’exposició es pot visitar fins el 27 de maig. Recomenació una mica “snob”:Tots els qui aquest cap de setmana estigueu ociosos, podeu fer una escapada i disfrutar de la

Llegir més

Elogi a Philip Roth

17 d'abril de 2007

Elegia, l’últim llibre de Philip Roth (Nova Jersey, 1933) és tan intens com curt (150 pàgines). És la lluita d’un home contra la seva pròpia mort. Abans de morir però, fa un balanç dels errors que ha comès com a fill, com a marit i com a pare. Un llibre exclusiu per un Sant Jordi que s’acosta…

Llegir més

Harajuku

15 d'abril de 2007

Haig de confessar que sempre m’ha cridat l’atenció Japó. Malauradament, encara no hi he pogut viatjar. El dia que ho faci però, prometo visitar els barris de Harajuku i Shibuya. Per què? Tot va començar el dia que vaig veure aquesta postal, entre d?altres del mateix estil , en una llibreria que fa mesos que està tancada. La

Llegir més

Christian.Raymond.Anthony.Zachary.Yvan

24 de març de 2007

C.R.A.Z.Y. (2005) és una pel.lícula en forma de crònica familiar, vista des dels ulls d’un nen molt sensible que, en el transcurs de la seva vida, arribarà a assolir la plenitud a través de la seva búsqueda personal. Curiositats: El títol de la pel.lícula, a part d’homenatjar la clàssica Crazy de Patsy Cline, són les inicials dels noms dels cinc fills d’aquesta peculiar

Llegir més

Paul Auster: el discurs de l’any

22 de març de 2007

El dia que vaig saber que Paul Auster havia guanyat el Príncep d’Astúries de les lletres 2006, vaig córrer a llegir el seu discurs. Em va semblar un discurs preciós, sincer i molt intens. Pensava escriure sobre algun personatge i he pensat amb el que aquell dia va dir Auster. És un discurs que em va fer reflexionar sobre el sentit de

Llegir més

El príncep dels poetes catalans

18 de març de 2007

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet, i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora. Ara que són al llit, els besa el solellet. Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. -Oh petita Alidé, com és que plores tant?                     -Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbadai sempre sec, i envejo

Llegir més

De la intuïció a la comprensió

16 de març de 2007

Inland Empire, l’últim malson de David Lynch, està envoltat de crítiques. Però quan un va a veure una pel.lícula d’aquest peculiar director sap que nos serà "bufar i fer ampolles". Et podrà desagradar, però mai et deixarà indiferent. De totes maneres, no només ha fet un excel.lent experiment artístic digne del setè art, sinó que torna a jugar al "qui

Llegir més