Aquest cap de setmana l'he passat a la Vall de Núria i, com l'anterior, he tornat a tenir molts elements de reflexió sobre el tema de la llengua i sobre el tema del futur del país (que, per a mi, van íntimament lligats, encara que molts ens vulguin fer veure el contrari). En el text us parlaré de l'Estatut de Núria, redactat en una de les sales de l'Hotel de la Vall de Núria, on he trobat, en forma de cartells, algunes informacions que ben bé podrien ser actuals, us parlaré del bon ús del multilingüisme que es fa al recinte de la Vall de Núria, veurem també l'absoluta normalitat amb què els promotors de la cursa de muntanya de l'Olla de Núria fan ús de la llengua i com Catalunya competeix en aquest prova internacional com a país.
Com a contrapunt a l'apunt que trobareu després d'aquest, faré esment a un programa sobre la manifestació en contra de la sentència de l'Estatut i sobre la reacció espanyolista que es va viure el dia següent amb motiu del triomf de la "roja". El reportatge i posterior debat es va emetre en un canal privat aquest dissabte i, com en altres casos, foren catalans els que el conduïren (paga la pena veure els usos lingüístics de molts catalans entrevistats, que, malgrat la intenció del programa de presentar-los com a integristes, foren molt alliçonadors en mantenir-se fidels a la llengua malgrat la pressió de la periodista -per cert, també catalana).
En plena eufòria nacional (espanyola), després que hagin guanyat el mundial de futbol (encara que sigui gràcies a una colla de catalans, la procedència dels quals de ben segur que serà utilitzada per minimitzar la gran mobilització clarament independentista d'ahir), no em puc estar de pensar que ser català, parlar en català i sentir-se nacionalment únicament català no és fàcil en un context en que els "altres" ho tenen tot: tribunal constitucional que decideix per damunt de la voluntat popular, el deure de tots els ciutadans de conèixer la llengua espanyola, piles i piles de mitjans de comunicació únicament en espanyol, el control econòmic (ara més que mai), l'exèrcit garant de la "indisoluble unidad de España", els jutges intocables que no tenen cap obligació de conèixer la llengua del país, les seleccions esportives...
Quin dia més contrastat amb el d'ahir: tots els mitjans de comunicació fent surar un espanyolisme ranci, banderes espanyoles arreu, crits a favor d'Espanya en ciutats com Mataró, 75.000 persones veient el partit de la "roja" a Montjuïc...
Però si tot plegat no és suficient, només cal que llegiu aquest text de Carme Riera, que és tot un exemple de com atiar, potser no conscientment, un dels esports preferits dels (nacionalistes i dels que fan veure que no ho són) espanyols: l'odi contra els catalans, contra la llengua catalana, contra, en definitiva, Catalunya...
La lectura de la sentència del Constitucional sobre l'Estatutconfirma que tot plegat, i també en el tema de la llengua que és el que ens ocupa en aquest bloc, té un abast molt més important del que ens podíem pensar en un principi. De fet, ens confirma també que tot allò que ens iguala a ells (en temes no únicament de llengua) no ho poden consentir. Espanya ho és tot, i nosaltres en som únicament un apèndix. I d'aquí no es volen moure.
Analitzarem punt per punt cadascun dels articles, referits a la llengua, declarats inconstitucionals i cadascun dels que s'han d'interpretar per veure si en el nou marc fem, fins i tot, un retrocés amb respecte a la legislació catalana anterior a l'Estatut de 2006.
(...)
Imatge: el tema de la llengua també va ser omnipresent a la manifestació d'ahir a Barcelona en contra de la setència del Tribunal Constitucional.
No cal que ens preocupem perquè el tribunal constitucional hagi deixat ben clar que "toda lengua oficial es (...) lengua de uso normal por y ante el poder público. También, en consecuencia, lo es el castellano por y ante las Administraciones públicas catalanas, que, como el poder público estatal en Cataluña, no pueden tener preferencia por ninguna de las dos lenguas oficiales", ja que només cal veure cartells, fet per l'Ajuntament de Barcelona, com el de la imatge, que inunden els carrers de Barcelona.
L’Associació Internacional per a la defensa de les llengües i cultures amenaçades (AIDLCM), neix, a principis dels anys cinquanta, de l’esforç de prop de cinquanta professors nòrdics (danesos, noruecs, islandesos i finlandesos) liderats per l’humanista Pierre Naërt, desaparegut el 1971, preocupats pel destí de les cultures i llengües amenaçades per les llengües oficials dominants.
Actualment té la seva seu a Liège i el seu President és M. Paul Lefin. Heribert Barrera n’és Membre d’Honor.
En la reunió del Consell d’Administració de l'Associació del 28 de març de 2009 es va acordar organitzar i celebrar el XXIII Congrés de l’AIDLCM a Barcelona. El Congrés se celebrarà a la nostra ciutat el 2, 3 i 4 de juliol propers sota el tema Llengües i cultures amenaçades: perspectives de futur.
En els documents adjunts trobareu el programa del Congrés, una petita història de l'Associació -en francès- i el membres que formen part del Consell d'Administració de l'entitat, que, com veureu, representen moltes de les comunitats lingüístiques amençades d'Europa.
Hi podreu sentir aragonesos, bascos, asturians, gallecs, occitans, valons i evidentment catalans (hi faig la conferència La immersió lingüística a Catalunya, el dissabte 3 de juliol, a les 9,30h del matí, el text de la qual trobareu en el cos d'aquest apunt.
Avui havíem de ser a l'Alguer, participant en una taula rodona presentant, en el meu cas, la versió algueresa del Galí, un mètode d'autoaprenentatge de la llengua catalana fet pel Departament d'Educació (la versió en català de l'Alguer va tenir la col·laboració del Centre de Recursos Maria Montessori de la ciutat catalana de Sardenya).
Malauradament, sóc a casa, perquè la companyia Ryanair va cancel·lar els vols a la ciutat catalana de l'Alguer. Sense pràcticament cap explicació i amb cap alternativa possible, més de vint-i-cinc catalans que anàvem a participar en el retrobament (periodistes, autors de llibres, empresaris de productes vinícoles, d'empreses de distribució...) vam haver de tornar ahir vespre, decebuts, emprenyats... cap a casa.
Per sort, segons ens ha explicat Joan-Elies Adell, representant de la Generalitat a l'Alguer, el retrobament està sent un èxit i comença a tenir repercussions en l'ús de la llengua, com, per exemple, la traducció al català dels menús dels restaurants. La ciutat és plena de centenars i centenars de catalans arribats amb vaixell (700 van arribar en el vaixell de la Grimaldi) o amb vols d'Alitalia, la qual cosa demostra la vitalitat de la nostra comunitat lingüística, malgrat crisis i desencisos diversos.
(...)
Nota: a la imatge presentació oficial dels actes del Retrobament.
Aproftiant la seva estada a Catalunya amb motiu de la presentació del llibre Entre Cantos y Llantos / Wajaliwaisianü, sobre la tradició oral del poble sikuani, hem tingut l'oportunitat d'explicar el nostre sistema educatiu a dos membres de la Fundación Etnollano de Colòmbia, l'antropòleg Francisco Ortiz i la coordinadora d'etnoeducació de la fundació María Acosta (la qual, per cert, parla perfectament el català perquè, encara que ara visqui a Colòmbia, va viure entre nosaltres uns 10 anys).
Trobades com aquesta són una mostra del que l'experiència catalana pot fer a favor de la conservació de la diversitat lingüística del món...
En aquest atles, que vol fer una aproximació als diversos estats del món, apareixen, entre d'altres informacions, les llengües que es parlen a cada estat i les ètnies (segurament deuen voler dir pobles?, però aquí ètnia vol dir el que vol dir i és un nom que no fem servir en aquests termes) que l'habiten.
Si ens fixem en les informacions que hi ha en els estats on hi ha població catalana, descobrirem coses tan curioses com:
A Espanya, quan es parla d'ètnies, es diu que hi ha un 45% d'espanyols, un 28% de catalans, un 8% de gallecs, un 6% de bascos, un 5% d'aragonesos, un 2% de gitanos, un 3% d'altres ètnies i, atenció, un 3% d'extremenys!
Pels carrers de l'Eixample barceloní es poden veure aquests dies cartells com el que reproduïm en aquest apunt (només parcialment). I, certament, no em deixa de cridar l'atenció veure-hi que no hi ha cap referència en català, tot i que és un "Instituto Superior de Estudios" que té una seu al carrer Berlín de Barcelona i que, se suposa, malgrat un "allunyat" certificat d'oficialitat" emès per una "Escuela de Servicios Sanitarios y Sociales de Canarias", prepara per a les proves lliures de FP suposem, també, que en aquest cas a Catalunya.
I encara és més curiós que preparen per a ser tècnic superior en Educació Infantil que, com tothom hauria de saber, en aquest país és un nivell educatiu que s'ha d'impartir en llengua catalana...
No és la intenció d'aquest bloc parlar d'economia, tot i que som conscients que llengua i economia són termes absolutament relacionats. I fa por només de pensar què pot passar amb la crisi en temes d'ajut a la cultura i a la llengua catalanes: per exemple, fa poc l'Ajuntament de Mataró va comunicar als centres educatius de la ciutat que no continuaria mantenint les línies d'ajuts als intercanvis escolars entre centres de les diverses terres de parla catalana ja que hi havia altres prioritats com, segons va dir la tècnica corresponent, un demagògic "donar de menjar als necessitats" (sic!) -un ajut que, per cert, ja fa un parell de cursos també va retirar el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya-. Mentre, això sí, el Ministeri d'Educació continua invertint, per exemple, diner llarg en programes com "Escuelas viajeras" o "Rutas literarias"...
Tampoc no volem parlar del "Plan E" (ves per on, amb una E amb una titlla espanyolíssima!). De fet, la lectura de la pàgina webdel "Plan Español para el Estimulo de la Ecomomía y el Empleo" fa provocar, en aquests moments, un somriure amarg...
Tampoc no farem referència al fet que, a voltes, hagi estat més gros el cartell que no pas l'obra que s'havia de fer, no fos cas que algú dubtés d'on vénen els diners. El que sí em sorprèn és que, a les alçades de la pel·lícula, encara hi hagi cartells com aquest -la fotografia es féu dissabte a Mataró- pels carrers de la nostres ciutats.
Però sí que vull comentar el vessant lingüístico-simbòlic... que apuntava en el primer paràgraf: l'Estat sí que està convençut dels seus objectius...
De fet, el que buscaven, seguint el que ells mateixos han publicat, era el següent: "En el marco del proceso de generalización del quechua, los docentes y líderes de la región Antonio Rodas y Yaku Apolinario Saldívar, se encuentran ya en España visitando algunas experiencias de afirmación cultural y lingüística. Con este viaje, buscamos que puedan conocer los procesos que se han desarrollado en los pueblos Catalán, Gallego y Vasco".
El llibre l'he trobat al, per a mi, interessantíssim establiment Sargadelos de Barcelona, on, a més de la magnífica ceràmica que hi podeu trobar, hi ha una petita llibreria especialitzada en llibres en gallec (i portuguès).
Però què hi trobareu en aquest llibre, escrit en gallec (és un exercici molt interessant llegir en altres llengües romàniques davant de tant unidireccionisme anglosaxó!)? Doncs senzillament 55 arguments per desarmar amb la força de les paraules tots aquells qui a Galícia, al País Basc, als Països Catalans i, sobretot, a Espanya s'entossudeixen a fer-nos creure que l'espanyol és una llengua "natural" en els territoris on hi ha una altra llengua -la gent la va optar, pel que sembla, lliurement- i que la defensa de les llengües pròpies va en contra dels drets de les persones... L'equip que coordina Costas ens dóna, d'una forma molt documentada, argumentacions que permeten desmuntar totes aquelles fal·làcies que, malauradament, no paren de propagar alguns polítics i alguns mitjans de comunicació.
Malauradament, els intents del Govern del PSdeG-PSOE i del BNG de fer una política favorable a la llengua va ser un dels grans arguments en contra que van fer servir el PP (i UPyD, el partit de Rosa Díaz) durant la campanya electoral i que han fet retornar al poder el PP, el qual ha endegat una política lingüística que vol tornar a la situació del passat.
Ahir vam conèixer la mort de l'actor (i també cantant) Miquel Cors. La notícia que sortia al canal 3/24 ens recordava que havia estat famós pel seu paper de l'Antònio a la (mítica) sèrie de TV3Poblenou, que, certament, va representar un abans i un després en el tema de les produccions pròpies de la televisió pública catalana.
Miquel Cors, l'Antònio, va esdevenir, com dèiem en un article que vàrem publicar l'any 1995 a la revistaLa Mirandade Capellades, la meva vila d'origen, el nostre JR particular i el començament de la creació d'un "star system" nacional que ha esdevingut, com passa en qualsevol cultura normal, referent per al conjunt de la societat (que ha incentivat, per exemple, l'anada als teatres...).
Com a record d'aquest actor i d'aquella sèrie he recuperat un article, que trobareu en el document adjunt, que vaig escriure en aquesta revista capelladins i on podreu trobar tot un seguit de reflexions sobre el paper de la nostra televisió pública pel que fa a la llengua i el seu ús. Crec que la lectura del text, quinze anys després, ens pot fer reflexionar si hem avançat, retrocedit o som allà mateix... Vosaltres mateixos...
Quan algú em pegunta quin futur sociolingüístic vull per a la llengua catalana, la meva resposta sempre és que vull per al català el mateix que l'espanyol té a Madrid, el francès a París o l'italià a Roma (amb les úniques limitacions lògiques d'una llengua que no té un abast internacional, és a dir, per exemple, no puc pretendre fer un congrés internacional científic i fer que el català en sigui l'única llengua oficial)...
De fet, quan als anys 80 del segle passat els nostres polítics (i alguns dels nostres sociolingüistes) parlaven de normalització lingüística també sempre em pregunta què volia dir el terme, quins límits tenia... Per què en dèiem així i no planificació lingüística o, senzillament, recatalanització de la nostra societat...? La resposta és que, suposo, per a molts se'ls fa difícil precisar què vol ser aquesta societat quan sigui gran... i és més fàcil viure a l'ambigüitat.
Sigui com sigui, hi ha exemples com el d'Spnair que fan pensar que alguna cosa està canviant, que està sorgint una nova generació d'empresaris més joves que van deixant enrere les pors que, com a exemple, podien tenir "Gallines blanques" i companyia, que, per una banda, donaven suport a un cert catalanisme però per l'altra han estat incapaces de fer del català la llengua de referència dels seus productes (a Catalunya).
A part de l'interès indiscutible dels mapes, us recomano passejar-vos dins de la pàgina web d'aquesta associació per descobrir l'autèntica diversitat europea.
El cap de setmana passat vaig ser a l'Euskal Unibertsoa 2010, que se celebra a la Langile Ikastola d'Hernani, on vaig tenir l'oportunitat d'explicar a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Els van interessar bàsicament dues qüestions: el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya (i, per tant, la no existència de línies educatives separades pel tema lingüístic, la qual cosa comporta que el sistema educatiu d'aquí doni al conjunt de la població les mateixes oportunitats pel que fa al coneixement de les dues llengües oficials) i la valoració que fem de les llengües d'origen de la nova immigració.
Per raons que no s'escapen a ningú, des de fa un cert temps sentim diverses veus que afirmen que ara, al Principat de Catalunya, es fa una acció institucional a favor de la llengua catalana menor a la que es feia en l'època en què no governava l'anomenat "tripartit". Deixant de banda les qüestions d'estratègia política de cadascú, aquestes afirmacions, que ja he intentat rebatre en el camp de l'ensenyament en un apunt d'aquest mateix bloc, crec, sincerament, que no s'ajusten del tot a la realitat.
En aquest sentit, voldria que els qui fan aquestes afirmacions llegissin el llibre d'Albert Berrio Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics (els discursos públics sobre la llengua a Catalunya en el perídoe 1996-2002), que publicà el 2004 l'Editorial 3i4, on podreu trobar una crítica prou clara sobre el discurs sociolingüístic de la Generalitat de Catalunya d'aquell període.
Segurament, ni abans la feina havia estat la que deien que era ni tampoc no és cert que ara no hi hagi hagut política clara a favor de la llengua (jo diria que ans al contrari, tot i les moltes contradiccions i febleses que podeu trobar-hi ara -i abans!).
En tot cas, per saber què s'ha fet en aquests anys darrers de política lingüística en aquesta part del nostre país, la Societat Catalana de Sociolingüística ha organitzat el cicle "L'acció institucional actual a favor del català", en el qual es podrà analitzar què s'ha fet a favor de la llengua des de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya.
En el text d'aquest apunt trobareu tota la informació sobre aquest cicle, així com els vídeos o materials -presentacions digitals, textos de les ponències- de les diverses intervencions, que anirem penjant a mesura que es vagin fent.
Després que cadascú jutgi allò que cregui adient... En tot cas queda molt per fer si volem garantir que la llengua catalana sigui la llengua de cohesió social d'aquest país i no s'hi valen ni relaxaments ni cofoismes...
Aquest és el subtítol del llibre Llengua i immigració, que acaba de publicar la professora de la Universitat de Girona Lluïsa Gràcia a Eumo Editorial. De fet, podríem afirmar que és un llibre resum (millorat amb la recerca posterior a la seva publicació) dels llibres de la col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català, que ha anat editant la Generalitat de Catalunya.
Amb aquest llibre, a més d'una informació socociolingüística bàsica sobre aquestes llengües, podreu trobar les dificultats que poden tenir, a l'hora d'aprendre la nostra llengua, els parlants de l'amazic, de l'àrab, del fula, del mandinga, del panjabi, del romanès, del soninké, del tagal, de l'ucraïnès, del wòlof, del xinès (mandarí).
Sens dubte, un exemple de com la recerca lingüística (i sociolingüística) del nostre país és capdavantera a nivell internacional en molts aspectes (que jo sàpiga no existeix un material similar en llengües "tan importants" com, per exemple, l'espanyol...).
Amb motiu del seu 81è aniversari, i a iniciativa del bloc Triticària, diversos blocs del nostre país ens volem sumar a fer conèixer l'obra d'una de les veus més interessants de la poesia algueresa actual: Antoni Canu.
En aquest bloc de sociolingüística volem compartir un dels poemes d'Antoni Canu que, justament, tenen un més alt component sociolingüística: el poema Vella Alguer, que, a part de llegir-lo, també podreu escoltar, en l'àudio adjunt, en la veu del propi poeta.
Nota: si voleu conìexer més en profunditat la vida i l'obra d'Antoni Canu us recomanem el llibre Itinerari poètic, publicat per l'Editorial Fasolcat, on trboareu la seva obra completa, bona part de les musicacions de la seva obra així com alguns poemes recitats pel propi autor (una mostra la tenim en l'àudio que trobareu en aquest apunt).
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
