Una bella imatge de la primera promoció de “La Costura” En aquest apunt us oferim alguns dels moments negres de l’alguerès a l’escola de la ciutat: 1760. Els piemontesos comencen la italianització de l’escola sarda “I.- Dovendosi per tali insegnamenti [inferiors] adoperare fra le lingue più colte quella che si è meno lontana dal
En una entrada recent, ja vam poder veure com en la dècada dels 50 del segle XIX, la cartografia alemanya ja incloïa l’Alguer dins d’una comunitat lingüística catalana que encara es presentava com a part de les terres occitanes. El primer mapa rigorós i força complet dels territoris de parla catalana data, però, de 1906
Com ja s’ha comentat en apunts anteriors, des del curs 2011-2012 a les escoles alguereses ja no s’imparteixen les classes de llengua catalana en la seva variant algueresa, organitzades per Òmnium Cultural de l’Alguer mitjançant el Projecte Palomba. El juny de 2014 també va tancar l’única presència continuada d’ensenyament reglat de la nostra llengua, “La
En la sessió ordinària del dijous 7 d’abril proppassat del Ple municipal de Mataró, el grup municipal de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía va presentar un prec sobre l’idioma de les instruccions dels desfibril•ladors externs automàtics DEA’s que es compraran en el projecte anomenat “Mataró ciutat cardio protegida”. Davant del prec, la CAL de Mataró, present
Massa vegades hi ha la idea que el contacte entre l’Alguer i la resta dels Països Catalans va quedar interromput després de 1714, quan Catalunya és definitivament derrotada pels reis borbons i passa a ser, conjuntament amb el País Valencià, les Illes Balears i també l’Aragó, una simple regió espanyola. És a dir, a
Es parla molt que a Catalunya s’aplica un Programa d’Immersió lingüística (en aquelles escoles en què la majoria de l’alumnat no és de llengua catalana familiar), però què vol dir aplicar actualment i correcta aquest PIL? Un centre que apliqui actualment correctament el programa d’immersió lingüística[1] hauria de: 1. Conèixer què implica el programa d’immersió
És conegut que França és, conjuntament, amb Grècia, un dels estats europeus als quals més costa reconèixer la diversitat lingüística del seu territori. L’Estat francès encara té pendent de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (un tractat internacional en forma de convenció per al reconeixement i la defensa de les
Aquesta imatge la vaig obtenir la setmana passada en un caixer de pagament d’un aparcament de la ciutat de Bastia, a Còrsega (a la plaça del Mercat). No cal dir que la sorpresa va ser majúscula. Sigui com sigui, i tot i que, d’entrada, la idea és d’agrair, la imatge em porta a fer
No, no ens hem equivocat i hem fet una barreja entre el nom català (l’Alguer) i el nom sard (s’Alighèra) de la ciutat catalana de Sardenya; senzillament en referim a un petit veïnat de casetes de pescadors a la cala s’Alguer, que es remunta al segle XV, i que podem trobar al municipi de Palamós
L’herència menorquina és present als carrers de Sant Agustí En l’època en què Menorca era una colònia britànica, en concret el 1768, un miler de menorquins van embarcar, conjuntament amb mig miler més de grecs i d’italians (amb alguns occitans i corsos-grecs inclosos), en els vaixells del metge i empresari escocès Andrew Turnbull en direcció
Font: http://www.colegiohighlands.net/ca/educacio-bilinguee (Consulta: 21 desembre 2014) Us reprodueixo un article que m’han publicat al Blog de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law), amb llicència (CC BY 3.0 atribució). Es tracta d’una aportació a la situació real de la llengua catalana a l’escola més enllà d’opcions polítiques i de resolucions judicials…
Fa uns anys, vaig ser secretari de comunicació d’ERC Mataró i vaig escriure a un regidor socialista l’escrit següent… No sé per què em fa l’efecte que ara, després del que hem vist a les eleccions darreres, ningú d’ERC no el signaria… “En aquests dies, els ciutadans i ciutadanes de Mataró hem rebut una
Voleu saber què diuen exactament els nostres currículums escolars de primàra, tot just acabats de presentar, sobre la immersió lingüística. Si és el cas, després penseu si el que s’hi diu és suficient per a un dels temes que, segons els nostres polítics, és una peça clau en el nostre sistema educatiu. El decret 119/2015,
La setmana passada vam ser a Granada en el VIII Congreso Internacional sobre Migraciones, organitzat per l’Instituto de Migraciones explicant la política d’integració de l’alumnat nouvingut d’origen estranger als centres educatius de Catalunya (per cert, a la pancarta de benvinguda, podreu observar com hi falten les llengües catalana, gallega i basca i, molt significativament, l’amaziga).
La història de la presència del català a la nostra escola és, sens dubte, un reflex clar de la història política i social que han viscut els territoris de parla catalana. En aquest sentit, la pèrdua de poder polític de l’antiga Corona catalanoaragonesa (segles xv i xvi) i la posterior dependència, cada cop més accentuada,