Per setè any consecutiu, l'Associació 8 d'Agostha organitzat el Correllengua d'Eivissa i, certament, es pot parlar d'una activitat plenament consolidada i que ha assolit un bon prestigi en la societat eivissenca. Gràcies a l'esforç i a la feina seriosa, aquesta associació ha aconseguit aplegar tot un seguit de joves amb un objectiu clar: "ser una entitat que dinamitzàs i estimulàs la participació del jovent eivissenc, per tal d’incrementar el seu arrelament i la seua identificació amb Eivissa i el seu marc lingüístic i nacional".
Nota: imatge del Cercavila per la Llengua que es féu pels carrers de la ciutat d'Eivissa aquest dissabte a la tarda.
La Televisió Pública de Catalunya (TV3) ens està oferint des de fa dues setmanes una nova versió de la mítica sèrie nord-americana" V Els visitants" , que als anys 80 ja va emetreTVE -en castellà, és clar. Recordo que en aquell moment va tenir un ampli ressò, ja que la idea de l'arribada d'uns extraterrestres amb aparença humana i, aparentment amb bones intencions, però que en el fons amaguen un ésser que recordava un llangardaix, l'únic objectiu del qual era conquerir la terra i acabar amb els humans, va aconseguir captar l'atenció d'un públic que tenia la televisió estatal espanyola com a principal referent.
La sèrie, emesa el 1985, fou tan popular que, fins i tot, va ser aprofitada per sectors anticalanistes de Mallorca (els gonellistes, que volien emular en aquells moments la feina que els "blaveros" feien al País Valencià") per advertir que els "catalans" eren com els llangardaixos de V: la seva única intenció era conquerir les Balears, amb l'ajut d'alguns col·laboracionistes. Llegiu el text que us ofereixo a l'apunt, que fou portada del diari "El Día de Baleares" (actualment, "El Mundo/El Día de Baleares", hereu d’"El Día de Baleares" i "El Día 16 de Baleares", és el portaveu del blasme persistent a les diverses actituds procatalanes que s'han fet a Mallorca des de la Transició).
Per raons professionals i per raons familiars, he estat en aquestes dues setmanes darreres dos pics a Mallorca, i, certament, fa la sensació que, malgrat el que pensin molts principatins, alguna cosa va canviant a les Illes i va canviant a favor de la llengua catalana i a favor de la identitat conjunta de les diverses regions que compartim llenguai cultura (cosa la qual penso que no puc dir del Principat de Catalunya, on la idea de Països Catalans és a l’agenda –i en el cap– de molt poca gent.
En aquest apunt, voldria destacar alguns fets que considero altament positius i que penso que caldria fer conèixer a la resta de la comunitat lingüística, especialment al Principat de Catalunya.
“(...) aquest bocí de terra catalana...” Amb aquestes paraules comença un poema de Felip Curtoys i Valls, que fou fet per l’arribada de personalitats catalanes (del Principat de Catalunya) que visitaran l’illa l’any 1908 amb motiu dels 700 anys del naixement de Jaume I. I aquesta mateixa frase l’he poguda llegir un altre pic en un mural que, amb motiu del Correllengua, han fet alguns nens eivissencs al cèntric passeig de Vara de Rey (s’Alamera) a la vila d’Eivissa.
Crec, sincerament, que per a molts catalans del Principat, cofois (o no) de la seva catalanitat de “quatre províncies”, els aniria molt bé visitar, fora dels circuits estiuencs marcats pel turisme, la resta del país i també crec que quedarien sorpresos del que veurien i sentirien. I ho dic des de la perplexitat que em provoca el fet de tenir la sensació que en aquests moments la idea de Països Catalans té més força al que Josep Guia anomenava les perifèries del país que no pas a la Catalunya Central. I no m’estic referint únicament al conjunt de la població (on, malauradament, seria més o menys lògic), sinó que m’estic referint particularment a persones amb inquietuds culturals, lingüístiques, nacionals, polítiques... És sorprenent que gent que creu, se suposa, en una possible Catalunya sobirana en el seu horitzó no es percep la totalitat de comunitat lingüística, com si no fos cosa seva... I a sobre convençuts que ja no hi ha ningú a la resta del territori que defensi aquesta catalanitat compartida...
Les paraules en què Felip Curtoys acaba el seu poema encara haurien de ser recordades pel catalans del Principat actuals:
Adéu-siau quan partireu, i mai per mai olvideu que són vostros tots enters els eivissencs verdaders.
Per aquest motiu, em plau fer-vos la crònica del Correllengua eivissenc... Podeu també llegir la notícia a la premsa eivissenca.
La setmana passada se celebrà, per cinquè any consecutiu, el Correllengua a Eivissa. Per qüestions organitzatives, enguany el Correllengua 2008 es tancava simultàniament a Perpinyà (on tradicionalment es fa l’acte de cloenda, ja que es fa coincidir amb la data del Tractat dels Pirineus, que segregà Catalunya Nord de la resta de Catalunya) i a l’altre extrem del país: Eivissa.
Els actes eivissenc començaren divendres a Santa Eulària amb una gimcana per la llengua organitzada per l’IES Es Xarc (quants instituts de Catalunya s’involucren en el Correllengua?), que comptà amb el suport de l’Ajuntament (per cert del Partit Popular) i que acabà amb la lectura del Manifest. Continuà dissabte al passeig de s’Alamera de la Vila d’Eivissa amb una cursa per la llengua per barri de la Marina, un correfoc amb la colla de diables d’Eivissa, els quals havien convidat la colla de diables de Cunit (portaren la seva magnífica bèstia de foc), un concert per la llengua (amb el grup de Formentera 4 de copes i el grup mallorquí Fora des sembrat, un grup que, per cert, està fent la seva gira de comiat). A més, diversos representants polítics de l’illa donaren públicament suport al Manifest del Correllengua 2008. Certament, Eivissa, agermanada amb la resta de terres catalanes, visualitzava una catalanitat que sorprendria a més d’un català del Principat: els nois de Cunit, la majoria de família d’origen immigrant, preguntaven encuriosits als seus companys eivissencs sobre l’ús de la llengua a Eivissa (potser és que, encara, es parla més català a Eivissa que no pas a Cunit, una població que ha sofert un augment espectacular de població producte de l’arribada de molta gent procedent del Barcelonès i del Baix Llobregat).
Ara bé, en tornar a casa, i en concret a l’aeroport d’Eivissa, despertàrem del miratge de normalitat que havíem viscut els dos dies anteriors...
En altres ocasions, en aquest bloc ja hem destacat la importància de viatjar pel món en clau catalana per tal de descobrir les realitats nacionals i lingüístiques que amaguen els estats. Òbviament, aquesta manera de viatjar encara té més sentit quan ho fem dins del nostre propi país. Per aquest motiu, volem destacar la publicació de la guia turística Menorca, amb unes magnífiques fotografies (més de 200!) i, sobretot, amb uns magnífics textos de Joan F. López Casanovas.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Per 3r any consecutiu el Correllengua 2006 arriba a l'illa d'Eivissa, amb un èxit notable de participació
