«Com que el rei troba molt bé que s’estableixin mestres d’escola francesos a les viles del Rosselló per ensenyar la llengua als infants i introduir els hàbits i costums de França, a Sa Majestat plaurà molt que vostra excel·lència faciliti […] els mitjans de fer-ne venir del Llenguadoc el nombre que podrà necessitar.» Carta del
«He estat informat que alguns dels meus súbdits de les millors cases del meu país del Rosselló, en lloc de fer estudiar o educar els fills en el meu país, o d’enviar-los per al mateix fi en el meu reialme, els fan passar a Catalunya o a Espanya per ser-hi instruïts […]. Haureu d’obligar els
Durant el mes d’octubre de 2018 la poesia d’Antoni Canu ha arribat a la part continental del domini lingüístic català en dos actes de gran prestigi. D’una banda, el dia 29 d’octubre s’ha dedicat al poeta alguerès un dels “Dilluns de Poesia” que organitza la Institució de les Lletres Catalanes a Arts Santa Mònica (Barcelona).
«Permeto la impressió del present llibre [la sintaxi de Joan Torrella], amb la traducció francesa i catalana. Així doncs, ordenem a tots los súbdits […] que hagin de servir-se del dit llibre amb la traducció per a tots els qui estudien la Gramàtica, i de fer-los aprendre de memòria les dites traduccions amb el text
“Sa Majestat ha ordenat l’establiment de diverses escoles a la dita vila de Perpinyà, on els infants d’un i altre sexe puguin instruir-se (…) tant en llengua francesa com en la del país, i també en l’escriptura d’aquestes dues llengües, per tal que insensiblement esdevinguin comunes i recíproques a tots els dits habitants francesos i
Aquesta pel·lícula canadenca, del 2017 (estrenada, però, el 2018), sens dubte ha remogut consciències al Canadà i, segurament, les hauria de fer remoure al conjunt dels anomenats països occidentals. Narra la història de Saul Indian Horse, durant 30 anys de la seva vida. Una aventura vital que comença els anys 50 del segle passat, quan
«Només es tracta […] d’obeir i executar les ordres donades sobre aquest tema per Sa Majestat, sense recórrer a queixes inútils que només poden ser molt desagradables a Sa Majestat i a les quals no puc consentir.» Ordenança de l’intendent Carlier sobre les escoles reials, arran d’unes queixes d’alguns cònsols de Perpinyà davant de la
“Proposition pour obliger les consuls de Perpignan à établir des petites écoles pour enseigner la langue française aux enfants”. Títol d’un escrit adreçat per la Cort de París als cònsols de Perpinyà. SANABRE, Josep (1985). Op. cit., p. 173
“La seule maison d’instruction gratuite pour les filles et la seule de toute la province où la langue française soit constamment enseignée et parlée”. Nota oficial de les autoritats franceses on queda clar la funció d’aquesta escola per a noies. SANABRE, Josep (1985). La resistència del Rosselló a incorporar-se a França. Perpinyà: Llibres del trabucaire,
Es crea un escola femenina dedicada ”à l’instruction des jeunes filles et leur apprendre les mœurs et la langue française”. Decret segons el qual les benedictines de Besiers funden a la Catalunya del Nord una escola per a noies. FERRER I GIRONÈS, Francesc (1985). La persecució política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, p.
“M’he oblidat de remarcar-vos que era de molt interès per al servei del rei que tinguéssiu cura d’insinuar als catalans que perdran una decisió molt agradable al rei si envien llurs fills al col·legi dels jesuïtes perquè hi siguin instruïts”. Carta del ministre Louvois als cònsols de Perpinyà. Els jesuïtes ja feien l’ensenyament en francès.
“Empêcher que les catalans ne continuent d’envoyer leurs enfants étudier en Catalogne, et ajoute qu’il ne veut accorder cette permission à personne”. Instruccions del rei a l’intendent Macqueron. IGLÉSIAS, Narcís (1998). Op. cit., p. 112.
“Els nostres cars i molt estimats pares jesuïtes de la província de Tolosa, establerts per les nostres ordres en el col·legi de la nostra vila de Perpinyà al Rosselló ens han fet veure (…) que els exercicis (…) siguin fets en el futur segons l’ús de França (…) a fi que els infants, des del
Tots ens vam alegrar quan La Vanguardia va decidir fer també una edició en català. Semblava que, finalment, els editors del diari havien entès quin era realment el paper que la llengua catalana havia de jugar en la nostra societat. Ara bé, en el fons, per als propietaris d’aquest mitjà de comunicació, el català és un afegit,
Si hi ha una llengua bessona al català, aquesta és, sens dubte, la llengua occitana, que es parla al sud de l’Estat francès, a la comarca catalana de la Vall d’Aran (on és oficial), en una franja del Piemont i de la Ligúria tocant als Alps, en alguns barris de Mònaco (on també es parla