El 18 de desembre proppassat va morir a l'Hospital de Montpeller a l'edat de 60 anys (quanta corda li quedava encara!) una de les persones que més ha fet per la llengua i la cultura nord-catalanes en aquests anys darrers.
Malgrat que en Cala era barceloní, fill d'un menorquí, les circumstàncies de la vida, especialment el compromís amb l'alliberament nacional dels Països Catalans, com bé ens recorden el músic Marcel Casellas i el periodista i escriptor ja nord-català Aleix Renyé, el portaren a viure a la part més septentrional del nostre país, a l'anomenada Catalunya del Nord, on va esdevenir un dels catalitzadors de la vida cultural i lingüísitca catalanes.
En aquest apunt només voldria recordar algunes de les iniciatives a favor de la llengua i de la cultura catalanes en què va participar...
Com cada cap de setmana del 7 de novembre, i des de fa ja diversos anys, la commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus, que va separar fa 351 anys de Catalunya la seva part més septentrional, es fa coincidir amb l'acte final de les diverses columnes del Correllengua, que, des del final de l'estiu, recorren les diverses terres catalanes.
Gràcies a aquest fet, aquesta jornada, en què els nord-catalans reivindiquen la continuïtat de la catalanitat a la Catalunya del Nord, s'ha anant convertint en una autèntica demostració de força del català i de Catalunya: milers i milers de catalans -del nord, del sud, de més al sud i de mar enllà- han ocupat durant aquests anys els carrers de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, si més no, durant un dia. Prova d'això és el nerviosisme que ha despertat entre els responsables fronterers d'Espanya i de França, els quals, malgrat el que els dicti Europa amb l'Acord de Schengen, han fet, durant aquesta jornada, controls fronteres que en alguns anys han estat especialment durs. Enguany, advertits per Europa que aquesta frontera s'havia de fer menys visible, només em consta que van ser identificats els joves de l'esquerra independentista que anaven amb un autocar.
Com ja hem fet en altres ocasions, El taxista del tsariUna educació francesa, volem destacar en aquest apunt els aspectes de sociolingüístics que en aporta l’obra literària de l’escriptor nord-català Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), que acaba de publicar a l’Editorial Empúries de Barcelona Un país de butxaca, on, després d’haver reflexionat sobre els seus orígens familiars russos (i sobre els seus orígens catalans!) i sobre l’educació "desmesuradament" francesa que va rebre de petit, ens endinsa en el seu descobriment de la catalanitat i de com s’ha transformat (s’està transformant), també sociolingüísticament, aquesta part de Catalunya que és a l’Estat francès.
El març de 1976 una colla de nord-catalans varen decidir fer una escola catalana a Perpinyà. Sens dubte, una autèntica revolució en aquesta part del país que tant i tant havia estat -és- maltractada per l'Estat francès.
Trenta i escaig després, podem afirmar que La Bressola és una de les entitats (sortosament no n'és l'única) que més ha fet per la llengua catalana al nord del nostre país, molt lluny dels folklorismes immobilitzadors que han caracteritzat una part d'associacionisme cultural de Catalunya Nord.
La Bressola és una aposta clara per una educació de qualitat, innovadora, oberta al món, plurilingüe, però alhora catalana i, per tant, profundament arrelada al país. I això en una part del país en la qual si l'ensenyament en llengua catalana no anés lligat a qualitat i a renovació pedagògica de ben segur que hagués fracassar i moltíssims dels més de 600 alumnes que avui té La Bressola estarien en el millor dels casos a les fileres bilingües de l'Educació "nacional" francesa i en la majoria dels casos en l'ensenyament únicament en francès de l'escola pública francesa.
Per introduir-vos en la Bressola us recomano aquest magnífic vídeo que acaben d'editar perquè és un bon resum del que és i significava aquesta xarxa d'escoles nord-catalanes: http://www.bressola.cat/videos.php?id=30.
I amb el subtítol de Reflexions, vivències i panorama català, l’incansable activista nord-català Alà Baylac-Ferrer (Perpinyà, el Rosselló, 1965) ens ofereix una interessantíssima aproximació a la Catalunya Nord que ha de servir als catalans en general i als nord-catalans en particular per conèixer tot allò que caldria saber per entendre la identitat catalana al nord del nostre país. De fet, com es diu a la contraportada del llibre, aquest és el resultat de vint anys d’implicació (incombustible) en entitats de defensa de la llengua (actualment és vicepresident de l’APLEC –Associació per a l’Ensenyament del Català), de compromís en l’ensenyament del català (ha estat 18 anys al Liceu de Ceret i actualment a la Universitat de Perpinyà) i de constància personal en el treball de dignificació de la nostra llengua a l’Estat francès (recordem la llarguíssima lluita judicial que segueix contra aquest estat per aconseguir que el seu fill es digui legalment Martí i no pas Marti o Martin).
Ahir vaig assistir a la manifestació que commemora el Tractat dels Pirineus, que tres-cents cinquanta anys després encara divideix Catalunya. Com cada any, a més, és la data en què clou el Correllengua, que durant mesos ha recorregut els diversos punts del nostre país.
Tres-cents cinquanta anys no han estat, però, suficients per esborrar la catalanitat del nord de Catalunya, però gairebé... Sort n'hi ha, però, d'una xarxa de parlants (com a l'Alguer, com a la ciutat d'Alacant) que continuen fent viva la llengua (des de l'escola, des d'alguns mitjans de comunicació, des de la música, des de la política...) que fa que la llengua no acabi de morir...
Passant la frontera, no deixes de pensar com de mal ha fet, com ens ha arribat a separar, com ens ha arribat a fer d'espanyols o de francesos, i com les llengües d'aquests s'han fet omnipresents a casa nostra (especialment el francès). I com són d'immutables, malgrat europes, transicions, maigs del 68... que, fins i tot, encara hi ha policies que es dediquen a fotocopiar els carnets d'identitat de persones que, en el marc de la Unió Europea, exerceixen el seu dret a manifestar-se en un altre Estat -a la frontera de la Jonquera es van fer aturar diversos autocars de Catalunya Sud i es va procedir a identificar tothom! I tan mutables com han estat les fronteres en altres llocs (demà es commemoren els 20 anys de l'ensorrament del mur de Berlín i dels grans canvis fronteres d'Europa de l'Est)...
Amb aquest títol clar, claríssim, l'escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff ens introdueix, a la societat de l'Estat francès en general -i a la societat nord-catalana en particular- dels anys 60 i 70, en una època, com la titlla el propi autor, en què els cotxes tenien llums grocs, les vaques menjaven herba, el cinema feia somniar i en què tots els catalans encara parlaven català...
I com acostuma a fer-ho en els seus altres llibres, Bezsonoff ens ofereix una mirada incisiva, un punt irònica, extremadament intel·ligent d'aquest moment. Però, a més, com dèiem en l'apunt sobre Els taxistes del tsar, l'obra de Bezsonoff, que és professor de llengua catalana a Perpinyà, ens ajuda a entendre també una mica més el que ha passat amb la nostra llengua a Catalunya Nord i per això en aquest bloc de sociolingüística n'hem volgut fer un comentari.
Ja hem comentat en altres apunts que alguna cosa està canviant a l’Estat francès (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/94370), segurament d’una forma molt més tímida i amb moltes més contradiccions de les que voldríem com a catalans (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110924), però el cert és que hi ha petits avenços que, fins fa quatre dies, eren impensables. És en aquesta línia de petits avenços en què hem de situar la publicació de En Teo i el menjaire de lletres, la primera publicació en català, en format de conte, dels Services Culture Éditions Ressources pour l’Éducation Nationale.
El bon amic Joan Pere Le Bihan, ànima de la Bressola, ens comunica que, per decisió del Tribunal de Gran Instància de Perpinyà , audiència del 22 d'octubre de 2008, i gràcies particularment a l'ajuda de l’advocat Enric Vilanova, de Perpinyà, ja es diu oficialment Joan Pere i no Jean Pierre a l'estat civil.
Joan Pere no és el primer que ha dut a terme aquesta gestió, però creu que és important que se sàpiga que és possible perquè més ciutadans puguin gaudir d'aquest dret... en un estat on encara cueja el fet que a un infant no li deixessin posar el 1998 el nom de Martí!!! per culpa d’un accent que es veu que no és prou francès. El cas es troba actualment davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, després d'acabar tots els processos judicials i els recursos a dins de l'Estat francès al cap de 9 anys (recurs al procurador de la República de Perpinyà, procés al Tribunal d'Instància de Perpinyà, recurs a la Cort d'apel·lació de Montpeller i recurs a la Cort de cassació de París).
És sabut que l'Estat francès és un dels estats més centralistes d'Europa i que, en nom d'una suposada igualtat de tots els ciutadans i totes les ciutadanes, quasi ha aconseguit fer desaparèixer les llengües que s'hi parlen: neerlandès, bretó, alemany, occità, francoprovençal, basc, italià (cors) i, òbviament, català.
Ara bé, en els mesos darrers, hi hagut un certs moviments que, encara que en la majoria dels casos no passen de ser merament simbòlics, albiren un cert reconeixement d'aquestes llengües, que podria permetre aconseguir espais d'ús segurament impensables fa pocs anys. Ens centrarem, com és lògic, en el cas nord-català. De tota manera, com ja comentàvem en un dels apunts de fa un dies d'aquest mateix bloc, qualsevol intent de reviscolament de les llengües que no siguin la francesa toparà amb l'oposició de la França eterna i universal, però pensem que, com a mínim, el debat és sobre la taula i no com fa uns anys en què pràcticament ni existien les llengües dites regionals.
Davant del possible reconeixement de les "llengües regionals" a la Constitució francesa, l'Académie Française (l'IEC dels francesos) ha reaccionant com només pot reaccionar una institució que és la quinta essència de la nació francesa (ai, com s'assemblen als seus col·legues de la Real Academia de la Lengua Española!): una decisió d'aquest tipus podria comportar problemes per a l'accés igualitari de tots a l'administració i a la justícia (sic) i podria afectar "la identitat nacional" i recorda que "després de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França". I per acabar-ho d'adobar, el Senat francès, contràriament a l'Assemblea, també s'hi ha pronunicat en contra (mireu arxiu adjunt).
Què voleu que us digui? Certament ja ens estranyaven els petits avenços que el català i les altres llengües que es parlen a l'Estat francès havien anat aconseguint (i que comentarem en l'apunt següent). Per això em permeto d'aconsellar-vos la lectura del llibre de Joan-Lluís Lluís Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, publicat el 2002 a l'editorial La Magrana. La seva lectura crec que us permetrà entendre com de difícil és manegar-se en un estat com el francès.
Amb motiu del 75è aniversari de la mort de Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà (del 1900 al 1932), el rector de Marata, mossèn Josep Cardús, està treballant per fer conèixer la figura d'aquest bisbe que, encara que gascó de naixement, va ser qualificat de bisbe dels catalans. De ben segur que recordar la figura de Carsalade ens pot ajudar a estrènyer els llaços entre catalans del nord i del sud.
Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és una dels escriptors més originals de la nostra literatura, ja que hi aporta temes mai no tractats (la presència de catalans a Indo-xina (A les rambles de Saigon -1996), a Algèria (Les lletres d’amor no serveixen de res -1997, La presonera d’Alger -2002), a la Primera Guerra Mundial (La guerra dels cornuts) com també una mirada sorneguera, irònica, que busca constantment la complicitat del lector, la qual cosa el fa especialment interessant. Però, a més, l’obra de Bezsonoff, que és professor de llengua catalana a Perpinyà, ens ajuda a entendre una mica més el que ha passat amb la nostra llengua a Catalunya Nord i per això en aquest bloc de sociolingüística volem fer un comentari sobre la seva obra darrera Els taxistes del tsar -2007.
Arrels, l'associació nord-catalana que ha promogut l'escola i la ràdio en català a Catalunya Nord, rep el Guardó anual del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Arrels, l'associació nord-catalana que ha promogut l'escola i la ràdio en català a Catalunya Nord, rep el Guardó anual del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions
