Correu Blocs | VilaWeb.cat
Catalunya Nord
pmayans | Catalunya Nord | dissabte, 22 de febrer de 2014 | 18:25h
Aquest és el nom d'un material que acaben de publicar Georgina Capell, Maria Pau Teixidor i Carla Rosés, tres estudiants de la Universitat de Girona que van fer la seva estada de pràctiques a la Bressola de Sant Galdric i durant la qual van desenvolupar aquestes propostes per treballar la llengua a l'hora del pati. Posteriorment, ha estat editat per la Universitat de Girona i la Universitat de Perpinyà en el marc de projecte transfronterer CulturPro.
Un fitxer amb més d'un centenar de jocs i danses per a treballar la llengua catalana de manera lúdica. Cal dir que les tres autores provenen del món de l'esplai, cosa la qual, segurament, els ha donat l'experiència necessària per buscar totes aquests activitats.  Sens dubte, aquest és un material que pot ser molt útil per a dinamitzar estones de pati i per organitzar activitats en moments de lleure, en l'àmbit escolar o extraescolar.
Tot i que no és a la venda (potser no seria mala idea!), Cesc Franquesa, director pedagògic de la Bressola, ha assegurat que, si alguna escola està interessada a aconseguir-ne un, només cal que es posi en contacte amb la Bressola (correu electrònic: escoles@bressola.cat) o amb la Universitat de Perpinyà.
(...)
pmayans | Catalunya Nord | diumenge, 29 de gener de 2012 | 08:43h
El 18 de desembre proppassat va morir a l'Hospital de Montpeller a l'edat de 60 anys (quanta corda li quedava encara!) una de les persones que més ha fet per la llengua i la cultura nord-catalanes en aquests anys darrers.

Malgrat que en Cala era barceloní, fill d'un menorquí, les circumstàncies de la vida, especialment el compromís amb l'alliberament nacional dels Països Catalans, com bé ens recorden el músic Marcel Casellas i el periodista i escriptor ja nord-català Aleix Renyé, el portaren a viure a la part més septentrional del nostre país, a l'anomenada Catalunya del Nord, on va esdevenir un dels catalitzadors de la vida cultural i lingüísitca catalanes.

En aquest apunt només voldria recordar algunes de les iniciatives a favor de la llengua i de la cultura catalanes en què va participar...
pmayans | Catalunya Nord | dilluns, 8 de novembre de 2010 | 17:39h

Com cada cap de setmana del 7 de novembre, i des de fa ja diversos anys, la commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus, que va separar fa 351 anys de Catalunya la seva part més septentrional, es fa coincidir amb l'acte final de les diverses columnes del Correllengua, que, des del final de l'estiu, recorren les diverses terres catalanes.

Gràcies a aquest fet, aquesta jornada, en què els nord-catalans reivindiquen la continuïtat de la catalanitat a la Catalunya del Nord, s'ha anant convertint en una autèntica demostració de força del català i de Catalunya: milers i milers de catalans -del nord, del sud, de més al sud i de mar enllà- han ocupat durant aquests anys els carrers de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, si més no, durant un dia. Prova d'això és el nerviosisme que ha despertat entre els responsables fronterers d'Espanya i de França, els quals, malgrat el que els dicti Europa amb l'Acord de Schengen, han fet, durant aquesta jornada, controls fronteres que en alguns anys han estat especialment durs. Enguany, advertits per Europa que aquesta frontera s'havia de fer menys visible, només em consta que van ser identificats els joves de l'esquerra independentista que anaven amb un autocar.

El problema d'aquest any era, però, un altre...

pmayans | Catalunya Nord | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 19:01h

Com ja hem fet en altres ocasions, El taxista del tsar i Una educació francesa, volem destacar en aquest apunt els aspectes de sociolingüístics que en aporta l’obra literària de l’escriptor nord-català Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), que acaba de publicar a l’Editorial Empúries de Barcelona Un país de butxaca, on, després d’haver reflexionat sobre els seus orígens familiars russos (i sobre els seus orígens catalans!) i sobre l’educació "desmesuradament" francesa que va rebre de petit, ens endinsa en el seu descobriment de la catalanitat i de com s’ha transformat (s’està transformant), també sociolingüísticament, aquesta part de Catalunya que és a l’Estat francès.

pmayans | Catalunya Nord | dissabte, 4 de setembre de 2010 | 12:35h

El març de 1976 una colla de nord-catalans varen decidir fer una escola catalana a Perpinyà. Sens dubte, una autèntica revolució en aquesta part del país que tant i tant havia estat -és- maltractada per l'Estat francès.

Trenta i escaig després, podem afirmar que La Bressola és una de les entitats (sortosament no n'és l'única) que més ha fet per la llengua catalana al nord del nostre país, molt lluny dels folklorismes immobilitzadors que han caracteritzat una part d'associacionisme cultural de Catalunya Nord.

La Bressola és una aposta clara per una educació de qualitat, innovadora, oberta al món, plurilingüe, però alhora catalana i, per tant, profundament arrelada al país. I això en una part del país en la qual si l'ensenyament en llengua catalana no anés lligat a qualitat i a renovació pedagògica de ben segur que hagués fracassar i moltíssims dels més de 600 alumnes que avui té La Bressola estarien en el millor dels casos a les fileres bilingües de l'Educació "nacional" francesa i en la majoria dels casos en l'ensenyament únicament en francès de l'escola pública francesa.

Per introduir-vos en la Bressola us recomano aquest magnífic vídeo que acaben d'editar perquè és un bon resum del que és i significava aquesta xarxa d'escoles nord-catalanes: http://www.bressola.cat/videos.php?id=30.

(...)

pmayans | Catalunya Nord | dilluns, 18 de gener de 2010 | 08:43h

I amb el subtítol de Reflexions, vivències i panorama català, l’incansable activista nord-català Alà Baylac-Ferrer (Perpinyà, el Rosselló, 1965) ens ofereix una interessantíssima aproximació a la Catalunya Nord que ha de servir als catalans en general i als nord-catalans en particular per conèixer tot allò que caldria saber per entendre la identitat catalana al nord del nostre país. De fet, com es diu a la contraportada del llibre, aquest és el resultat de vint anys d’implicació (incombustible) en entitats de defensa de la llengua (actualment és vicepresident de l’APLEC –Associació per a l’Ensenyament del Català), de compromís en l’ensenyament del català (ha estat 18 anys al Liceu de Ceret i actualment a la Universitat de Perpinyà) i de constància personal en el treball de dignificació de la nostra llengua a l’Estat francès (recordem la llarguíssima lluita judicial que segueix contra aquest estat per aconseguir que el seu fill es digui legalment Martí i no pas Marti o Martin).

 

pmayans | Catalunya Nord | diumenge, 8 de novembre de 2009 | 22:55h

Ahir vaig assistir a la manifestació que commemora el Tractat dels Pirineus, que tres-cents cinquanta anys després encara divideix Catalunya. Com cada any, a més, és la data en què clou el Correllengua, que durant mesos ha recorregut els diversos punts del nostre país.

Tres-cents cinquanta anys no han estat, però, suficients per esborrar la catalanitat del nord de Catalunya, però gairebé... Sort n'hi ha, però, d'una xarxa de parlants (com a l'Alguer, com a la ciutat d'Alacant) que continuen fent viva la llengua (des de l'escola, des d'alguns mitjans de comunicació, des de la música, des de la política...) que fa que la llengua no acabi de morir...

Passant la frontera, no deixes de pensar com de mal ha fet, com ens ha arribat a separar, com ens ha arribat a fer d'espanyols o de francesos, i com les llengües d'aquests s'han fet omnipresents a casa nostra (especialment el francès). I com són d'immutables, malgrat europes, transicions, maigs del 68... que, fins i tot, encara hi ha policies que es dediquen a fotocopiar els carnets d'identitat de persones que, en el marc de la Unió Europea, exerceixen el seu dret a manifestar-se en un altre Estat -a la frontera de la Jonquera es van fer aturar diversos autocars de Catalunya Sud i es va procedir a identificar tothom! I tan mutables com han estat les fronteres en altres llocs (demà es commemoren els 20 anys de l'ensorrament del mur de Berlín i dels grans canvis fronteres d'Europa de l'Est)...

pmayans | Catalunya Nord | dissabte, 6 de juny de 2009 | 17:48h
Amb aquest títol clar, claríssim, l'escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff ens introdueix,  a la societat de l'Estat francès en general -i a la societat nord-catalana en particular- dels anys 60 i 70, en una època, com la titlla el propi autor, en què els cotxes tenien llums grocs, les vaques menjaven herba, el cinema feia somniar i en què tots els catalans encara parlaven català...

I com acostuma a fer-ho en els seus altres llibres, Bezsonoff ens ofereix  una mirada incisiva, un punt irònica, extremadament intel·ligent d'aquest moment. Però, a més, com dèiem en l'apunt sobre Els taxistes del tsar, l'obra de Bezsonoff, que és professor de llengua catalana a Perpinyà, ens ajuda a entendre també una mica més el que ha passat amb la nostra llengua a Catalunya Nord i per això en aquest bloc de sociolingüística n'hem volgut fer un comentari.
pmayans | Catalunya Nord | diumenge, 2 de novembre de 2008 | 08:24h





























Ja hem comentat en altres apunts que alguna cosa està canviant a l’Estat francès (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/94370), segurament d’una forma molt més tímida i amb moltes més contradiccions de les que voldríem com a catalans (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110924), però el cert és que hi ha petits avenços que, fins fa quatre dies, eren impensables. És en aquesta línia de petits avenços en què hem de situar la publicació de En Teo i el menjaire de lletres, la primera publicació en català, en format de conte, dels Services Culture Éditions Ressources pour l’Éducation Nationale.

pmayans | Catalunya Nord | divendres, 24 d'octubre de 2008 | 22:56h

El bon amic Joan Pere Le Bihan, ànima de la Bressola, ens comunica que, per decisió del Tribunal de Gran Instància de Perpinyà , audiència del 22 d'octubre de 2008, i gràcies particularment  a l'ajuda de l’advocat Enric Vilanova, de Perpinyà, ja es diu oficialment Joan Pere i  no Jean Pierre a l'estat civil.

 Joan Pere no és el primer que ha dut a terme aquesta gestió, però creu que és important que se sàpiga que és possible perquè més ciutadans puguin gaudir d'aquest dret... en un estat on encara cueja el fet que a un infant no li deixessin posar el 1998 el nom de Martí!!! per culpa d’un accent que es veu que no és prou francès. El cas es troba actualment davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, després d'acabar tots els processos judicials i els recursos a dins de l'Estat francès al cap de 9 anys (recurs al procurador de la República de Perpinyà, procés al Tribunal d'Instància de Perpinyà, recurs a la Cort d'apel·lació de Montpeller i recurs a la Cort de cassació de París).

pmayans | Catalunya Nord | diumenge, 29 de juny de 2008 | 10:43h

És sabut que l'Estat francès és un dels estats més centralistes d'Europa i que, en nom d'una suposada igualtat de tots els ciutadans i totes les ciutadanes, quasi ha aconseguit fer desaparèixer les llengües que s'hi parlen: neerlandès, bretó, alemany, occità, francoprovençal, basc, italià (cors) i, òbviament, català.

Ara bé, en els mesos darrers, hi hagut un certs moviments que, encara que en la majoria dels casos no passen de ser merament simbòlics, albiren un cert reconeixement d'aquestes llengües, que podria permetre aconseguir espais d'ús segurament impensables fa pocs anys. Ens centrarem, com és lògic, en el cas nord-català. De tota manera, com ja comentàvem en un dels apunts de fa un dies d'aquest mateix bloc, qualsevol intent de reviscolament de les llengües que no siguin la francesa toparà amb l'oposició de la França eterna i universal, però pensem que, com a mínim, el debat és sobre la taula i no com fa uns anys en què pràcticament ni existien les llengües dites regionals.

pmayans | Catalunya Nord | dijous, 19 de juny de 2008 | 14:11h

Davant del possible reconeixement de les "llengües regionals" a la Constitució francesa,  l'Académie Française (l'IEC dels francesos)  ha reaccionant com només pot reaccionar una institució que és la quinta essència de la nació francesa (ai, com s'assemblen als seus col·legues de la Real Academia de la Lengua Española!): una decisió d'aquest tipus podria comportar problemes per a l'accés igualitari de tots a l'administració i a la justícia (sic) i podria afectar "la identitat nacional" i recorda que "després de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França". I per acabar-ho d'adobar, el Senat francès, contràriament a l'Assemblea, també s'hi ha pronunicat en contra (mireu arxiu adjunt).

Què voleu que us digui? Certament ja ens estranyaven els petits avenços que el català i les altres llengües que es parlen a l'Estat francès havien anat aconseguint (i que comentarem en l'apunt següent). Per això em permeto d'aconsellar-vos la lectura del llibre de Joan-Lluís Lluís Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, publicat el 2002 a l'editorial La Magrana. La seva lectura crec que us permetrà entendre com de difícil és manegar-se en un estat com el francès.

pmayans | Catalunya Nord | diumenge, 27 de gener de 2008 | 17:31h
Amb motiu del 75è aniversari de la mort de Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà (del 1900 al 1932), el rector de Marata, mossèn Josep Cardús, està treballant per fer conèixer la figura d'aquest bisbe que, encara que gascó de naixement, va ser qualificat de bisbe dels catalans. De ben segur que recordar la figura de Carsalade ens pot ajudar a estrènyer els llaços entre catalans del nord i del sud.
pmayans | Catalunya Nord | dissabte, 25 d'agost de 2007 | 00:36h

Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és una dels escriptors més originals de la nostra literatura, ja que hi aporta temes mai no tractats (la presència de catalans a Indo-xina (A les rambles de Saigon -1996), a Algèria (Les lletres d’amor no serveixen de res -1997, La presonera d’Alger -2002), a la Primera Guerra Mundial (La guerra dels cornuts) com també una mirada sorneguera, irònica, que busca constantment la complicitat del lector, la qual cosa el fa especialment interessant. Però, a més, l’obra de Bezsonoff, que és professor de llengua catalana a Perpinyà, ens ajuda a entendre una mica més el que ha passat amb la nostra llengua a Catalunya Nord i per això en aquest bloc de sociolingüística volem fer un comentari sobre la seva obra darrera Els taxistes del tsar  -2007.

pmayans | Catalunya Nord | dimecres, 14 de març de 2007 | 04:25h
Arrels, l'associació nord-catalana que ha promogut l'escola i la ràdio en català a Catalunya Nord, rep el Guardó anual del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Informació sobre la ciutat catalana de Sardenya, actualment a l'Estat italià
  • Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
  • Informació sobre aquesta subcomarca de parla catalana que es troba a Múrcia, dins dels muncipis de Jumella, Favanella i Iecla
  • Informació sobre la part de Catalunya que actualment és a l'Estat francès
  • Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
  • Informació sobre Mallorca i Menorca (les Balears) i sobre Eivissa i Formentera (les Pitiüses)
  • Informacions que afecten el conjunt de la comunitat lingüística catalana
  • Informació sobre les comarques catalanoparlants que actualment formen part de l'anomenada "comunitat valenciana"
  • Informació sobre la part de Catalunya que actualment es troba sota el govern de la Generalitat de Catalunya
  • Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
  • Materials didàctics per treballar la reflexió sociolingüística amb l'alumnat de l'ensenyament no universitari

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 18 visites
  • Aquesta setmana: 553 visites
  • Aquest mes: 1812 visites
  • Des de l'inici: 225994 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 34 visites
  • Aquesta setmana: 1033 visites
  • Aquest mes: 3402 visites
  • Des de l'inici: 425599 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Abril 2014 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    
RSS 2.0 RSS Comentaris