Quatre (com a mínim) sistemes educatius per als catalans

Agafant el títol del magnífic llibre de Miquel Pueyo (de quan Miquel Pueyo no era Secretari de Política Lingüística) Tres escoles per als catalans (minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya) ?Lleida:Pagès  editors, 1996) ?, en el document adjunt us oferim un quadre comparatiu dels sistemes educatius que hi ha a la comunitat lingüística catalana: l?espanyol (al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, a les Illes Balears, al País Valencià, al Carxe i a Andorra ?cal recordar que Catalunya no té un sistema educatiu propi, sinó que es tracta de la versió catalana del sistema educatiu espanyol), el francès (a Catalunya Nord i a Andorra), l?italià (a l?Alguer) i l?andorrà (a Andorra). L?objectiu és poder conèixer les equivalències d?un i altre sistema.

Per a una llengua sense un estat independent potent al darrere, aquesta divisió és un més dels handicaps que hem de superar. Per això, ja hem comentat en altres apunts d?aquest bloc la importància de fomentar la comunicació entre els parlants dels diversos territoris (vegeu entrada sobre intercanvis escolars: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/50060). I justament el quadre que us oferim vol facilitar la relació entre el professorat i l?alumnat de les diverses terres de parla catalana. Així, quan un alumne de Catalunya Nord ens diu que fa 5a del col·legi, podem saber que equival al 1r d?ESO de la Catalunya Sud.

No volem acabar aquest apunt sense una reflexió darrera. Moltes vegades s?ha dit que la nostra comunitat lingüística, els Països Catalans, és una de les esquarterades políticament d?Europa. Si bé  és cert que es troba (re)partida entre quatre estats i que, a més, dins de l?Estat espanyol es troba repartida entre cinc comunitats autònomes) i que aquesta divisió dificulta la coordinació entre les terres de parla catalana, també és cert que no som, ni de bon tros, la comunitat lingüística més dividida del nostre continent: hi ha parlants de l?alemany a uns 16 estats europeus! (Alemanya, Àustria, Suïssa, França, Polònia, Luxemburg, Itàlia, Hongria, Txèquia, Romania, Bèlgica, Ucraïna, Liechtenstein, Dinamarca, Eslovàquia, Sèrbia), hi ha parlants del polonès a uns 10 estats! (Polònia, Bielorússia, Ucraïna, Lituània, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Letònia, Romania, Kazakhstan), hi ha parlants del serbocorat a uns 12 estats! (Sèrbia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Eslovènia, Macedònia, Romania, Hongria, Turquia, Àustria, Bulgària, Itàlia)… Les coses són com són i no cal dir allò que no som.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari