Ara, a Catalunya, s’hi parla aragonès, una franja de llevant aragonesa?

M’acaba d’arribar informació sobre la  IV Seminario sobre el plurilingüismo en España, orrganitzat per la Fundación Ortega – Marañon i per la Fundación Joan Boscà, que es va celebrar el divendres dia 21  al Senat espanyol. Es tracta de la quarta sessió del Seminari sobre el Plurilingüisme a Espanya, en la qual el representant del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, Fernando Ramallo , va impartir una conferència sobre el compliment d’aquest tractat internacional, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, va fer conèixer la situació a la comunitat autònoma d’Aragó, fent especial èmfasi en la situació de l’aragonès (del català no cal, és clar) i, finalment, es va parlar de la Lengua de signos en España (encara que, com tothom sap, n’hi ha dues, la catalana i l’espanyola).

Tres curiositats, aquesta Fundació Joan Boscà, que té com a objectiu “Impulsar cualquier iniciativa dirigida a promover la unidad en la diversidad política y social y el intercambio personal, cultural y económico entre las distintas regiones y nacionalidades que conforman la España constitucional” (ho poso en castellà perquè la versió en català no funciona), té com a membres del seu patronat personatges com Josep Ramon Bosch, fundador de Somatemps, un col·lectiu que defensa «la identitat hispana de Catalunya», que va presidir la plataforma unionista Societat Civil Catalana.

En el mapa que s’ofereix en el tríptic del seminari, es pot veure clarament com l’aragonès entra dins de Catalunya, desapareix d’una part de la Franja i, en canvi, ara es parla al costat de la zona nord del País Valencià… Falta de rigor, falta de coneixement, intencionalitat clara de potenciar l’hibridisme de la Franja, ves a saber…

Curiosament també, en el programa hi ha apareixen dos socialistes catalans, com a codirector del seminari, Carles Martí i Jufresa, primer secretari de la Federació de Barcelona i membre del Consell Nacional del PSC, i, com a coordinadora, Paquita Sanvicén Torné, exdirectora general de Política Lingüística en l’època del tripartit i en nom també del PSC.

Certament, no sé què pensar…

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari