L’histerisme per l’anglès (o per l’elitisme)

En els cursos darrers, estem assistint a la proliferació de projectes educatius en què la llengua principal és l’anglès. Un anglès que, evidentment, només es pot ensenyar per immersió lingüística ja que aquestes escoles van dirigides a població autòctona amb una capacitat econòmica elevada. Curiosament, ningú no es queixa d’aquesta immersió en anglès, que tothom veu beneficiosa… Lluny queden les defenses de l’ensenyament en la llengua familiar que tant argumenten els contraris a la catalanització del sistema educatiu.

Avui en veurem tres exemples, dos de dues escoles i un altre que exemplifica el paper d’algunes elits pel que fa a l’anglès (i, òbviament, pel que fa al català).

El primer dels casos és el que respon a la imatge d’aquest apunt. Es tracta d’una escola rural a Mataró (sic), creada recentment, en una zona agrícola (si més no, sobre el paper) al costat del barri de Rocafonda (un dels barris amb més densitat de població de la ciutat i amb un índex més alt d’estrangers, principalment persones procedents d’Àfrica). No sembla, d’entrada, que aquesta escola respongui a les necessitats de l’entorn immediat, sinó que és una escola que pouarà d’altres zones de la ciutat o d’altres pobles de la comarca del Maresme.

Segons s’explica, l’escola va néixer com un projecte singular que el Departament d’Ensenyament va denegar perquè no acomplia els requisits mínims que ha de tenir una escola. La solució per obrir l’escola: anar al consolat britànic i demanar-ne el reconeixement… I com diu la directora de l’escola:

“És una llàstima que projectes educatius com aquest i semblants no es puguin tirar endavant amb els nostres mestres, la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura. Ara Granja Escola Casa Nostra  és International Rural School. Quina pena!

N’hi ha que ho veuen un avantatge, ah, mira tot en anglès, però en el fons amaga una realitat denunciable, és impossible la creació d’autèntiques escoles noves”.

Doncs per 350 € (més dinar), teniu una escola arrelada a la natura (o això diuen), però desarrelada de la llengua del país, de l’entorn més immediat, de la gent que viu al voltant…

Un altre cas és el d’una escola també del Maresme, d’elit total… Mireu què hem trobat a la pàgina web de l’escola:

2n Cicle d’Educació Infantil: Tenint en compte que vivim en un entorn bilingüe (castellà-català), l’Escola ha optat per la integració en llengua anglesa fins els 6 anys. Mitjançant aquest sistema, aconseguim que els nostres alumnes adquireixin un anglès col·loquial espontani equiparable al de les altres dues llengües vehiculars de l’Escola. Una hora al dia els nostres alumnes tindran classe en castellà/català per realitzar tota la tasca de lecto-escriptura en aquests idiomes”.

Exemple de distribució horària, per llengua vehicular, d’un curs de primària:

Assignatura Hores 3r educació primària
Llengua i literatura catalanes 3,5 Català
Llengua i literatura castellanes 3,5 Castellà
Llengua i literatura angleses 5 Anglès
Matemàtiques 4 Castellà
UCMAS (Universal Concept of Mental Arithmetic System) 1 Castellà
Medi Natural Social i Cultural 5 Anglès
Educació Física 2 Anglès
Música 1 Anglès
Educació Visual i Plàstica 1 Anglès
4a llengua 2 Fra/Ale/Xin
Contes per pensar 1 Anglès
Informàtica 1 Anglès
teatre 1 Anglès
escacs 1 Anglès
Piscina/Pati 1 Cat/Cas/Ang
Assemblea 1 Cat/Cas/Ang
Tutoria 1 Cat/Cas/Ang

Per a algunes escoles, privades no concertades, de Catalunya és possible convertir el català en una simple assignatura “maria”. Fixem-nos en el cas de 3r de primària, només és en català l’assignatura de llengua i literatura catalanes  i, suposadament, són trilingües la piscina (poc s’hi deu parlar!), el pati (?), l’assemblea i la tutoria (un total del 13% de la càrrega lectiva) … La resta són anglès (54% de la càrrega lectiva) i castellà (27%)…

I, finalment, el cas, sagnant, d’un polític independentista, que en una entrevista d’Andreu Barnils intitulada “Alfred Bosch, el candidat que parla en anglès als fills” va dir el següent el 2015:

“Alfred Bosch (1961) va néixer a Barcelona i el seu pare el va matricular en una escola on s’ensenyava en anglès. L’Angloamerican School[1]. Per aquesta raó l’ara candidat a la batllia de Barcelona té un domini de la llengua anglesa molt superior a la mitjana del país. No només això. Bosch va decidir que als seus fills els parlaria en anglès tot i que ell, la mare, i els fills, són nascuts a Catalunya. La germana d’Alfred Bosch ha fet el mateix.

(…)

Alfred Bosch: Com a persona que va ser educada en anglès, aquest és un tresor que tinc. I quan penso en els meus fills, penso en quin és el tresor més preuat que els puc donar. I vaig decidir que aquest n’era un.

(…)

 

La nostra pregunta és, per fer parlants competents en llengua estrangera, cal renunciar al català, a la llengua del país? No s’està fent el mateix que el que van fer els burgesos catalans després de la Guerra Civil (però aleshores amb el castellà), o els nord-catalans amb el francès o els algueresos amb l’italià… Renunciar a la llengua pròpia en benefici d’un cert elitisme social… Com a societat, hem de formar parlants nadius de l’anglès, o parlants competents com a nadius en català amb competència lingüística molt elevada en espanyol, en anglès i, si és possible, en una altra llengua estrangera? Hi ha moltes maneres de fer-ho, sense renunciar a la llengua del país…

[1] Actualment, The British School of Barcelona. La quota anual d’aquesta escola oscil·la, en aquests moments, segons el curs, entre els 10.000 i els 12.000 euros (més una quota d’entrada de 3.000 €).

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari