El pols de la llengua als Països Catalans

Els resultats electorals a les municipals a la part del nostre país que és dins de l’Estat espanyol i els resultats als parlaments regionals a tres de les quatre comunitats autònomes de l’Estat on hi ha territoris catalanoparlants (Aragó, Comunitat  valenciana i Illes Balears) han estat, realment, negatius per al futur de la unitat de la llengua, per al futur del seu ús social i per al futur d’un mínim de treball conjunt entre tots els territoris.

La més que probable arribada al poder en aquestes regions del PP i l’ascens d’aquest partit a Catalunya (i l’ascens, cal no oblidar-ho, de la PxC de l’exmembre de Fuerza Nueva Josep Anglada mitjançant un discurs antiimmigració) no fan albirar un futur fàcil.

En aquest apunt veurem les primeres passes que el PP (partit, per cert, responsable directe de totes les sentències contra l’Estatut de Catalunya i, per tant, de totes sentències contra la llengua catalana) al País valencià i veurem el que ens diu el seu programa electoral per al català de la Franja i per a Illes Balears.

Després del que llegireu, se’m fa difícil d’entendre com algú que valori mínimament la llengua i la cultura catalanes pugui pactar, encara que sigui a l’ajuntament més petit, amb aquesta gent, que ha fet del seu anticatalanisme un dels seus arguments més potents...

Fixem-nos, en primer lloc, el que el PP deia en el seu programa electoral a l’Aragó, pel que fa a la llengua:

9. Estamos convencidos de que trabajar por Aragón es trabajar por España y colaborar en la construcción europea. Porque Europa, España y Aragón son realidades que ofrecen oportunidades vitales que deben estar al alcance de todos los aragoneses. Por eso, sin perjuicio de reconocer el destacado patrimonio lingüístico que tiene Aragón, apoyamos la defensa del castellano, que es la lengua común española y aragonesa, y el aprendizaje por parte de los aragoneses de las principales lenguas europeas con el objetivo de aprovechar mejor las oportunidades que ofrece la globalización.

498. Derogaremos la Ley de Lenguas, comenzando al mismo tiempo una política activa para la preservación y divulgación de nuestras modalidades ligüísticas.

Més clar impossible. Derogaran una llei de mínims, que realment no fa del català ni tans sols llengua oficial en el territori on s’ha parlat històricament, però que té, per al PP, un problema de base: al català li diu català i no el nom de cadascuna de les “modalidades lingüísticas”, que, evidentment, no tenen ni nom.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!