El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

10 d'octubre de 2013
0 comentaris

Pobra Franja (i pobra Catalunya), amb uns fills així

Que Josep Antoni Duran i Lleida no és independentista és un fet que no se li escapa a ningú. Potser el que no sap tanta gent és que fill del poble del Campell, a la comarca de la Llitera, actualment a la província d’Osca, per tant, administrativament aragonès. Òbviament, el senyor Duran és tan catalanoparlant com un senyor de Lleida, de Girona, de Ciutadella o d’Alcoi. Cal destacar, però, que en el seu blog escriu, literalment: “Vaig néixer a Alcampell, un petit poble de parla catalana a la Franja de ponent, a Huesca”. Tota una declaració de principis: el topònim sense normativitzar, acceptant-ne la castellanització i mantenint el topònim d’Osca escrit en castellà, encara que, com tothom sap, els topònims estrangers amb una tradició establerta en una altra llengua s’escriuren en la versió diguem-ne traduïda (per això quan escrivim en català o en espanyol London es diu Londres, o quan es referim a les capitals aragoneses parlem d’Osca, Saragossa i Terol).

Curiosament, també és significatiu que aquesta “catalanitat perifèrica” de Duran i Lleida mai no l’ha feta servir per parlar de la situació del català a la Franja -per exemple, al Parlament espanyol- o per parlar dels béns de la Franja des d’una posició catalana, ell que és democratacristià

Ara bé, una cosa és no parlar-ne i una altra dir el que diu en una entrevista al diari ABC, que, que jo sàpiga, no ha desmentit…

Literalment diu: “Mire, yo no puedo ser independentista por dos razones: una intelectual y otra sentimental. Por un lado, no lo veo posible porque Europa no lo aceptaría. Y por supuesto, España tampoco; y el camino sería todavía más difícil. Por otro, mi padre sigue viviendo en un pueblecito de Aragón, y mi corazón no puede aceptar que mi padre y yo vivimos en países distintos y que una frontera nos separa”.

Curiós discurs d’un catalanoparlant de la Franja que, suposo, es deu considerar en el fons un immigrant aragonès i que contrasta amb els milers de catalans d’origen castellanoparlant, amb arrels que no tenen res a veure amb aquest país, que creuen fermament en la llibertat d’aquest poble. Com deia el bon amic de la Franja Francesc Ricart, autor del magnífic recull d’articles Escrits contra l’erm (que ens ajuda a entendre personatges com el que comentem en aquest apunt), que Duran i Lleida no parli en nom dels pares i jo hi afegiria que, si us plau, no parli en nom de Catalunya si ni tan sols ha sabut entendre (o potser massa que l’ha entès) aquesta part dels Països Catalans que és la Franja de Ponent, que viu, en aquests moments, un intens i profund procés de descatalanització.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!