En el camí del
reconeixement internacional de l’esport català ens cal una mica de tot. Ens cal
la voluntat de l’afecció esportiva, i aquí
ens hi trobem quasi bé tots i les enquestes són optimistes; ens cal la voluntat
i il·lusió dels esportistes, la predisposició dels clubs i la decisió, fermesa
i bona gestió de les federacions per avançar sense desfer res. Ens cal també el compromís dels ajuntaments i
el de la Generalitat
per incloure, motivar i premiar totes les accions en aquest sentit. En
definitiva,ens cal actuar de forma
conjunta, vigilant entre els uns i els altres que les passes i els esforços que
s’hi esmercen siguin coherents, engrescadors i efectius.
M’ha fet gràcia sentir,
darrerament, gent argumentant en defensa del posicionament en clau electoral de
la Conferència
Episcopal Espanyola. M’ha fet gràcia sentir dir que és lògic
i normal que la COPE
defensi els seus interessos i demani el vot per un partit...perquè ai las! quan
alguna entitat cívica basca o catalana es posiciona al costat del nacionalisme
que no toca........aleshores se’ls acusa fàcilment de polititzar-se, com si
això fós sinònim de degradació,d’interessos obscurs i d’altres males arts que, com sempre ha passat al
llarg de la història, ells especialment han dominat amb excel·lència.
En motiu de la nova campanya "Una Nació, una Selecció" 2008, la Plataforma ha editat un nou baner. Aquest any el missatge és que tot i les prohibicions i els cops bruts que duen a terme les administracions i federacions espanyoles, la lluita per les nostres Seleccions continua endavant. Un exemple molt clar és la prohibició del partit Catalunya–EUA de futbol del passat mes d'octubre, i com tota la societat catalana va fer sentir el seu clam davant d'aquesta injustícia.
Per a fer front a aquestes prohibicions i entrebancs, necessitem el vostre suport. Us demanem que tots aquells que tingueu un web, blog, fotolog o qualsevol altre mitjà on pugueu insertar el nostre baner, el poseu. Així farem córrer el missatge i augmentar el suport popular a la lluita per les nostres Seleccions. Podeu descarregar-vos-el en tots els seus formats aquí.
Una altra forma de fer córrer les Seleccions Catalanes és posant un logotip de les Seleccions Catalanes al vostre web/blog/fotolog. Podeu trobar tres models diferents i tota la informació de com fer-ho aquí.
Inundem la xarxa amb la reclamació del reconeixement de les Seleccions Esportives Catalanes!!
Ara que la borsa avisa que pot petar i ara que
s’apunten possibles canvis en la situació econòmica del país, al marge del fet
que s’apropen unes eleccions i cal mirar-s’ho tot amb lupa, no és mal moment
per recordar que ja fa anys que en els ambients esportius catalans, la
principal preocupació són els diners amb els que fer front a pressupostos de
por,tant si l’entitat és petita com
gran. La pressió i la necessitat d’augmentar els pressupostos creades per les
competicions existents han xocat amb l’augment del cost de la vida i un cert
desinterès, no perquè sí, de les empreses catalanes, a esponsoritzar clubs i
entitats amb necessitats creixents.
Any de Jocs, de Jocs Olímpics i de molts jocs de mans perquè certs temes no avancin més del que toca. Podria ficar-me en qüestions no esportives, traspàs de rodalies, gestió de l’aeroport de BCN, publicació de les balances fiscals i els papers de Salamanca entre d’altres, però no em pertoca i em limitaré a l’esport.
La voluntat de l’esport català, del seguidor català, envers el reconeixement internacional, és prou clara. A Bilbao en vam tenir una mostra en pantalla gegant. L’èxit de la convocatòria i la importància i el seguiment que van donar al partit i a la reivindicació els mitjans de comunicació parla per ell sol.
Vull felicitar públicament al jurat del Premi President Companys per haver atorgat aquest premi al president de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, el Sr. Joan Ricart.
Sóc de l’opinió que els tres darrers guanyadors del Premi, ho han estat amb tota justícia. Tant en Ramon Basiana, president de la Federació Catalana de Patinatge, i l’Oleguer Presas, jugador de futbol, com en Joan Ricart, president de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, són clars referents de treball i compromís pel reconeixement de les seleccions catalanes.
A Catalunya, parlar
d’hoquei patins comença a ser sinònim d’esport nacional, de l’esport que més
ens apropa a la normalitat i alhora de l’esport en el que destaquem de forma
més extraordinària. La sèrie de fets i esdeveniments extraordinaris amb què
l’hoquei patins i el patinatge sobre rodes català ens ha anat obsequiant a tots
els seguidors en els darrers anys ha aconseguit allò que només la tossuderia
explica: esdevenir normal. I els ho hem d’agrair.
Penso que, com poques vegades,
l’agraïment és per al conjunt del patinatge català, per als esportistes i per
als directius de totes les modalitats; sovint he pogut comprovar que els
jugadors i jugadores catalanes són els primers que deixen clar que tenen un
objectiu i un desig personal que va més enllà de la seva pràctica professional
de l’esport. Però he vist, i hi he treballat al costat, com seguidors i
directius, han sabut majoritàriament combinar l’exercici corrent de la seva
funció amb la tasca extraordinària, per ben feta i per les hores dedicades,
d’aconseguir més reconeixement internacional.
Sense cap mena de dubte, el reconeixement internacional de la federació catalana de bitlles i bowling, és la notícia esportiva de l’any que més em plau per tot el que significa. D’entrada és un reconeixement més de l’esport català però hi ha detalls que el fan especial, i molt:
La federació catalana de bitlles i bowling, FCBB, té la gràcia de gestionar un esport de molta tradició, les bitlles catalanes, que passen per ser una de les modalitats esportives catalanes més antigues i la que més clubs té en aquesta federació, i un altre, el bowling, d’arrels molt diferents que destaca sobretot per la gran quantitat de practicants que té a tot el món.
Tan
complicat, i al final tan impossible com ens ho ha posat la Real Federación
Española de Futbol, amb el seu capficament que no juguem partits de la selecció
catalana en dates FIFA o a menys de ‘x’ dies d’un partit de la selecció
espanyola. No en dates FIFA, sinó en dates franquistes, el 19 d’octubre de
1947, Catalunya va jugar i va guanyar per 3 a1 un partit “amistós” contra
Espanya. Aquest divendres fa tot just 60 anys. Al camp de Sarrià.
Cal felicitar a la Federació d’Entitats
Excursionistes de Catalunya pel darrer èxit assolit per l’equip català de
Curses d’Alta Muntanya, que novament ha revalidat el títol de guanyadors de la Copa delMón.Cal felicitar també a en Kilian Jornet, que per primer cop i amb només
19 anys ha guanyat el títol individual.
Però cal felicitar també als productors
i realitzadors del programa Temps
d’Aventura de TV3 pel gran reportatge que van emetre sobre aquesta
modalitat esportiva i la darrera prova de la Copa del Món celebrada al País Basc. Realment un
gran reportatge.
Això no és el pati d'una escola.
El fet de prohibir jugar a la selecció catalana de futbol un partit amistós,
sigui contra qui sigui, hauria d'haver estat més meditat per part dels senyors
de la "Real Federación Española de Futbol".
No ens han deixat més remei, i a
la campanya de protesta que la Plataforma Proseleccions
Esportives Catalanes va engegar fa uns dies, bàsicament d'escrits de queixa per
una decisió tan arbitrària, ja s'hi han sumat gairebé 20.000 persones.
Fa dies ens
prohibien jugar un amistós Catalunya-EUA i poc després ens van tombar dues
proposicions de llei, que també considero amistoses, perquè només demanaven
respectar drets i no pas obligar o menystenir a ningú. O és que demanar que els
esportistes puguin decidir si accepten jugar o no amb una selecció, pot ser
considerat una proposta no amistosa? El mateix dic de l’altra proposició de
llei que PP i PSOE van tombar. La que senzillament demanava resumidament que la
llei de l’esport de l’Estat no interferís amb la llei de l’esport catalana,
aprovada per una amplíssima majoria, i, per tant, amb el dret de les seleccions
catalanes a competir internacionalment.
