Com tots sabeu (o des de la Plataforma ens agradaria que fos així) en aquests moments Catalunya ja pot competir en 16 esports de forma oficial. Podeu veure la llista i les característiques aquí.
Un dels últims esports en què ho vam aconseguir, i segurament un dels més importants, és el rugby lliga o rugby XIII (denominació molt comú a la Catalunya Nord). És un esport molt similar al rugby union (el més desenvolupat a Catalunya i que es juga amb 15 jugadors al camp) i que a Europa es dominat per anglesos, francesos i russos.
Catalunya, a través de l'Associació Catalana de Rugby lliga va ser reconeguda l'agost del 2007 per la RLEF (Rugby league European Federation) i és membre associat juntament amb 27 països més. Aquest número demostra la importància de l'esport que tot i estar en vies de desenvolupament en molts d'aquest països, té un present molt bo i un futur envejable.
El dissabte 18 d'abril comença la primera competició oficial a Catalunya. 9 dels millors equips catalans lluitaran per aconseguir fer història i endur-se el primer campionat. Geieg, BUC, Enginyers del Poble Nou, Vic, Garrotxa, Lleida, Tarragona, Valls i Sant Cugat, els pioners del rugby lliga al nostre país. Podreu anar seguint les evolucions d'aquest campionat a través del web de l'Associació, www.rugbylliga.cat.
Des de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes recolzem fermament l'Associació Catalana de Rugby Lliga i invitem a tothom a veure algun dels partits d'aquest espectacular esport. També us animem a fer difusió perquè com més importància tinguin els esports on Catalunya està internacionalment reconeguda més possibilitats tindrem en altres esports en què encara no ho està.
Albert Rivera, president de Ciutadans, va concedir diumenge
passat una entrevista al diari AVUI en què es mostrava un cop més
contrari a l'oficialitat de les Seleccions Nacionals Catalanes. La
Plataforma respecta la seva opinió, com sempre ha fet, però vol fer dos
apunts referents a tres de les seves respostes.
En primer lloc, la subvenció que ha rebut els últims anys aquesta
entitat no és, ni molt menys, "de 3 o 4 milions d'euros", com manifesta
Rivera. En segon lloc, no compartim l'afirmació que la possibilitat que
hi hagi un Catalunya-Espanya sigui "una via d'enfrontament polític".
Els combinats nacionals de les Illes Britàniques s'enfronten amb
normalitat motivant una simple rivalitat esportiva, i això és el què
reclamem.
I,
finalment, la Plataforma recorda que en algunes lligues europees hi
juguen equips pertanyents a altres federacions, com el Mònaco a la
Ligue I francesa, el Swansea i el Cardiff gal·lesos a la FA Cup anglesa
o el San Marino Calcio, a la Serie C2 italiana, entre d'altres. Són
casos que evidencien que Barça i Espanyol podrien disputar la lliga i
la copa de RFEF si aquest organisme els ho permetès. La possibilitat de
seguir disputant competicions estatals podria continuar,
independentment del reconeixement de les Seleccions.
Tot dependria,
però, de l'esportivitat i la bona voluntat dels organismes federatius
espanyols en el moment que els nostres clubs els adrecessin la
sol·licitud per competir als seus tornejos.
La
Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i l'Ajuntament de Mataró vam signar dijous passat el conveni de col·laboració per a la celebració
del Dia de les Seleccions a Mataró el proper 13 de juny. L'acord va ser signat pel president
de l'Institut d'Esports, Ivan Pera, i jo mateix com a president de la Plataforma
Proseleccions Esportives Catalanes, formalitzant
l'acord que converteix Mataró en la quarta ciutat que organitza el Dia
de les Seleccions Catalanes després de Vic (2006), Reus (2007) i Girona
(2008).
Al llarg d'aquest dia es disputaran
partits internacionals, hi haurà exhibicions de diferents disciplines
esportives i també esports participatius pels nens i nenes.Tot i que el
programa d'actes encara s'està preparant, us avancem que estan
previstos partits internacionals de Catalunya en handbol (segurament
contra Dinamarca), tennis taula, bowling, futbol sala i hoquei patins.
L'objectiu d'aquest any és també fer un clínic amb un esportista català
de nivell.
Aquest passat dissabte es van celebrar les eleccions a la Federació
d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) amb victòria de la candidatura
continuista encapçalada per Daniel Planas. 65 vots per Planas, 38 per Jordi
Quera i 2 vots en blanc va ser el balanç final d'una votació on hi van assistir
105 entitats.
La creació l'estiu passat de la Internacional Skyrunning Federation (ISF) que
va excloure la Federació Catalana com a membre de ple dret a canvi
d'introduir-hi l'Espanyola (FEDME) és un punt que farà que moltes mirades
estiguin ara posades en el nou president.
Segons Planas però, en declaracions a El 9 Esportiu: ''nosaltres volem que la
selecció catalana de curses de muntanya continuï disputant totes les proves
oficials, fins i tot el pròxim campionat d'Europa, si no ens en sortim
negociant ja buscarem altres vies de pressió''.
Mentre que la candidatura que liderava Jordi Quera proposava el trencament
de relacions amb la FEDME, la de Planas no ho fa però segueix defensant el
nostre reconeixement oficial. Tot i que l'experiència ens diu que així li serà
difícil, li desitgem tota la sort del món i estem oberts a ajudar-lo!
Consens. Aquesta és la paraula per definir l'opinió de quatre dels eurocandidats catalans a les eleccions europees en una enquesta realitzada per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes respecte al canvi de format del partit de futbol de Catalunya. Tots ells troben esgotat el tradicional partit de costellada de Nadal i aposten clarament per aquest nou format molt més competitiu i engrescador per a la gent.
Oriol Junqueras (ERC) afirma fins i tot que la Copa de les Nacions ''és un pas significatiu però encara modest pel que esperem respecte l'oficialitat de les nostres seleccions''. Ramon Tramosa (CIU) assegura que ''un format amb diferents equips pot ser més atractiu i donar més visibilitat i difusió al torneig''. A Raimon Obiols (PSC) també ''li semblaria bé'' i Raül Romeva (ICV) explica que ''estem d'acord en el format tot i ser conscients de la dificultat de posar-lo en pràctica''.
Podeu llegir les entrevistes senceres als 4 candidats a www.seleccions.cat
Segons informa aquest divendres Catalunya Ràdio, la selecció
italiana de futbol no estaria disposada a disputar cap amistòs amb la
Selecció Nacional Catalana de futbol. Sempre segons aquesta emissora,
la Federació Catalana de Futbol hauria sondejat la Federació Italiana
per proposar-los un enfrontament de cara al proper mes de juny.
El
màxim organisme del futbol transalpí, però, s'hi hauria negat,
argumentant que, per prestigi, Itàlia només s'enfronta a combinats
reconeguts per la FIFA. Caldria potser que la federació d'aquest país
mirès els últims precedents i se n'adonès que seleccions com
l'Argentina o el Brasil no han dubtat a l'hora d'enfrontar-se a la
catalana i en cap cas la seva imatge s'ha vist perjudicada. Al
contrari, sempre s'han enfrontat a una Catalunya d'alt nivell esportiu
i l'afició ha respost com s'esperava.
Ja
se sap que una cosa són les paraules i una altra els fets. Les
paraules moltes vegades se les emporta el vent com ha passat per
enèsima ocasió quan parlem de pactes amb la Federació Espanyola de
Futbol. Molts s'omplien la boca dient que Villar havia donat a la
Federació Catalana de Futbol dues dates segures per a la realització
del torneig i que no hi havia cap problema per tirar-lo endavant. Mesos
més tard sembla que la data del novembre, la millor perquè hi havia
temps suficient per a fer una bona organització i portar potents
seleccions internacionals, ha quedat suspesa perquè en teoria ara
Espanya vol fer un amistós per a commemorar el centenari de la RFEF.
Si parlem de noves tecnologies, que Catalunya competeixi oficialment i a sobre s'imposi a Espanya a la final de l'Eurocopa, ja és una realitat. L'Associació de Joves Catalunya en Joc, que té el suport de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, ens permet des d'avui mateix que la nostra selecció sigui present en el famós Pro Evolution Soccer 2009 per a PC (podeu descarregar-lo a www.seleccions.cat)
Des de la Plataforma seguim lluitant cada dia per aconseguir el màxim de reconeixements internacionals possibles. Ja en tenim 16 i anem treballant perquè el número sigui més gran cada dia.
Però també, com cada any busquem que les nostres seleccions estiguin presents al màxim de llocs possibles, també en el món dels videojocs. I cada modificador que fem intentem traduir també menús i textos (sempre que sigui possible) en català perquè el sector del videojoc també maltracta el nostre idioma.
Xavier-Albert Canal Gomara, president de la Federació Catalana
de Rugby, ha dedicat els últims anys en cos i ànima a la defensa del rugbi
català i a la lluita per l'oficialitat de la Selecció Catalana.
El proper dia 14 de desembre, un tribunal de París ha de dictar sentència,
després que la catalana demanés ser reconeguda a la internacional, argumentant
que en va ser un dels tretze membres fundadors. Tot plegat després d'anys de
dedicació i de litigi davant la justícia. A més, Canal s'ha significat també
els últims anys per la defensa ferma i constant dels interessos dels clubs
catalans davant dels perjudicis de la federació estatal. Per tot plegat, el
jurat ha decidit aquest divendres fer-lo mereixedor del guardó.
Que diguin el que vulguin, o que els
facin dir el que ells voldrien, la meva és una aposta clara pels esportistes
catalans, per tots i pels que varen ser a Pequin especialment. Perquè si els
deixessin triar, en igualtat de condicions, econòmiques i de reconeixement
social, una àmplia majoria voldria competir amb Catalunya. Ho dic amb
coneixement de causa.
Veure les cares de la selecció basca guanyant la I Copa de les Nacions
de bàsquet en el III Dia de les Seleccions Catalanes celebrat a Girona
em va fer adonar que anem pel bon camí. Llàstima que no guanyés
Catalunya, però no cal lamentar-se, ja ho farà quan competim
oficialment. Competir, lluitar per un trofeu, és evident que fa molta
més il•lusió que un simple partit de costellada. I aquest és el camí
que s'ha de seguir. Les diferents Copes de les Nacions que farem ens
permetran assolir la normalitat que molts ens neguen. L'oficialitat
caurà, mica en mica, pel seu propi pes.
....dissabte 24 de maig, a les 7, al Camp Nou, amb
la família , a veure el Catalunya-Argentina....i dues setmanes després, el
dissabte 7 de juny, cap a Girona a viure la tercera edició del Dia de les
Seleccions Catalanes, amb un Catalunya-Anglaterra, un Catalunya-Portugal, un
Catalunya-França, un Catalunya-Tunísia i un Catalunya-Euskadi, entre d’altres. Ben
pensat, entre mig podria escapar-me a Sant Joan Despí el dia 26 a veure un Catalunya-Brasil
d’handbol femení...i així completaria unes setmanes de “normalitat esportiva”
com a seguidor català....
Ja érem legals i ho continuem sent. Efectivament, allò que
portem anys i panys defensant i explicant en multituds de debats, conferències,
taules rodones, articles: ‘’que les seleccions esportives catalanes i el seu reconeixement
internacional, és un fet completament legal i ajustat a dret’’, finalment ha
estat reconegut, avalat i sentenciat per la màxima autoritat esportiva
internacional, el TAS, el Tribunal d’Arbitratge Esportiu.
No sóc president de cap club de futbol ni tinc veu ni vot a l’assemblea de la Federació Catalana de Futbol, però si ho fos i en tingués, no dubtaria a fer-ne ús per deixar constància de la bona feina feta pel seu president, en Jordi Roche, en relació a la defensa de la selecció catalana i el dret al seu reconeixement internacional.
Lesparaules defensant i desafiant
el govern espanyol per mantenir la independència de la seva federaciói recordant a tothom que dins de la FIFA hi ha membres que
regulen el futbol d’un país i no pas països, són les que voldríem sentir més
sovint. Gràcies Sr. Villar.
A diferència del que passa a Catalunya, a Espanya,les competències de les federacions
esportives deriven legalment d’una concessió estatal, segons la Ley del Deporte, fet que sumat
a les subvencions que reben explica l’ascendència tan directa que el Consejo
Superior de Deportes, CSD, és a dir, el govern de l’Estat espanyol, té sobre
les federacions espanyoles.
