La Selecció Catalana de futbol sala ha hagut patir més del que s’esperava per superar Noruega 3-2 en el primer partit del Campionat d’Europa en què partia com a favorita. El fet d’haver estat primera de grup li ha permès enfrontar-se a la tercera classificada del grup C, Noruega, però els escandinaus han aconseguit igualar un desavantatge de dos gols i no han estat derrotats fins als instants finals.
El partit ha començat amb un gol matiner de Gabri Fargas. Al minut 3, el jugador català ha avançat amb velocitat i ha obert el marcador amb un xut creuat. Després del gol, els dos equips han tingut alternatives en atac, però sense crear gaire perill. Al minut 10, Carles Asensio ha recuperat una pilota a la zona de tres quarts i ha xutat des de la frontal de l’àrea, però la rematada s’ha estavellat al pal esquerre de la porteria i ha marxat fora. En una jugada semblant, David Gallego ha culminat un contraatac però el xut ha anat a parar a la xarxa lateral. Abans d’arribar al descans, Oscar Rodríguez ha aconseguit el segon gol amb un llançament de falta directa molt dur i molt ben ajustat al costat del pal, però en l’última jugada de la primera part el noruec Marius ha retallat les distàncies, deixant-ho en 2-1.
Ja ho deia el jugador David Gallego després del primer partit: “Catalunya vol fer història en aquest Campionat d’Europa”. Aquesta tarda la Selecció Catalana ha plantat cara a Rússia, conjunt amb més títols continentals al seu palmarès, i s’ha avançat dues vegades al marcador. Finalment el partit ha acabat en empat, però la tanda de penals ha donat el primer lloc del grup A a Catalunya.
Avui, de manera paral·lela, a Galícia, al País Basc i a Catalunya, les entitats que defensem el reconeixement oficial de les seleccions nacionals respectives hem decidit donar a conèixer novament la nostra reivindicació i anunciar que dilluns vinent oferirem una roda de premsa conjunta al Congrés dels Diputats amb el suport dels diferents representants polítics i partits catalans.
Aquesta tarda ha començat el X Campionat d’Europa de futbol sala, que es disputa fins dissabte a la ciutat bielorussa de Brest. En la jornada inaugural la Selecció Catalana descansa, però sí que s’enfronten els dos altres rivals del seu grup, Rússia i Ossètia del Sud. A més, en aquest primer dia de competició, també es juguen els partits Eslovàquia-Bèlgica i Noruega-Bielorússia.
La Selecció Catalana s’estrenarà demà a les 15.30h (hora catalana) contra Ossètia del Sud. L’entrenador català, Juan Antonio Fernández, considera que “és molt difícil determinar el nivell dels rivals, tot i que a priori Noruega, la República Txeca i Bielorússia parteixen com a favorits”. Podeu consultar aquí la llista de convocats de Catalunya per participar a la competició.
Els components de la Selecció Catalana ja estan preparats per afrontar la important cita de la setmana que ve. Dilluns comença el Campionat d’Europa a Brest, Bielorússia, i els jugadors catalans confien que la bona actuació al darrer Mundial, on van arribar als quarts de final, els doni empenta per tenir opcions de disputar el títol continental.
L’expedició catalana sortirà diumenge al matí cap a Bielorússia, on dimarts s’estrenarà a l’Europeu. El primer rival serà Ossètia del Sud, un país amb un bon planter de jugadors. Dimecres Catalunya s’enfrontarà a Rússia, l’equip que posseeix més títols continentals i, conseqüentment, un dels grans favorits per aconseguir la victòria final.
Vagi per davant que els campionats d’Espanya són tan legítims com els de França, Itàlia, Bèlgica o qualsevol altre estat. Però que Catalunya guanyi una d’aquestes competicions que, com a molt, donen representació internacional en nom d’Espanya, no és ni molt menys l’objectiu pel que treballa la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes.
Ens encanta veure les nostres seleccions competir, sí. Veure Catalunya participant i guanyant tornejos és la nostra finalitat, però no ens agrada que els rivals siguin Múrcia, Astúries o Andalusia. Preferim rivals com Rússia (un dels països a qui s’enfrontarà la selecció catalana al proper Europeu de futbol sala), Grècia (que es va imposar a Catalunya la competició per equips de la Copa del Mediterrani de bowling), Itàlia (equip a batre per la selecció catalana en el proper Campionat d’Europa de beach tennis) o Irlanda (gran dominador juntament amb Catalunya dels Campionats del Món de Pitch & Putt). Ens agrada competir al món sent el que som, un país, i enfrontant-nos a altres països.
La nova etapa de la revista Selecciona’t ja ha vist la llum. Des d’avui podeu consultar el número del mes de maig en un nou format, digital i més interactiu. Hi trobareu una entrevista a Els Amics de les Arts, un article de Jordi Basté anomenat “Tots som Fresno” i l’actualitat més destacada de les seleccions catalanes. A més, també compta amb noves seccions com el vídeo del mes o una agenda per saber en quines cites participaran els esportistes que competeixen per Catalunya. No us la perdeu!
Després de diverses setmanes d’entrenaments, el seleccionador català de futbol sala, Juan Antonio Fernández, ja ha decidit quins jugadors viatjaran a Bielorrússia per participar del 14 al 19 de maig al Campionat d’Europa. El tècnic ha apostat per un equip compensat, amb una mitjana d’edat de 26,7 anys, lleugerament inferior a la del bloc de jugadors que l’any passat van disputar el Mundial de Colòmbia. Fernández considera que “com que la base de la selecció sub-21 és molt bona, hi ha jugadors que ens permeten millorar l’absoluta”. Per exemple, Sergio Montero serà el més jove de la selecció, amb només 18 anys.
Aquest diumenge comença la competició internacional del biketrial. La prova que es disputarà a la localitat aragonesa de Vall-de-roures donarà el tret de sortida de la Copa d’Europa del 2012 i, com és habitual, els nostres pilots intentaran continuar sumant victòries. Després d’haver arrasat a l’última Copa del Món, els catalans surten com a principals favorits per aconseguir el triomf final.
La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes torna a editar la revista Selecciona’t, de la qual ja se n’havien publicat 41 números. En aquesta nova etapa, la revista s’adapta a les noves tecnologies i pren un nou format, digital, per facilitar l’accés a més gent. El primer exemplar d’aquest nou cicle es publicarà el dimecres 2 de maig. Cada mes s’oferirà un repàs al més destacat de les Seleccions Catalanes i s’incorporaran noves seccions a la revista. D’aquesta manera, la Plataforma ProSeleccions continua apostant per la presència a la xarxa, com ho demostren els gairebé 20.000 seguidors a la pàgina de Facebook i els més de 5.000 a Twitter.
Com ja venia sent habitual, a cada número hi haurà una entrevista amb alguna personalitat de la cultura, l’esport o la societat. En el d’aquest mes de maig, els entrevistats són els components d’Els Amics de les Arts, un dels grups de música en català amb més èxit del moment. Ells s’afegeixen a una llarga llista d’entrevistats, entre els que hi ha Ferran Adrià, Pasqual Maragall, Sandro Rosell, Jaume Roures o Mireia Belmonte. A més, continuem apostant per l’opinió dels periodistes més rellevants. En aquesta ocasió, el director d’El Món a RAC1, Jordi Basté, reflexiona sobre una experiència personal a l’article “Tots som Fresno”.
Si fa una setmana denunciàvem la sentència de la Cort de Cassació francesa pel fet de no reconèixer els drets de la Federació Catalana de Rugbi, ara toca debatre una altra decisió judicial. El Tribunal Constitucional espanyol ha avalat la participació de les federacions esportives basques en competicions internacionals “sempre que no competeixin contra les espanyoles”. Un cop més, i ja en van molts, la justícia espanyola es disfressa de bondadosa per acabar tallant les ales als que intenten volar.
El 1998 el govern de José María Aznar va impugnar la Llei de l’Esport del País Basc. Concretament, va recórrer el punt 16.6 que estableix que “la federació basca de cada modalitat esportiva serà l’única representant de l’esport federat basc en l’àmbit estatal i internacional”. Ara el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència interpretativa en què mostra la conformitat amb l’enunciat de la llei però hi afegeix que només serà vàlid “quan es tracti d’esports en què no existeixin les federacions espanyoles” i quan no es vegin afectades les competències de l’Estat sobre la representació internacional de l’esport espanyol.
Després de quatre dies de competició a San Marino, la Selecció Catalana de bowling en torna amb un balanç prou satisfactori, tot i que una mica més curt del desitjat:quatre medalles, dues d’or, una de plata i una de bronze. Sandra Torrents ha aconseguit les d’or i la de bronze i Marcial Ovide la de plata.
Dues de les quatre medalles han estat en categoria individual. Sandra Torrents va ser la millor de les 24 jugadores que van participar a la competició i va guanyar amb molta superioritat, fent sonar Els Segadors al podi. En total, va aconseguir 1.343 punts, amb una mitjana de més de 223 a cada partida. En aquesta mateixa prova, l’altra jugadora catalana, Cristina Sanz va estar a punt de pujar al podi, però un mal final la va deixar en quarta posició amb el 1.152 punts, a només dos de la medalla de plata.Pel que fa als homes, Marcial Ovide va ser segon amb 1.411 punts, 37 menys que Maurizio Celli. Ovide va tenir opcions d’aconseguir la medalla d’or fins al final, però el jugador italià va fer unes últimes partides molt bones i una partida perfecta (300 punts) que el van alçar a la victòria. L’altra jugador català, Raúl Gálvez, va ser 19è amb 1.140 punts.
Raúl Gálvez, Marcial Ovide, Cristina Sanz i Sandra Torrents són els components de la Selecció Catalana de bowling, que participarà a la Copa del Mediterrani que comença avui dimecres a San Marino. Entrenats per Luz Adriana Leal, aspiren a ampliar el nombre de medalles que acumulen en aquesta competició, on hi participen des del 2009 En les tres edicions anteriors n’ha aconseguit 13: 2 d’or, 6 de plata i 5 de bronze. Un total de 13 països de la riba del Mediterrani prendran part en la competició. A banda de Catalunya, també hi seran Croàcia, Xipre, França, Gibraltar, Malta, Itàlia, Tunísia, Turquia, Grècia, Israel, Eslovènia i l’amfitrió, San Marino.
Hem de tenir clar que la decisió de la Cort de Cassació francesa de no reconèixer els drets de la Federació Catalana de Rugbi (FCR) com a fundadora de la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA) és injusta. No perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè en ple segle XXI es fa prevaldre una llei franquista (i per tant antidemocràtica) per sobre de la història. Perquè la història diu que el 1934, fa gairebé 80 anys, la Federació Catalana de Rugbi va ser una de les fundadores de la FIRA, al mateix nivell que les federacions alemanya, romanesa, francesa, italiana, belga o espanyola, entre d’altres. I la història també diu que el 1941 un dictador anomenat Francisco Franco va encarregar-se d’eliminar la representativitat de les federacions no-espanyoles a través d’un decret que donava tot el poder a la Delegación Nacional de Deportes, que depenia de la Falange. Per tant, és un atac al rugbi català i a la memòria històrica de molts, que veuen com gairebé 40 anys després de la mort del dictador hi ha reminiscències que malauradament encara perduren.
La justícia, de vegades, és injusta. La Cort de Cassació argumenta que la FCR no pot ser membre de la FIRA perquè no és la mateixa entitat que el 1934, però passa per alt que no ho és per culpa d’un dictador. A dia d’avui, tots els estats que van patir repressions dictatorials han eliminat les lleis d’aquella època. Però a l’estat espanyol no ha estat així i encara n’hi ha moltes de vigents. I no es tracta només d’això, sinó que una vegada més s’ataca la llibertat de molta gent, que no pot veure representats els seus sentiments per culpa d’un tribunal.
La Cort de Cassació francesa, equivalent al Tribunal Suprem, ha denegat el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Rugbi com a membre fundador de la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA). La sentència, notificada divendres, reconeix que la Federació Catalana de Rugbi va formar part de la FIRA, fundada a París el 9 d’abril de 1934. Tanmateix, determina que a partir del Decret del govern del general Franco de 22 de febrer de 1941 les autoritats espanyoles van decidir que la representació esportiva d’Espanya s’atribuïa a la Delegación Nacional de Deportes, en la que es va haver d’integrar la Federació Catalana. En aquesta situació, la Cort determina que la Federació Catalana de Rugbi actual no ha pogut aportar prova suficient que permeti acreditar la identitat jurídica entre la persona jurídica que va ser integrada a la Delegación Nacional de Deportes i la registrada davant la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya en virtut del Decret de 13 d’abril de 1981, que regula les federacions esportives catalanes.
