En efecte, amb la seva habitual humilitat i claredat expositiva, compon en “No os indignéis tanto” una obra les peces de la qual encaixen amb la precisió d’un bon argument. Es tracta d’una oda a la democràcia real així com als mecanismes que permeten ampliar-la, com l’exercici de la llibertat d’expressió i la desobediència civil. Tot això, posat en el context de la crisi política i social del model heretat de la Transició, així com de l’eclosió del 15M.
Per parlar de tot plegat, Fontdevila recorre a un terreny que coneix bé. Així, planteja la seva teoria sobre la funció social de l’humor, de com certs actes de provocació ajuden a obrir noves vies. A partir d’aquí proposa extrapolar el mecanisme a molts altres àmbits, a imitació del que va ocórrer amb la insubmissió al servei militar. Per tot això, la seva tesi final no pot ser una altra cosa que una invitació a desobediència i la lluita front de la queixa “de sofà”. Una petita joia que potser arribe on uns altres no arribaran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!