Per Tutatis!

Demolidor, cínic, vividor i desencantat com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una creació de Robert Crumb. El gat Fritz és el personatge més carismàtic del seu autor i el més representatiu del que va ser l’underground nord-americà, una etapa d’efervescència, revolucions i somnis de llibertat.

Fritz congregava en una sola figura la tradició dels animals alçats que poblaven els dibuixos animats i les velles tires còmiques amb la rauxa de l’amor lliure i les il·lusions de canvi social que van sacsejar la segona meitat del segle XX. Després d’innombrables edicions pirates i esforçades antologies oficials, heus aquí el llibre definitiu del personatge, amb tot el seu material restaurat per a l’ocasió i incloent pàgines mai publicades fins al moment.

Per la seva significació inqüestionable, es difícil parlar del gat Fritz sense fer un poc d’història del còmic però tot i així no ho faré! Amb la nota de premsa que us he copiat a dalt en teniu prou. Al cap i a la fi una obra ha de poder defensar-se per si sola malgrat el pas del temps, i aquesta és ben capaç. Doncs bé, si hagués de definir en una paraula aquest recull, aquesta seria rauxa. Rauxa i l’humor políticament incorrecte d’un personatge que sembla encarnar l’inconscient diabòlic del seu autor. En altres paraules, Fritz fa tot allò que el seu autor voldria fer però no fa perquè conserva algun que altre fre racional i social, i no és un sociòpata del tot.

Amb això a la mà, un bon sentit del ritme i hom endevina que bones dosis d’improvisació, Crumb composa un grapat d’històries que semblen la trasposició del llenguatge del jazz al còmic. Personalment aquest recull m’ha semblat divertit i encissador però estic segur que hi haurà qui ho trobarà menyspreable i de mal gust. De fet és per aquesta última gent que sabem distingir el vell regust del còmic underground. Vol no agradar tothom i no tenir en compte ningú i, per exemple, és d’un masclisme tan naïf i ridícul que, sí, ofén.

A banda d’això, s’ha de dir que les històries del gat Fritz suposen per Crumb un inici, cosa que es nota a tots els nivells i especialment en l’apartat gràfic: està molt lluny del detall i la consistència de còmics posteriors així com dels seus treballs d’il·lustració pura. De fet crida prou l’atenció la seva dificultat per mantenir la integritat física dels personatges en alguns moments. I això sense entrar en els guions, dels quals ningú hauria d’esperar que respecten cap cànon.

Que “Las 7 vidas del Gato Fritz” és una obra fonamental per entendre l’evolució del còmic per adults no és cap secret, i per això entenc que no caldria recomanar-la a les afeccionades al còmic. Així que la recomanaré a tota la resta, als diables interiors de les lectores que vulguen gaudir d’un còmic divertit i punk com pocs, farcit de sexe, violència i drogues.