Per Tutatis!

Abans de res, he de dir que veritable necessitat d’una distribució de publicació contínua (“rolling release distribution” en anglès) no en tinc. Un usuari corrent com jo perfectament podria esgotar els cinc anys de suport de la versió de llarga durada de Linux Mint, per exemple. Però, ja sabeu com va, n’he sentit a parlar i això de no haver de reinstal·lar cada sis mesos per estar a l’última en principi sóna bé, molt bé.

Per això mateix vaig investigar un poc a Distrowatch.com i vaig decidir donar-li una oportunitat a tres distribucions de publicació contínua: Sabayon, SolydXK i Manjaro. Totes tres són senzilles d’instal·lar al costat de Windows (no el faig servir però tampoc no vull cremar les naus!), fàcils de manejar i es lliuren configurades i llestes per fer servir des del primer moment (és a dir, amb controladors, còdecs multimèdia, flash, etc). A més, ofereixen entre altres un entorn d’escriptori madur, lleuger i sense acceleració gràfica innecessària com és Xfce. Quant això últim reconec que hi tinc predilecció des d’aquell primer Xubuntu que vaig fer servir però, és gairebé irracional.

Sabayon, la distrubució dita extrema

El primer intent l’he fet amb aquesta distribució basada en Gentoo que ofereix estar a l’última de les últimes. Això sí, en ser prou minoritària el suport que n’obtindrem de la comunitat en fòrums o xats és limitat. La instal·lació és de les més senzilles que he vist. Fins i tot té una opció per substituir amb un clic un sistema GNU/Linux preexistent sense tocar l’estructura del disc i adaptant-ne l’arrencada dual. S’ofereix amb diversos escriptoris tot i que clarament és Kde el que està més treballat. Per desgràcia, Xfce és el germà pobre mentre que Mate és poc més que un indigent. Ambdós caldria vestir-los millor abans d’oferir-los, més que res en l’apartat estètic.

El costat positiu l’aporta “Rigo”, que serveix per instal·lar programari i actualitzar el sistema i que està basat en el cercador de Google. Allí he trobat tot el que faig servir i encara més, i he vist que el rebost de Sabayon és realment ample. La sensació en general és que podria acostumar-me però, vet aquí que en endollar el meu telèfon Android no me l’ha detectat. He fet diverses proves i cerques als fòrums però me n’he adonat que potser hauria d’aprendre alguna cosa de Gentoo i emprar el terminal per tal posar-hi remei, així que he optat per deixar-ho córrer (potser és només qüestió d’actualitzar el nucli, no ho sé). [Actualització: la darrera versió soluciona aquest problema]

SolydXK, LMDE a l’exili

El segon intent ha estat per una distribució que dóna continuïtat a les versions amb Xfce i Kde basades en la branca Testing de Debian que havien estat abandonades per Linux Mint Debian Edition. La seva instal·lació és la típica de Debian, cosa que vol dir que si vols fer una arrencada dual hauràs de passar al mode “avançat” i fer tu mateix la partició del disc. Res que no solucione un bon tutorial però hem d’anar amb compte amb la possibilitat de clavar la pota (no seria la primera vegada). L’edició amb Xfce s’anomena SolydX i m’ha sorprés per la seva aparença, amb una estètica molt ben treballada i d’aspecte professional rematada amb el nou menú Whisker.

Per manejar-ho tot plegat comptem amb diverses eines heretades de Linux Mint, com per exemple el gestor de programari o el d’actualitzacions, cosa que va molt bé. A més, no cal dir que tenir al nostre abast el gran rebost de Debian és un gran avantatge. El problema ha vingut per la banda de la detecció de maquinari. Detecta perfectament el meu dispositiu Android i tota la resta… excepte les tecles de funció del propi portàtil! Sí, això mateix! Després de barallar-me amb la configuració del teclat i de cercar altres vies no he pogut solucionar-ho. Una veritable llàstima però, per sort encara tenia un as a la màniga.

Manjaro, Arch Linux per a éssers humans

L’objectiu d’aquesta distribució és acostar els avantatges d’Arch Linux al gran públic però compte, Manjaro no és Arch. Això vol dir que disposa del seu propi rebost amb la intenció de fer-lo més estable, i que ara per ara potser trobem alguna mancança. De fet, n’he trobat una: qbittorrent. Segons sembla, darrerament han millorat el procés d’instal·lació i s’ha de reconèixer que ara mateix és prou senzill, sobre tot si volem substituir un sistema GNU/Linux per un altre. Només faltaria automatitzar-ho a l’estil de Sabayon.

Les eines de gestió i actualització són funcionals i molt espartanes quant a la presentació (ni una sola imatge!). Fan el seu paper però no són per usuaris amb poca experiència, d’aquells que només saben de “programes” i no de “paquets”. De tota manera, la selecció de programari per defecte és molt encertada, donat que defuig allò lleuger i inclou gairebé tot el que solem necessitar: LibreOffice, Vlc, etc. La gran aposta en aquest sentit, és el client de jocs Steam, que s’ofereix llest per fer servir. Per la seva banda, l’escriptori Xfce no està del tot malament treballat, però sense arribar al nivell de SolydX. Això sí, inclou el menú Whisker i la possibilitat d’activar-lo amb la tecla de Windows.

Doncs bé, després d’uns quants dies fent servir Manjaro, he de dir que estic prou satisfet. La detecció de maquinari és perfecta, tant del portàtil en conjunt com del telèfon Android, i el rendiment general és molt bo. La sensació que tinc és que va més ràpid que SolydX o Linux Mint, i més o menys com Sabayon. Val a dir que existeix també una versió oficial amb l’escriptori Openbox que entenc que anirà encara més ràpid (serà perceptible?), a banda de versions comunitàries amb altres escriptoris.

L’únic dubte que tinc és si serà estable segons vaja “rodant” i més tenint en compte que la versió actual és encara la beta 0.8.8. El fet d’haver triat Xfce per defecte em dóna confiança en aquest sentit pel fet que no me’ls imagine “fent un Gnome” (no sé si m’expique). Per últim, només comentar que sembla que a can Manjaro treballen ara en facilitar la inclusió del rebost comunitari d’Arch Linux (AUR), cosa que per exemple em permetria instal·lar els maleïts tipus de lletra de Microsoft sense fer servir el terminal.

[Actualització 24/02/2014]
Alguns dels defectes comentats s’han anat solucionant amb el propi procés publicació continua. Per exemple, Sabayon ja detecta aparells Android sense problemes i Manjaro ja té accés a l’amplíssim rebost de programari d’Arch Linux AUR.