Bon exemple d’això és aquesta petita joia recuperada ara per Planeta De Agostini. La història narra el conflicte que viu una família d’un petit poble costaner japonès, la qual es debat entre lliurar-se al desenrotllisme que suposaria la construcció d’un complex hoteler a la costa, o conservar la seu tradicional mode de vida pesquer. Aquest últim està representat per un pacte ancestral amb un esperit de la natura encarnat en una sirena, el suposat ou de la qual tenen encomanat custodiar.
Les creences xintoistes i la rica tradició nipona d’històries de fantasmes es barregen aquí en una narració que amaga reflexions molt enganxades a la realitat del nostre temps. Els límits del progrés i la necessitat d’harmonitzar els seus beneficis amb una naturalesa de la qual formem part i depenem, són la base sobre la qual evoluciona aquest manga. No obstant això, la seva principal virtut és la capacitat del seu autor per seduir-nos amb la bellesa dels seus traços, el tempo del guió, així com amb el delicat desenvolupament d’un relat amb un honest to juvenil.
Feta aquesta valoració, no puc estar-me de comentar un fet que estic segur que compartiré amb molts altres afeccionats de la meva edat. Aquest va ser un dels primers manga que vaig llegir i un dels que més em va agradar d’aquella pionera col·lecció de toms editats per Planeta DeAgostini. Va ser un bon descobriment i en guarde un especial record, i per això mateix m’ha agradat comprovar que conserva intacta la seva màgia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!