Per Tutatis!

L’autora sueca Joanna Hellgren presenta aquí una obra de maduresa en la qual s’endinsa en un dels temes recurrents en la literatura, el cinema i per suposat també la novel·la gràfica: la família. No obstant això, “Frances” no és el retrat de cap família model, sinó més aviat el de tot allò que s’allunya d’ella i redueix els llaços parentals a la mínima expressió.

Així, trobarem personatges com una mare que no vol ser-ho, un pare absent, una filla abandonada, una tia lesbiana que fa de mare o un avi amb alzheimer. Cap d’ells sembla trobar el seu lloc, bé siga per motius personals o socials, ja que l’entorn de classe obrera tampoc no permet fer sempre el que se suposa que és correcte.

Malgrat tot, no estem davant de cap tragèdia ni de cap crítica mordaç. Hellgren prefereix fer un assaig sobre la supervivència dels afectes enmig de situacions complicades. No jutja els personatges ni es compadeix d’ells sinó que els accepta tal i com són, i ens convida a fer el mateix. El relat es desenvolupa tant cap endavant com cap enrere, amb un guió molt ben plantejat que va desfent la troca poc a poc i sap mantenir l’interès en tot moment.

Per la seva banda, un dibuix de gran bellesa ens recorda els coneixements d’il·lustració de l’autora, que tot i això demostra també un domini mil·limètric del ritme i la narració gràfica. El resultat final és un excel·lent conjunt d’històries d’amor entrecreuades de gent que encaixa la vida com pot.

(c) Publicat originalment a Le Monde Diplomatique en español