Per Tutatis!

Novel·la gràfica i cultura dispersa

22 de març de 2013
0 comentaris

“El hombrecito”, de Chester Brown @LaCupulaComic

A aquestes alçades hauria de ser sobrer recomanar una obra de Chester Brown, però com que no hi ha ningú infal·lible, no ho serà comentar aquest “El hombrecito”. A més, podem suposar que moltes lectores albergaran una certa suspicàcia davant la mena de llibres que recullen obres primerenques, donat que en general solen ser més un recurs editorial per col·leccionistes que veritables bones lectures. Per sort, no és el cas en cap dels dos sentits.

Efectivament, s’inclouen diverses historietes curtes fetes sota l’allargada ombra de la colla del mestre Robert Crumb, les quals suposen un divertit exercici de vandalisme juvenil. N’hi ha que són ingènues, gairebé críptiques, directament al·lucinògenes i fins i tot d’humor negre. Però de seguida trobem altres més llargues en les que Chester Brown fonamenta les bases d’aquell còmic independent canadenc sense el qual no estaríem avui aquí. Són ben bé la mena d’obres personals i autorreferencials que el portarien a fer altres directament relacionades com “El Playboy” o la genial “Nunca me has gustado”. I també són aquelles més intel·lectuals i d’assaig d’on parteix el fil que el duria i a crear la monumental “Louis Riel” o la controvertida “Pagando por ello”.

Però no ens posem solemnes, aquesta obra és un recull molt variat que manté en tot moment l’interès gràcies a un profund respecte per la intel·ligència de qui llig. En aquest sentit, cal destriar les dues històries de “Helder”, on Chester Brown demostra que és d’aquelles persones a les que agrada no només veure la pel·lícula sinó també el “making of” i encara la versió comentada pel director. Si més no, aquest és el joc que ens planteja quan es dibuixa a si mateix dibuixant-se a si mateix. També hem de fer menció especial de la preciosa història d’amor muda titulada “knock knock”, així com de l’assaig final sobre la esquizofrènica.

Per suposat, cal afegir-hi a més una profusa secció final d’anotacions, aclariments i notes biogràfiques que gairebé forma part de l’estil metòdic de l’autor. I amb això s’acaba d’arrodonir una lectura àgil, interessant i francament divertida que demostra una vegada me? la mestria de Chester Brown. Per cert, vist el resultat està clar que no és només una obra per acèrrims de l’autor sinó més bé per qualsevol persona adulta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!