El guió segueix la peripècia vital d’un jove fotògraf francès, fill dels aguerrits obrers de les drassanes, a través del seu procés de maduració. Està situat a la França contemporània a l’arribada de Sarkozy a la presidència, amb l’ascens del feixisme de Le Penn i la desbandada ideològica de l’esquerra com a teló de fons. Víctima d’una significativa malaltia mental que li produeix greus atacs d’un pànic paralitzant, el protagonista haurà d’anar construint la seva vida i recuperant els seus llaços familiars i la seva consciència social.
Tot això serveix a l’autor per plantejar una obra de gran profunditat literària, on abunden les reflexions sobre els temes més diversos. Malgrat que el plantejament semble tòpic, es tracta d’una lectura molt entretinguda, amb moments tristos però també joiosos, que manté la tensió fins al final. Menció a part mereix el seu apartat gràfic, amb un dibuix l’aparença del qual oscil·la sense mesclar entre allò naïf, allò expressionista i allò realista, amb un meravellós ús de la paleta cromàtica. Per llegir amb calma.
(c) Publicat originalment a Le Monde Diplomatique en español
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!