Es tracta d’una obra farcida de l’extraordinària i càndida bellesa que aporta l’aquarel·la, així com dels jocs visuals i pictòrics a que es presta l’art seqüencial. Tampoc no direm que és quelcom que no s’ha vist mai, i de fet el catàleg de tècniques emprades és prou bàsic. Però, sí crida l’atenció la perícia de l’autor així com la gran expressivitat que aconsegueix plasmar. No tot els dies podem llegir una obra que podríem gaudir fins i tot si fos muda. Quant al guió, es tracta d’un text que malgrat caure en tots els tòpics del còmic independent, encerta en la seva manca de pretensions i amb un enfocament caòtic. Es succeeixen les escenes amb situacions obertes a la interpretació i que, tal i com comentava, troben la seva millor finalitat en servir de suport a les imatges. “Potser allò que vull és no voler res”, diu un personatge. Vet aquí la clau que ens pot ajudar a comprendre aquesta novel·la gràfica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!