Per Tutatis!

Fa un poc de ràbia però les usuàries domèstiques de GNU/Linux no sempre podem prescindir de Windows. És a dir, hi ha alternatives lliures per gairebé qualsevol cosa però si per la raó que fos volem fer servir un programa de Windows, què? Bé, segurament haureu sentit a parlar del Wine, que és una mena d’adaptador. Al seu web hi ha un llistat molt complet amb els programes, les versions suportades i també les seves limitacions, que solen ser el problema. Per exemple, podem fer servir Spotify però no podem gaudir del mode Premium.

Per tot això molta gent té instal·lat Windows conjuntament amb GNU/Linux, ja que de fet és una de les opcions d’instal·lació facilitades per les distribucions més conegudes, com ara Linux Mint. D’aquesta manera podem fer servir programes de Windows però, llavors el problema és que estem lligant la integritat del nostre ordinador a la d’aquest sistema operatiu insegur. I això no és gens recomanable, sobre tot si el connecteu a internet. GNU/Linux no és vulnerable a virus però no pot evitar que una desfeta vírica per part de Windows us impedisca fins i tot d’arrencar cap dels dos sistemes operatius (ho sé per experiència). Però, fins i tot sense arribar a aquest extrem, Windows demana prou manteniment i encara que no es descure sol tornar-se lent i inestable a mesura que passa el temps. Més tard o més d’hora l’haureu de reinstalar, i no és a l’abast de tothom fer-ho sense carregar-vos la part de GNU/Linux.

Però no patiu, encara hi ha altra opció: la virtualització. Si teniu un ordinador amb suficient potència, podeu gaudir de Windows sota GNU/Linux mitjançant una màquina virtual. Programes com Virtual Box simplifiquen molt aquesta tasca i us permeten dedicar una part dels recursos del vostre equip a simular un altre ordinador. Per exemple, si teniu 4Gb de RAM i 300Gb de disc dur, podeu dedicar-li 1Gb de RAM i 30Gb de disc dur a una màquina virtual on instal·lar per exemple Windows 7. Això us permetrà treballar simultàniament amb GNU/Linux i Windows, en pantalla completa o bé en una finestra, i no haver de triar exclusivament un d’ells en arrencar.

A més, entre moltes altres característiques Virtual Box inclou accés a internet i la possibilitat de definir carpetes compartides per tal d’intercanviar els arxius entre el sistema nadiu i el virtual. L’avantatge més evident, al meu entendre, és que es tracta d’un entorn aïllat i per tant segur. Allò que passa en una màquina virtual es queda a la màquina virtual (sí, com a Las Vegas). Així, si Windows us fa qualsevol passada de les seves, i no sabeu solucionar-ho, sempre podeu eliminar la màquina virtual i un muntar-ne una de nova amb la tranquil·litat que el vostre ordinador no es veurà afectat, i que no perdreu els arxius de les carpetes compartides. És clar que això no us eximeix de fer còpies de seguretat!

De tota manera, el meu consell és que penseu menys en aquesta mena de solucions i que exploreu més el catàleg de programari lliure disponible per GNU/Linux.