Per Tutatis!

Fa uns dies que he actualitzat el meu sistema operatiu GNU/Linux Ubuntu a la nova versió 11.10. Doncs bé, el primer que crida l’atenció són les millores a l’escriptori gràfic per defecte que es va estrenar a l’anterior lliurament, anomenat Unity. I el segon que crida l’atenció és que aquest ja no és només l’escriptori per defecte sinó que és de fet l’únic. Així com abans en la pantalla d’entrada et deixava triar també el clàssic Gnome 2, ara aquest ha estat eliminat del tot (bé, sempre el podem instal·lar de nou, no oblidem que això és programari lliure!).

A favor del polèmic Unity he de dir que efectivament té més a mà les coses que fan més falta, i que aprofita molt millor l’espai que l’antic Gnome. Al seu favor té també el xicotet detall d’aprofitar la tecla de “windows” per fer aparèixer el panell des d’on es gestiona tot, que és el que més s’ha millorat. I falta li feia ja que, a banda de ser més bonic, personalment encara ho trobe tot molt més embolicat que a Gnome. Jo, com que ja porte uns anys fent servir GNU/Linux, sé més o menys què puc trobar i on. Però, una persona que s’hi acoste per primera vegada em sembla que trobarà dificultats per saber com fer què i quines possibilitats té de canviar això o allò. Per sort, ara es pot accedir des de la barra superior a la configuració del sistema, on estan totes aquestes opcions agrupades. Quant a les aplicacions que hi ha disponibles, es poden accedir des del panell d’Unity tot aplicant filtres diversos.

Ja dic que tot està més bonic de veure, més de ciència ficció per entendre’ns. Però, comptat i debatut, s’han de fer més clics per arribar a cada lloc que amb els menús desplegables clàssics. I, de fet, per arribar més ràpid als llocs, em trobe a mi mateix fent servir el cercador d’aplicacions i escrivint allà el nom de la que vull arrencar. Vaja, que per moments pense que aniria més ràpid cridant el programa via consola! Així que fa molta falta tenir ben personalitzada la barra de l’esquerra, que d’altra banda no aporta gran cosa als diferents docks que ja hi havia disponibles.

Altra cosa que no entenc és la raó per la qual un escriptori gràfic necessita una targeta d’acceleració 3D. Això sí que em sembla greu. Fent servir programes normals i corrents (Firefox, LibreOffice, GIMP, Banshee…) em dóna la sensació que el meu ordinador té 1Gb de RAM quan de fet en té 4Gb. Què necessitaré si vull gastar-lo més intensivament? És cert que ara hi ha l’opció per defecte d’arrencar Unity 2D, que no demana tants recursos però, igualment suposa un salt endavant en els requeriments de sistema que no es correspon amb allò que s’ofereix des d’un punt de vista pràctic.

En aquest sentit, em sembla que contant les coses bones i dolentes el balanç segueix sense ser positiu per Unity a Ubuntu 11.10. I tot indica que hauran de fer molta feina quant a “usabilitat” per la propera versió, la 12.04, que haurà de ser l’estable amb suport de llarga durada (3 anys). En el fons, trobe que allò que han volgut desenvolupant un escriptori propi és diferenciar-se de la resta de distribucions tot construint la seva manera particular de funcionar, cosa que sí han aconseguit. És comprensible tenint en compte la gran quantitat de derivats d’Ubuntu existents així com el fet que sembla que estan traient diners amb la venda de programari comercial, jocs i música.

En això potser reprodueixen la manera d’innovar que ha tingut Apple i que és paradigmàtica del funcionament del capitalisme en general i del programari privatiu en especial: crear mercats captius. Abans, un usuari d’Ubuntu es podia passar fàcilment a altres distribucions com LinuxMint o Debian. Ara potser ja no ho tindrà tan fàcil si ha après a manejar-se amb Unity. Per sort, les pròpies llicències i la filosofia del programari lliure ens protegeixen contra cap monopoli. Personalment, li donaré encara un marge però provaré sort també amb Gnome 3 Shell o potser em passaré directament amb Xubuntu.