Has provat el Fuduntu? Jo no he aconseguit que m’anara en Live USB, però sí que n’he provat alguns guapets com l’Asturix, el Peppermint, el Puredyne o, ara mateixa, el MoonOS; el Bodhi no m’acaba, però el Lubuntu vaig a provar a instal·lar-me’l en un PC amb poqueta RAM que tinc…
Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
8 d'abril de 2011
2 comentaris
Ubuntu amb 256Mb de RAM: Lubuntu i Bodhi Linux
Segurament haureu escoltat que amb GNU/Linux es poden reviure ordinadors vells, i és cert. Jo mateix he provat un bon grapat de distribucions al meu vell Pentium M amb 256Mb de RAM i n’he comentades algunes. Les meves necessitats bàsiques en aquest cas són la detecció de la targeta wifi i poder fer servir programes actualitzats com el navegador, el processador de text o programes d’intercanvi P2P. Res de l’altre món.
Això la gent d’Ubuntu ho soluciona dient-me que gaste la seva versió lleugera oficial, anomenada Xubuntu, que inclou l’escriptori Xfce en comptes de Gnome. En teoria funciona amb 256Mb de RAM -fins i tot diuen que 192-, tot i que en recomanen fortament 512. Doncs bé, la meva experiència és que des de la versió 10.04 sóc incapaç d’instal·lar-lo, al menys mitjançant el Live CD que proporcionen, que de fet es bloqueja en arrencar. No dic que no funcionaria una vegada instal·lat però, és irrellevant si no tinc prou memòria per fer-ho.
L’alternativa, ara mateix, passa per versions que, si bé no són oficials, convé tenir en compte ja que es beneficien dels mateixos paquets i actualitzacions. La primera és Lubuntu, la seriositat i solvència de la qual la fan una opció més que recomanable. Bàsicament es tracta d’un Ubuntu amb l’escriptori Lxde, que segueix el ritme de publicació del primer. Personalment, em detecta la xarxa wifi sense problemes i suporta perfectament el paquet LibreOffice 3, tot i que no ve de sèrie. Per defecte porta el navegador Chromium, tot i que jo preferisc instal·lar Firefox 4. Això sí, no inclou el “centre de programari”, així que per fer-ho s’ha de lluitar amb el Synaptic de tota la vida -cap problema greu-. En general, la impressió que em dóna és que té un rendiment semblant al Xubuntu del 2008. Va bé però no va allò que se’n diu ràpid, i més val no obrir massa programes o pestanyes de navegador alhora.
Tot això em va fer considerar de provar Bodhi Linux, que ha arribat a la seva primera versió estable fa molt poc. Es tracta d’un Ubuntu 10.04 amb l’escriptor lleuger anomenat Enlightment, que no per ser lleuger està mancat d’efectes visuals -massa i tot!-. La meva experiència és que, de nou, detecta el wifi i suporta tant LibreOffice 3 com Firefox 4, tot i que el seu navegador per defecte és el ràpid però limitat Midori. És molt configurable de partida, i ens conviden a fer-ho durant la instal·lació tot proposant-nos diverses opcions segons siga el nostre equip i ús. Jo he optat per una de ben senzilla per portàtils. De tota manera, té el defecte -o la virtut, segons es mire- d’incloure molt pocs paquets de partida, cosa que no resulta amable per usuaris novells. La sensació de rendiment que em dóna és un pèl millor que Lubuntu però alhora també m’ha semblat un pèl menys estable. Tampoc diria que és equiparable a com funciona un Ubuntu normal amb 1Gb de RAM.
Per cert, ambdós es poden fer servir plenament en català i són molt fàcils d’instal·lar, fins i tot compartint disc dur amb altres sistemes operatius. Avantatges d’estar basats en Ubuntu. Bé, tot siga dit, la traducció de l’escriptori Lxde és millor que la de l’Enlightment. En qualsevol cas, atenent al boníssim rendiment de l’anterior versió, jo seguiré esperant l’alliberament del proper antiX M11, variant lleugera de la distribució MEPIS, basada al seu torn en la versió estable de Debian -quin embolic, eh?-. Em pense que deu estar gairebé a punt de veure la llum.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!