Per Tutatis!

De Trisquel ja en vaig parlar fa no massa. És segurament la distribució de GNU/Linux 100% lliure que més bones crítiques està tenint i més està creixent (dins d’un ordre, és clar!). Fins i tot sembla que la Free Software Foundation està recolzant-la ara mateix per sobre de la seva gNewSense. En qualsevol cas, la darrera versió, anomenada Taranis, s’ha de reconèixer que està molt bé. He pogut provar-la amb el meu portàtil de 1Gb de RAM i es nota que està molt treballada, a banda de comptar amb un disseny molt elegant. A més, té la consideració de LTS (“Long Term Support”), cosa que vol dir que tindrà suport tècnic i actualitzacions per tres anys (una eternitat, vaja). En el meu cas he de dir que no vaig tenir cap problema de maquinari i quant a programari doncs té les mancances de qualsevol distribució totalment lliure, que bàsicament es redueixen al reproductor flash i al arxius comprimits rar versió 3. A banda d’això té l’assortiment habitual de propòsit general.

Es pot instal·lar en català amb el Live CD que, això sí, arrenca únicament en anglès o espanyol (cal completar després la traducció amb el menú de “localització”); o bé es pot baixar el DVD internacional amb 50 llengües i 130 variants, entre les que està el català. A més, també existeix una versió lleugera destinada a ordinadors vells o amb pocs recursos anomenada Trisquel Mini. Aquesta funciona amb l’escriptori lleuger LXDE en comptes de GNOME, i amb el navegador Midori en comptes de la versió corresponent de Mozilla. L’he provada amb un Pentium M amb 256Mb de RAM i tot que és eficient i ràpida, no em detecta la targeta de wifi (no té controladors lliures però reconec que igualment em passa sovint) i té un important punt feble en un navegador que és realment limitat pels estàndards actuals.

Per això, en aquest mateix ordinador vell vaig decidir instal·lar la darrera versió estable de Debian, la 5 anomenada “Lenny“, que com sabreu també està disponible en català. La versió estable 6 “Squeeze” deu estar a punt de publicar-se però per ara és el que hi ha. Aquest és un sistema operatiu que prima l’estabilitat per sobre de l’actualitat, cosa que es nota i molt veient la velocitat amb la que funciona amb un escriptori com el GNOME. De fet és que no inclou cap programa dels considerats substitutius lleugers sinó que va amb l’artilleria pesada habitual (OpenOffice, navegador Mozilla, GIMP…), si bé no en la darreres versions.

Debian té fama de no ser tan “amigable” com altres distribucions com ara la seva derivada Ubuntu però, trobe que si ja heu fet servir GNU/Linux abans podeu provar-ho sense por. El procés d’instal·lació per mitjà del CD “netinst”, que funciona en mode gràfic i amb una connexió a internet des d’on baixa els arxius necessaris en cada cas, és una bona idea. Jo de fet l’únic problema que he tingut (sí, sempre em passa el mateix amb aquest ordinador) és la configuració de la targeta wifi però, al final ho he solucionat. En fi, teniu-ho en compte ja que és una opció molt recomanable en aquests casos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!