Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Com a bona pel·lícula de ciència
ficció amb tots els ets i uts, District 9 abraça tota mena de
tòpics i pressupòsits del gènere. I certament pense que ser-ne
afeccionat és la millor manera de veure-la, doncs no en traureu
gairebé res més, cosa que no ha de ser necessàriament dolenta. Si
espereu veure quelcom semblant a Children of men o Soilent Green quedareu decebuts. I és una llàstima, doncs
deixa passar moltes bones oportunitats de parlar de certes coses i no
quedar-se en la superfície. Sí, hi ha camps de refugiats (camps de
concentració), hi ha lobbys militars i bona part del pitjor del
nostre món actual, però sembla més un decorat que altra cosa. He de reconèixer que té punts prou interessants i
originals fins a cert punt, com per exemple la pròpia personalitat
del protagonista o el fet de transcórrer a Sudàfrica. Però, sembla preferir l’acció a la profunditat.
El pitjor, allò que al meu parer
llastra tot el conjunt, és la realització. A despit d’uns efectes
especials infogràfics realment bons, District 9 sembla
realitzada en directe amb la tècnica dels informatius
d’entreteniment de cadenes com Fox News o CNN. He de suposar que
l’objectiu és donar-li major credibilitat (si és que això té cap
sentit) però el resultat és un mareig total i absolut. Sobre tot en
la primera part, cosa que fa esgotar l’espectador abans d’hora. A la
segona part, en canvi, trobem una acció militar efectista basada en
la cobertura (teatralització) que fan aquestes mateixes cadenes de
televisió de les guerres d’Afganistan o Irac, i està tan ben
imitada que arriba a donar fàstic i tot.
Francament, no entenc com lliga aquesta
realització amb el discurs humanitari de fons que hi ha a la
pel·lícula. Es pot deslligar aquesta forma de presentar la realitat
de la ideologia cínica que hi ha al darrere? Jo pense que no. Quan
l’estètica i l’ètica van cadascuna per la seva banda, allò que
queda és frivolitat, cosa que acaba reduint el film a l’anècdota. Així, sense arribar a ser dolenta del tot, trobe que District 9 no és
ni de bon troç la gran pel·lícula que ens han volgut vendre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi sí que em va agradar District 9. Per mi és una pel·lícula original per moltes coses: per la presentació documentalitzada (cosa que sí que dóna un punt de realisme irreal al film), el fet que els extraterrestres per primer cop siguin presentats com a éssers que, tot i provenir d’una civilització més avançada, poden acabar sotmesos al primitivisme dels humans, la situació de l’acció (a Sud-àfrica i no als Estats Units), aquest punt d’acció que tu critiques però que a mi em sembla bé, etc.
Vaig veure Children of men però no he vist Soilen Green. La primera és profundament apocalíptica, és veritat; potser té una profunditat a la qual no arriba District 9, però també és veritat que té imatges o situacions molt impactants i una base religiosa de fons: la idea del càstig com a conseqüència d’una mala praxi dels humans. En canvi, District 9 és més planera en aquest sentit. Potser defuig expressament aquests embolcalls ideològics i es manté en un terreny més objectiu, de pura presentació de fets, deixant que cadascú pensi el que vulgui. I en aquest sentit crec que se li pot treure molt de suc, si es vol. No sé… Per mi és una pel·lícula d’allò més recomanable.
Per cert, has vist The mist (La niebla), basada en un relat curt de Stephen King? Te la recomano.
Tònia Bauçà