Per Tutatis!

No sé per quina regla de tres Lars von
Trier ha d’acabar clavant-se en camisa d’onze vares. Els seus
detractors sempre l’acusen d’egolatria, i ell sovint llença més llenya al foc. Jo el que pense és que segueix sent un director
agosarat, darrere les pel·lícules del qual sempre hi ha una
intenció o altra, sovint de provocació. Lars von Trier és un autor, algú que parla
amb veu pròpia i que és capaç de reflexionar sobre allò que fa
tant en la forma com en el contingut. I això, encerte o no amb el
resultat, crea rebuig en una societat on sempre encaixen millor els
artesans humils que fan bons productes de consum. Vaja per endavant,
per tant, el meu reconeixement en aquest sentit, doncs ens cal gent
com ell.

Ara bé, és Antichrist una bona
pel·lícula? Aquest ja és un altre tema. A mi em sembla que està
massa equilibrada entre el gènere de terror i el cinema de tesi, i
resulta incapaç d’acontentar ambdues vessants alhora. Com a cinta de
terror, es passa tant de frenada amb la realització de certes
escenes, amb la brutalitat del que ocorre i amb la cruesa amb que ho
mostra, que hom acaba per no donar-ne crèdit. I com a film de tesi, es
capaç d’aportar múltiples elements per la reflexió però no sembla
donar temps a l’espectador per assimilar-los. A posteriori, quan la
saturació audiovisual afluixa, Antichrist és capaç de donar molt de
joc, de generar múltiples teories i discussions sobre la mateixa. A
posteriori, ja dic. En aquest sentit la considere fallida, tot i que
em sembla una reflexió remarcable sobre la misogínia cristiana,
sobre el procés de victimització en general i sobre l’alienació que
fomenten les religions.

Deixant de banda la perplexitat amb que
hom pot abandonar la sala, pense que el millor de tot és
l’actuació de Charlotte Gainsbourg així com certs moments de gran bellesa
plàstica. S’haurien fet bons videoclips de black metal amb aquest
material. El toc d’humor el dóna, sense cap mena de dubte, la
sarcàstica dedicatòria a Andrei Tarkovski. En fi, més que recomanar Antichrist, allò que recomane és que aneu amb compte, conscients de què
feu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!