Per Tutatis!

Novel·la gràfica i cultura dispersa

26 de juny de 2009
2 comentaris

Star Trek de J.J. Abrams vs. Star Trek de Robert Wise

Poc tenen en comú aquestes dues pel·lícules a banda del títol, uns quants personatges i una nau espacial emblemàtica. La primera de la nissaga, dirigida per l’insigne Robert Wise (West Side Story, The sound of music, The day the Earth stood still), és un film lent, lent, lent. I no ho dic pels estàndards actuals sinó fins i tot pels de la seva pròpia època, doncs hem de recordar que data només dos anys posterior a l’estrena del primer lliurament de Star Wars. En canvi, Wise prefereix prendre com a referència evident un film onze anys anterior, 2001. Així, basant-se en la filosofia de Stanley Kubrik, fa una pel·lícula d’una bellesa plàstica i poètica aclaparadora però, certament avorrida. I dic avorrida pel simple fet que el guió és d’allò més pulp i, francament, no dóna per més de dues hores de visions psicodèliques. Calcule que com a molt hagués emplenat per un episodi d’uns trenta minuts. Això sí, si la veieu en quatre sessions de mitja hora trobe que us semblarà meravellosa.

La versió de 2009, en canvi, és completament oposada. Al igual que el seu col·lega, J.J. Abrams (Lost) em sembla també un artesà que coneix la tècnica i els trucs però que defuig un enfocament d’autor. Això sí, els seus referents no podrien ser més diferents. Sacrílegament, Abrams pren com a mesura la pròpia Star Wars, segons va dir ell mateix (haurem de suposar que es refereix a les clàssiques). El resultat és una pel·lícula de to juvenil, una mena de comèdia d’aventures i de ciència ficció lleugera, on fins i tot cap la tensió sexual. De fet, una de les coses que més xoca en comparació és que els personatges ja no són gairebé asexuats. En general, la premissa és no permetre mai que l’espectador descanse, i això inclou un muntatge ultra-ràpid i un guió que sembla comprimir quatre episodis d’una hipotètica sèrie televisiva. I en aquest sentit el resultat és tot un encert: entreteniment pur i dur, tan fàcil d’oblidar com de convertir en merchandising.

Difícilment podríem comparar aquestes dues visions d’una mateixa nissaga de tant diferents com són. Hom se sent més proper als valors de la ciència ficció pura de Robert Wise que als valors neocon de J. J. Abrams. Ara bé, si he de triar entre una pel·lícula avorrida i una divertida, triaré sempre la divertida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!