L’home més antic d’Amèrica del Nord és l’home de Kennewick, descobert el juliol del 1996 dins del terme d’aquest municipi riberenc del Colúmbia. Aquí més antic només vol dir que és l’esquelet més vell que s’ha trobat. I només té 9000 anys, quan s’estima que la presència humana a aquell continent es remunta a almenys 12.000 segons les hipòtesis més conservadores.

Els fans de les qüestions ambientals ja saben què és la sisena gran extinció: el nostre planeta ha viscut cinc moments en la seva història amb una extraordinària pèrdua de biodiversitat. Ara, patim la sisena. Lògicament, la influència humana és la principal novetat. Amb l’ànim de conèixer millor com impacta la nostra activitat sobre la biodiversitat, un equip de la Universitat de Wisconsin s’ha concentrat en els efectes que hi pot tenir el canvi climàtic.

El concepte de pensament estratègic va fent camí. L’expressió s’usa cada vegada més, però, com sol passar en aquests casos, no sempre se li atorga el significat que convindria. Per exemple, sovint s’oblida que el pensament estratègic és una característica personal. Només es troba en les persones. No hi ha pensament estratègic en les organitzacions sinó en les persones que en formen part. No hi ha pensament estratègic en els plans sinó en les persones que els elaboren.

És molt probable que no hagis sentit parlar del pian. És una malaltia tropical produïda per una espiroqueta –un bacteri filamentós– que provoca unes alteracions de la pell semblants a gerds o maduixes. Afecta sobretot infants i, si no es tracta, pot derivar en deformitats de braços i cames perquè ataca els ossos.

Davant el canvi climàtic, encara es fa massa poc. Els mecanismes actuals de fer-hi front són defectuosos i no atenen els nous reptes que genera ni tenen present el seu impacte econòmic real. Empreses i governs han de col·laborar en aquest àmbit si s'hi vol tenir èxit.

No ho dic jo. Són idees extretes d’un opuscle de Lloyd’s, una de les primeres asseguradores del món i, segons els annals, la més antiga.

Quan els surten les dents, molts infants ho passen malament. Sovint hi ha casos de febre, de diarrea, de malestar general… Des de l’època d’Hipòcrates, se solen associar tots aquests símptomes al procés mateix de dentició, però no és així. Tanmateix, costa molt d’arrencar una idea que s’ha donat per bona durant almenys dos mil cinc-cents anys.

Les cuites dels últims linxs de Doñana o dels massa poc estimats óssos del nostre Pirineu tenen plaça fixa als noticiaris. També ens inquieta què passarà amb els grans ocells i, vet aquí, les campanyes a favor de la reintroducció de la cigonya, el trencalòs o el voltor negre. Fins i tot, les tortugues marines provoquen la nostra més sincera preocupació.

Som conscients del perill d'extinció –o, si més no, de greu reculada en el nostre territori– que amenaça el seu futur i ens rebel·lem d'aquella manera que sovint fem els humans: indignar-nos d'emoció, però aturar-nos al llindar d'allò que ja exigiria accions efectives sobre el nostre estil de vida.

Les coincidències inesperades formen part de la nostra quotidianitat. Per exemple, acabo de llegir que el 6 de febrer de l’any 46 aC va tenir lloc la batalla de Thapsus. En aquest antic port nord-africà, les tropes de Juli Cèsar van donar el cop definitiu als últims partidaris del difunt Pompeu. La coincidència és que el mateix dia, però uns dos mil anys més tard, jo veia casualment l'episodi de Roma, la sèrie televisiva de l’HBO, que tracta aquest episodi històric.

Comencen a proliferar les notícies indicant que el canvi climàtic no és un fenomen tan estrany en la història de la Terra. En realitat, no és cap notícia en el sentit que sigui una novetat. La ciència ho sap des de fa decennis, però ara comença a divulgar-se a través de la premsa. El creixent interès social per l'escalfament del planeta afavoreix que es destaqui qualsevol informació que sorprengui els periodistes.

Hi hauria arribat avui, 16 de gener, si no l'haguessin assassinada el dia de Sant Esteve del 1985, allà a la regió ruandesa de Virunga, on feia anys que vivia estudiant i, sobretot, defensant els goril·les de muntanya.

Per què deixar per demà allò que pot fer-se igualment demà passat?

La mordacitat de Mark Twain és llegendària. Els seus aforismes són una font inesgotable d'humor intel·ligent, fruit de l'observació aguda i, alhora, immisericorde del comportament humà.