Després que un noi de tretze anys irrompés al seu institut a Barcelona i matés un professor, era inevitable que s’encetés un debat sobre el model educatiu. En calent, el ministre de l’Interior va demanar una reflexió sobre els valors que s’inculquen als joves –una petició sorprenent atès que els valors que es desprenen de la seva política immigratòria no són gaire recomanables. En tebi, altres veus –algunes clarament interessades– també s’han fet sentir. Convé reconèixer i agrair que la comunitat educativa hagi evitat, en general, de caure en el parany, malgrat l’interès de massa periodistes d’estirar-los la llengua.
De totes maneres, el debat sobre la bondat del model educatiu ha tornat a primer pla. Potser és l’única via de sortida quan es busquen respostes a un fet inesperat i incomprensible. Ha d’haver-hi un culpable i, com que la malaltia mental juga malament aquest rol, apuntar cap al model educatiu és una alternativa més reconfortant.
Quan sorgeix el debat del model educatiu, sempre s’apareix Finlàndia –si més no, a mi. La seva excel·lent posició en els rànquings generats per l’Informe PISA en fa un referent constant. Si els resultats són el barem de la qualitat d’un sistema, el finès ocupa posicions destacadíssimes. Ho porto a col·lació perquè, almenys en dues ocasions, els instituts d’aquell país han també patit l’agressió letal d’un dels seus alumnes:
La distància temporal entre tots dos casos és indicativa del seu caràcter excepcional –no ho alteraria si hi afegíssim un tercer cas que va esdevenir-se a la universitat. Fets tràgics, deplorables, però no representatius de res. Com aquí. Els comento, simplement, per a recordar que també, de tant en tant, hi ha episodis de violència extrema al millor model educatiu europeu.
El model educatiu pot fer que aquestes situacions siguin excepcionals i imprevisibles; el que no pot fer és que siguin impossibles. Plantejar-se, doncs, reformes per a veure si pot garantir impossibles és fer-li un mal favor. I fer-li un mal favor al model educatiu és fer-nos-el a nosaltres mateixos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!