Fa més de vint anys, Catalunya fou pionera en l’adopció dels clústers com a eina de desenvolupament industrial. A Europa, l’acompanyaven Escòcia i el País Basc. A Nord-amèrica, ho feien Massachusetts i algun altre estat. Fou una elecció encertada. Tot i els altibaixos d’aquests dos decennis, avui els clústers constitueixen una peça important a totes les economies avançades.
Per això, el Govern català els ha inclosos en la nova estratègia industrial i ho ha fet amb la vocació de treure’n el màxim rendiment. Aconseguir-ho passa per abordar tres reptes principals:
Una decidida aposta per l’excel·lència. Volem clústers que siguin i aspirin a ser molt bons.
Un compromís amb la innovació i la internacionalització. Volem clústers que ofereixin la possibilitat d’abordar, en aquests terrenys, projectes que les empreses individuals no podrien.
Una obertura a la cooperació entre clústers. Volem que els espais de progrés que queden en terreny de ningú siguin abordats de manera conjunta pels clústers que hi intersequen.
D’altra banda, els clústers ens han d’aportar un doble benefici:
Configurar un entorn més favorable al desenvolupament econòmic.
Afavorir l’èxit de les empreses que hi participen.
En definitiva, els clústers són eines per a la competitivitat territorial –un efecte col·lectiu– i per a la competitivitat empresarial –un efecte individual. Per això, ens calen. Per això, hem d’apostar-hi des de les empreses i des de les institucions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!