El buit del temps

El bloc de Juli Peretó

2 de desembre de 2012
Sense categoria
2 comentaris

La princesa Letizia i el negoci de la pseudociència

L’apunt més visitat d’aquest bloc és El príncep ha de triar, on criticava que el príncep hereu de la monarquia espanyola lluïa fa un temps un d’aquells braçalets màgics que foren condemnats per publicitat enganyosa ací amb una multa gairebé simbòlica (però completament afonats als Estats Units).
Ara veig que la seua dona, la senyora Letizia, compra productes “bio” a una tenda de Madrid que també ofereix, segons la revista Lecturas d’on trec la informació confirmada en la web de la botiga, “conferències, seminaris i tallers de creixement personal i esoterisme, com l’astrologia científica [sic], anàlisis d’àuries i txakra o tècniques de gimnàstica arribades del Mèxic antic”.
El número 3.165 del 21 de novembre de Lecturas conté un reportatge de Mariángel Alcázar que remarca el caràcter de “dona normal” de la princesa per la seua preocupació pels “aliments sans” i descriu que la senyora Letizia fullejà llibres (podem estar segurs que no eren de ciència) i s’interessà per unes làmines que ajuden els xiquets a estudiar (preferesc no imaginar què hi ensenyen aquestes làmines) tot això acompanyat d’una sèrie de fotografies explícites i eloqüents signades per ‘Smart’ (a la imatge, un detall de la portada de l’esmentat setmanari).
És conscient aquesta dona de l’impacte que pot tenir que ella avale amb la seua  presència un negoci que s’aprofita de la ignorància de la gent? N’és ella consumidora d’aquesta pseudociència? No és capaç de trobar els productes “bio” que tant li agraden en botigues que no estafen al personal tan descaradament i impune? Potser la solució seria anar-se’n ja d’una vegada d’aquesta monarquia contaminada d’esoterisme abans que aquest parell d’impresentables substituesquen la creacionista i el caçador d’elefants.

  1. La mateixa institució monàrquica es basa en el pensament màgic de la transmissió hereditària de comandament (en aquest cas, de l’alta magistratura d’un estat), a banda del caràcter simbòlic que la mateixa constitució atribueix a la “corona” com a encarnació de la “unitat” de l’estat. A partir d’aquest punt tot és possible. Per exemple, aquest mateix pensament màgic és el que fa que una periodista relativament fosca salti a les planes de la premsa rosa per un fet com un casament (=aparellament) amb algú que és fill d’un dipositari de no-sé-quina-dinastia-històrica (més pensament màgic) i reconegut hereu per un cabdill-per-obra-gràcia-de-déu (més pensament màgic, per partida triple). Tot aquest edifici no resisteix la més mínima crítica racional. En conseqüència, qui hi viu per fina força ha de refugiar-se en el món de les creences i conviccions autojustificatives, en el marquèting de la pròpia imatge i en la postmodernitat més paleolítica.
  2. Penso que ja som grandets per escollir -desprès d’un acurat estudi, o no…- les nostres preferències, mòdels i valors. Personalment, prefereixo els aliments -vegetals, per suposat- de cultiu biològic a les hamburgueses d’animals inmunds com el porc. Però no prohibiria l’alimentació a base de carn (la llibertat meva acaba on comença la d’altri, per molt que jo pugui pensar que aquest altri estigui equivocat). Aquest pensament el·lucrubatiu (“màgic” per alguns, sens dubte) el faig extensible al creacionisme/evolucionisme i a l’esoterisme/escepticisme (els meus dubtes,però, que la senyora de la foto sigui veritablement esotèrica… De “fantasmes” n’està plé, aquest pais!).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!