Saber ciència és perillós

El proper dimarts 4 de desembre es reunirà el ministre Wert amb els consellers d’educació per presentar la nova proposta de reforma educativa. Tracta el ministre de convèncer almenys als consellers del seu partit (amb els qui ha passat aquest cap de setmana d’exercicis espirituals a Toledo) que tampoc abraçaren entusiasmats la versió anterior de la Lomce (Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa).
És normal que tot el món es posicione davant de les intencions explícites del govern de Rajoy de recentralitzar (també) l’educació. Vaja, allò d’espanyolitzar (sinònim d’homogeneitzar) tots els xiquets. També és normal que el govern de dretes tracte d’aprofitar per esborrar les suposades petjades ideològiques dels executius socialdemòcrates. Perquè aquestes són terres on l’educació no és un tema de política d’estat amb majúscula sinó objecte de desig de manipulació partidista i d’adoctrinament.
M’assabente, confesse que per casualitat, parlant amb una professora d’ESO que fa d’amfitriona de la meua xerrada a un institut per la Setmana de la Ciència, que l’assignatura Ciències per al Món Contemporani (CMC) que actualment cursen els joves de primer de batxillerat (tots, incloent-hi els que han triat les humanitats) desapareix per art de la reforma Wert. Bussege per la xarxa i em sembla que estem davant d’un despropòsit descomunal que, fins i tot, potser no siga del tot aliè a l’enorme i barroera manipulació política que hi ha darrere d’aquesta reforma.
Per començar em trobe amb la legítima mobilització dels filòsofs que s’escandalitzen pel retrocés de l’ensenyament de les seues matèries, com ara la desaparició de l’assignatura d’ètica. Però resulta que la Red Española de Filosofía (REF) recentment constituïda per acadèmics de la universitat i del CSIC, troba “fonamental” la supressió de la CMC per fer-li lloc a l’ensenyament de la filosofia en primer de batxillerat (vegeu punt número 3 de la carta pública enviada al ministre). Els arguments i la lògica de la demanda són totalment indignes d’uns professionals de la filosofia i potser amaguen altres raons inconfessables en un món on resulta evident que l’analfabetisme científic de la societat pot ser catastròfic. De fet, en una tribuna publicada a El País el 25 de novembre es guarden molt de fer explícita eixa insòlita demanda de supressió de CMC. S’equivoquen rotundament aquests filòsofs si creuen que CMC equival a una filosofia o història de la ciència o la simple exposició d’això conegut com “ciència-tecnologia-societat”. O si realment pensen que ells estan capacitats plenament per impartir els continguts de l’actual CMC. Alguns pensen que la filosofia està moribunda en el món actual. I els filòsofs de la REF pensen que la solució al seu problema d’irrellevància en l’ensenyament passa per matar l’educació científica? No anem bé.
La manca de continguts científics entre les matèries comuns del batxillerat ha estat denunciada (per exemple: Un bachillerato científicamente analfabeto i ¿Un país de espaldas a la ciencia?) i resulta sorprenent que l’encarregada de liderar el projecte de reforma siga una científica: Montserrat Gomendio, membre del CSIC que va ser directora del Museu nacional de ciències naturals de Madrid. Però al final trobe l’entrellat de tot plegat: resulta que la principal associació de pares catòlics ha denunciat des de la seua delegació andalusa que CMC és més perjudicial que la famosa Educació per a la ciutadania “pels seus posicionaments bioètics molt definits” (sic). I el diputat del PP Eugenio Nasarre considera que CMC és “una assignatura extravagant”. La fal·làcia és dir que els seus continguts ja s’impartiran en les assignatures específiques quan aquestes (totes: la física, la química, la biologia o la geologia) desapareixen de la formació general i fonamental i quan CMC presenta uns continguts bàsics (amb totes les limitacions que vulgueu) per a tots els estudiants, siguen de ciències o de lletres. Eixe ha estat el principal mèrit d’aquest intent modest (i fugaç si no hi ha una reacció urgent i eficaç) d’incrementar la cultura científica.
En resum, la dreta catòlica retrògrada considera que ensenyar ciència és perillós. Uns filòsofs pensen que poden salvar la seua disciplina eliminant l’educació científica general. I el ministre Wert i la secretària d’estat Gomendio estan fent-los els deures molt bé. Un ridícul mundial més a afegir al ja espès currículum de la marca España.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *