Ara toca que les revistes científiques i els comentaristes trien allò que els sembla més rellevant de la ciència en 2011 i què ens espera per al 2012. De fet la revista
Science assenyala com un àrea que cal seguir amb atenció l’anomenada
epidemiologia genòmica. Comprendre els determinants genòmics de les relacions entre els patògens i els seus hostes (quins canvis subtils en la informació genètica poden fer emergir un patogen paorós) és un dels grans reptes de la recerca en salut pública.
És molt oportuna l’apreciació de la revista
Science perquè ells mateix es porten entre mans un dels temes més candents, que ha obert un gran debat i que encara donarà per a moltes discussions en el futur pròxim. Uns viròlegs del Centre Mèdic Erasmus de Rotterdam han enviat un article a la revista nord-americana on descriuen la seua recerca sobre la infectivitat en mamífers del virus de la
grip aviària. L’estudi s’ha fet partint del virus H5N1 i, a través de la infecció reiterada en
fures, s’ha arribat a una forma viral que es trasmet entre fures per via respiratòria. Cal dir que aquest mustèlid és el millor anàleg experimental de la transmissió del virus de la grip en humans. És a dir, si es transmet de fura a fura, amb tota probabilitat serà trasnmissible entre humans.
Els responsables de
Science remeteren el treball a la comissió científica assessora en temes de bioseguritat als EEUU (
NSABB). Aquesta comissió ha recomanat a la revista que no publique tots els detalls metodològics ni tampoc les mutacions que fan que el virus de les aus prospere en mamífers, segons consta al comunicat dels Instituts Nacionals de la Salut (
NIH). Bruce Alberts, director de
Science,
ha declarat que tot i no compartir la decisió de l’NSABB, buscaran la manera que la informació rellevant arribe als viròlegs que la necessiten. Però els
autors ja han avançat que, a contracor, s’avenen a censurar l’article. Tot aquest episodi ha passat en paral·lel també a la revista
Nature on hi ha arribat un article d’uns investigadors de la Universitat de Wisconsin que, pel que sembla, és molt similar a l’anterior.
La polèmica està servida. Per a molts científics, censurar un article i eliminar els detalls necessaris per a la replicació dels experiments, significa creuar una línia roja i sentar un precedent perillós per a la circulació lliure del coneixement. En aquest cas podria significar retardar la comprensió de com el virus de les aus pot esdevindre mortífer per als humans a escala global. Perquè ja sabem que a escala individual, quan s’han infectat persones que s’han encomanat de la grip directament de les aus, la mortalitat és fabulosa, de més d’un 50% (molt més que la tristament famosa
grip espanyola de 1918). A l’altra banda tenim els membres de la comissió de bioseguretat que veuen en la publicació dels detalls dels estudis esmentats un risc massa elevat per la possible utilització per part de terroristes. Fins i tot,
alguns opinen que mai no hauria d’haver-se autoritzat aquesta recerca.
Em sembla que darrere d’aquesta posició, la d’amagar el cap sota l’ala, es vol ignorar (i fer ignorar a la població) que el risc de pandèmia gripal és real i que els experiments fets pels viròlegs holandesos demostren que la distància evolutiva entre el virus dels pollastres i un virus amb capacitat de contagiar-se entre humans és petita. L’evolució és molt més llesta (i ràpida) que el més pervers del terroristes (agafe la idea macabra de
Mark Honigsbaum). Què preferim, investigar quant més i abans millor o deixar-nos
empaitar?
Actualització 3 de gener:
Call to censor flu studies draws fire (Heidi Ledford per a Nature News). Cal remarcar aquesta frase de l’article: “Els directors de Nature i Science coneixen les preocupacions de la NSABB però diuen que es reserven la decisió sobre si censurar els articles o no mentre el govern dels EEUU no done detalls de com els investigadors genuïns tindrien accés a la informació retirada”.
Actualització 5 de gener:
Will Flu Papers Lead to New Research Oversight? (Martin Enserink i David Malakoff per a Science). La mateixa idea: “Els autors i els directors [de les revistes Nature i Science] accepten [la censura dels articles] només si el govern dels EEUU estableix un sistema per a que els científics ‘responsables’ tinguen accés a la informació eliminada, que els experts en salut pública afirmen que seria crucial pel seguiment de les epidèmies de l’H5N1 i el desenvolupament de medicaments i vacunes”.
Martin Enserink (In the Eye of the Storm, Two Rivals, Two Strategies a la revista Science) contrasta les diferents maneres amb les quals Ron Fouchier (el viròleg holandès) i Yoshihiro Kawaoka (l’investigador japonès que ha fet el treball a Wisconsin) s’han comportat davant els mitjans de comunicació: el primer amb transparència, el segon amagant-se. Les dues estratègies comunicatives, amb possibles arrels culturals, no oculten que es tracta de dos líders mundials en la recerca sobre el virus de la grip i que estem davant de dos treballs importants en la comprensió de l’evolució de la transmissió de la grip aviària entre humans.