El buit del temps

El bloc de Juli Peretó

29 de desembre de 2011
Sense categoria
1 comentari

La química, més enllà del seu any

Paga la pena commemorar un fet o una efemèride científica si serveix d’estímul per a debatre, difondre, aprendre més sobre ciència. Qualsevol excusa és bona i, siga amb la benedicció d’institucions internacionals o per iniciativa cívica, és una bona manera d’engrescar el personal. No anem sobrats d’entusiasme per la ciència, especialment entre el jovent. Per això tots els esforços divulgadors, en qualsevol format, són benèfics. Enguany el centenari del (segon) premi Nobel a Marie Curie fou l’excusa per a celebrar l’Any Internacional de la Química. I ara toca fer balanç. Com ja va passar amb l’Any Darwin o el dedicat a la biodiversitat (enguany també ha estat l’Any dels Boscos), tots aquests esforços queden en no res si no hi ha una mínima continuïtat, si l’impuls agafat no serveix per continuar la tasca. És evident que d’entusiastes químicament purs n’hi ha, com els químics gironins. Només cal desitjar-los que no perguen l’alè.
I com quan hom comença parlant de química, vulgues o no, acabes fent referència als elements, enguany no sols han hagut llibres magnífics i exposicions sinó que se n’han reconegut oficialment dos de nous: Ununquadi i Ununhexi, per als quals la IUPAC ha proposat els noms Flevori (Fl) i Livermori (Lv) segons ens explica Pepquímic. La cerca de nous elements continuarà però no sabem si tindrà un límit inabastable, cosa que fa més fascinant encara el problema.

A la Universitat de València, l’auditori principal del Parc Científic portarà el nom de Marie Curie i encara es pot visitar l’exposició La imatge de la química: destapa-la! al C.M. Rector Peset. I per acabar, un suggeriment per a Reis: La cuchara menguante y otros relatos veraces de locura, amor y la historia del mundo a partir de la tabla periódica de los elementos, un llibre de Sam Kean (Ariel, 2011).

La fotografia del taxi elemental la vaig fer fa uns mesos passejant per Oxford.

  1. “La cuchara menguante” és la contribució nord-americana a la divulgació química aquest anys. Però també hi ha una contribució britànica, “Periodic tales. The curious lives of the elements”, de Hugh Aldersey-Williams (Penguin Viking). I també cal comentar el llibre de Eric Scerri “The periodic table”, editat per Oxford University Press (Very short introductions). Salut i bon any…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!