Ahir, dilluns 20, va caure La Makabra, una antiga fàbrica okupada al Poblenou, i emprada com a escola de circ. Un espai que els okupants, el barri, i la pròpia ciutat, n’han perdut per mor de la passivitat municipal en trobar una solució que en garantís l’esdevenidor.

Un año y cuatro meses es lo que lleva viviendo un indigente junto a la portería de mi despacho. La próxima Navidad será la segunda que pasa en su trocito de acera de dos metros de largo por medio de ancho, lo que constituye su vivienda (...)

Un milió dos-cents mil catalanes i catalans, un 17,7%, sobreviuen per sota del llindar de la pobresa en tenir ingressos inferiors als 7.569 euros nets anuals, segons dades de 2003 fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya-Idescat (...)

És clar que la cancel.lació, per part d’Ibèria, d’una corrua de vols directes cap a ciutats de la resta del país i d’altres estats, i la configuració radial –que centralitza que fa fort- del sistema aeroportuari espanyol, deixen les instal.lacions del Prat de Llobregat en una situació ben compromesa.

És clar, també, que AENA, i amb ella la metròpoli, tenen la paella pel mànec quant al nostre esdevenidor socioeconòmic.

És clar, finalment, que sense vindicació i proposta, sense empaitar i no afluixar, no ens en sortirem mai de la vida ni en això ni en tantes coses decisives.

L’aeroport del Prat ha de formar part permanentment de l’agenda dels principals actors polítics, socials, i econòmics. Altrament prendrem mal i esdevindrem, encara més, un no-país atordit, poruc, i genuflex. Que és el que volem els AznarZapateroAENA i tutti quantti.

Tres individus: A.G; J.I.G; i J.M, president, conseller delegat, i secretari del consell d'administració del Banc Bilbao Biscaia, tots ells casats i majors d'edat i de nacionalitat espanyola, han fet aprovar per la junta general d'accionistes llur un pla de blindatge, el qual, cas de rescindir-los els contractes, els permetrà de percebre un botí -perdó, no sé pas on tinc el cap darrerament- uns emoluments de ...

... 122,6 - CENT VINT-I-DOS AMB SIS- milions d'euros!!!

Aquests impresentables pirates són els que, dia si dia també, no s'estan d'exclamar-se contra els abusius (sic!) costos laborals del segon banc espanyol. Costos que cal contenir i fer minvar. Plantilles que s'han d'escurçar -altrament no podríem pas abonar sous i premis tan galàctics. Tres apòstols del capitalisme que s'han blindat per tal de fruir, contra que sigui, d'una bicoca vitalícia. I cas d'anar de pet al carrer, possibilitar-los l'accés al molt restringit club dels milionaris.

L'humil servidor que manufactura aquestes pobres lletres encara no ha sentit ningú alçar la veu contra tan poderosos senyors. Ni les esquerres -perdudes, absents, distretes o desmenjades-, ni el socialista govern espanyol ... Ei, que hi ha algú? Ningú. Res. Zero.

I jo que crec molt en la llei i en el sector públic i en la tutela pública, penso que en caldria una, de llei, contra la rapinya i contra els rapinyaires. I per estrenar-la, podríem començar per aquests pinxos, valents, i mil homes del gran i totpoderós very very big supercapital.

Oi que si?

Llegeixo a LE NOUVEL OBSERVATEUR de la setmana passada que l'organització humanitària "Médecins du Monde" ha obert un dispensari en el districte londinenc de Tower Hamlets. Un dels més pobres del Regne Unit..

Conegut per les seves accions al tercer món, l'ONG posa el dit en la nafra en una dels principals dèficits britànics: la lluita contra l'exclusió -amb un govern laborista!!! I això en una situació de quasi plena ocupació i amb taxa de creixement econòmic ben sòlida i assentada.

Els estudis més contrastats palesen que, d'un estat a un altre, al darrera d'aquesta problemàtica hi ha causes idèntiques: precarietat laboral; augment del preu dels habitatges; i cerca, a qualsevol preu, del màxim de benefici per part del capital.

Dades com aquesta, no té dubte, donen per rumiar-hi.

L'honorable conseller d'Habitatge de la Generalitat principatina ha anunciat que la nova llei d'Habitatge establirà l'obligació de vendre els habitatges buits cas de negativa de la propietat a llogar-los.

Val a dir que la mesura m'ha semblat d'allò més oportuna i assenyada. És una vergonya i un escàndol el poder oligopòlic de les immobiliàries en matèria d'edificacions noves i velles. I no per escandalós és, tot plegat, menys comprensible -la majoria dels partits, reben, al capdavall, saborós finançament de sota mà dels reis del "totxo".

Ja és hora que, sense avergonyir-se'n, els consellers d'ICV-EUiA, facin almenys la impressió que són allà, al govern, per impulsar i fer polítiques d'esquerra (i que ho semblin no vol pas dir que la facin)

L'enhorabona, doncs. ¡I benvingudes siguin, també, altres mesures prou contundents que n'augmentin la intervenció pública enmig d'una selva capitalista tan ineficaç com miserable!

Trobo francament esfereïdor l'espectacle d'aquests dies a la vila colonial de Melilla. Immigrants negres refusats a cops de culata, amb puntades de peu, sotmesos a agressions flagrants davant de periodistes i càmeres.

Entre mantenir una tanca de seguretat que impermeabilitzi el recinte, i tractar a bastonades la pobra gent, hi ha un abisme que cap govern, i menys si es reclama socialista (sic!) no hauria pas de transitar.

Em descoratja, a més, l'absència de critiques i comentaris de part d'Esquerra Unida, de la Creu Roja, d'Amnistia Internacional, i de tutti quantti. Un fet semblant, a Itàlia, amb els albanesos, originà un escàndol monumental.

Aquí, a Catalunya i a Espanya, ressona, eixordador, el silenci.