Més que canviar el món, que és un objectiu massa ambiciós, la nostra idea és fer resistències contra com van les coses. Per això parlem àmpliament d'alliberament. Ens volem resistir a un món que està venent un discurs únic, que diu que no hi ha més opcions que les retallades i els mercats. Nosaltres diem no; diem que hi ha altres maneres de viure (...)

I què, com han anat les vacances? “pues mal. La gente no gasta. Lógico, tiene miedo. Los que mandan, han gestionado mal el asunto. Yo creo. Mira mi caso. Llevo 7 años trabajando en este supermercado. Hace 8 que tengo novio. Y sigo viviendo en casa de mis padres (...)

Hablamos con Marta Texidó, editora y directora de ‘The Secret la revista’, presidenta de l’Associació Cutural the secret Re-Creat, sobre su proyecto: una asociación cultural sin ánimo de lucro que se ha unido con Re-creat para ofrecer cursos, conferencias, exposiciones de pintura, arte en general y talleres de gran nivel humano y profesional (…)

Sometidos a un ajetreo constante, sobrecargados de estímulos, estamos inmersos en una sociedad de la aceleración, del rendimiento y de la impaciencia, en la que prevalece la prisa. He aquí un elogia del descanso (...)

“No podem esperar que ens motivin. Prefereixo parlar de crear confiança i condicions per a l'harmonia. Si hi són, la motivació hi està inclosa. Les empreses incoherents, per molt que vulguin, no poden motivar. I si la feina no t'agrada tampoc no et poden motivar. Ajudar a buscar feina és un privilegi. La feina és el bé més preciós després de la salut” (...)

L’Assumpció Maresma, directora del setmanari El Temps l’any 1992, fundà l’empresa Partal, Maresma i Associats, propietària de VilaWeb, amb Vicent Partal, que n’és l’editor, i des de llavors, l’Assumpció ha estat la directora de Vilaweb. L’Assumpció Maresma ens explicava, l’any 2008, que ha patit la ‘síndrome de l’acompanyant‘, és a dir, que ha estat víctima d’un masclisme social que ens nega el reconeixement de la feina que fem les dones (...)

L’estrès ens passa un factura massa alta a nivell individual per l’impacte en la salut, en les relacions interpersonals i en l’autoestima, i afecta les organitzacions, que també en surten perjudicades. És per això que les persones i les organitzacions tenen molt a guanyar posant l’estrès a ratlla (...)

En Tòfol Mus m'ha fet arribar aquesta referència: Ja sé que els que hi ha a la platea no son "un cor d'esclaus", però penso que paga la pena d’escoltar-lo. M'ho ha enviat una coneguda. M'ha emocionat! ... Estimats amics, encara tenc els pèls de punta. Tant de bo tots els Mutis de la pàtria meva tan bella i malmesa sortissin a dirigir l’escena (...)

No podemos pagar la sanidad que tenemos”, este es más o menos el eslogan que el gobierno derechista de la Generalitat nos está intentando colar. “Los recortes en las prestaciones sanitarias son la única forma de enfrentar la crisis y salvar lo salvable de lo que tenemos”, este es otro de los eslóganes al uso. “Si estamos así es como consecuencia de la incorrecta gestión del gobierno de izquierdas de la sanidad pública” (...)

Dissabte 8 d'octubre de 2011 de 10:30h a 15h a l'Aula Magna del Campus UAB - Casa Convalescència de Barcelona es presenta "El Nou Paradigma Científic en Psicología" de la mà del Dr. Rubén Feldman González. Organitzen: L'Associació Cultural The Secret Re-Creat i el Centre de Psicología Holokinética de Catalunya (...)

No n’he trobat gaires, de soldats de Déu, que diguéssim, campant aquests dies per Barna. I a fe que m’hi he fixat. Tots agafats de la maneta, visitant el Parc Güell, el Casc antic i històric (...)

Un web sensible als temes catalans, que mira d’explicar de forma plural, puntualment, dia diat, la nostra realitat a italians residents o que ens visiten. Una utopia?, i ca!, això existeix; es diu SpaghettiBCN i no fa pas quatre dies, precisament, que funciona. Té, poca broma!, unes 2.000 visites diàries (...)

Com és habitual en mi, no veig el partit del Barça contra el Manchester United (ni de cap altre club –Espanyol, València, Mallorca, Madrid...) No m’agrada veure el futbol, m’agrada jugar-hi! Hi som davant del televisor la dona i un servidor, la menuda és dormint, la gran ha anat a l’Arc de Triomf a veure el partit en companyia de les masses aplegades (...)

No sóc creient però respecto les tradicions i coses de l’església catòlica i de totes les altres esglésies. Som molts, però, els que ens sentim incòmodes, neguitosos, per l’omnipresència de l’església dominant al nostre país; més encara: per la desproporció del tracte informatiu als mitjans públics (...)

Ahir vaig seguir per TVC el partit del Barça, l’equip del meu pare des de l’època del camp de Les Corts, i també, però menys, el meu. Un desastre d’impotència i esborradís l’equip de Guardiola al llarg de la primera part. La segona, millor, però el que hi compta són els gols, i el Madrid en va fer un de ben bonic. Així doncs, toca felicitar al guanyador i desitjar encert i sort al Barça per a les següents conteses (...)

Amb una fe militant

Vers l'únic Déu possible:

El Déu de l'amor.

Fem de la nostra religió

Profecia i servei

Esperança i donació

Creiem perquè estimem,

Estimem perquè creiem.

Que tot sigui Regne:

El somni del Pare

La passió de Jesús

L'esperança dels pobres

Amén, Axé, Awere, Al·leluia

Pere Casaldàliga (...)

Un català aspira a presidir, en les eleccions d’avui dia 21, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials-CEOE, també liderada i fundada per un altre català, en Carles Ferrer Salat, militant, per cert, del Centre Català-CC, una formació centrista i “giscardiana” formada per empresaris i mànagers joves, europeistes i catalanistes. Les circumstàncies, però, són diametralment diferents de les dels anys 70 (...)

El SEAT 600, símbol del desenvolupisme franquista, ha fet 50 anys. Va industrialitzar l’estat, va donar aires de llibertat i va despertar la lluita obrera. Gent barbada i sabuda, afirma que es el secret bàsic i pràcticament únic de l’estabilització econòmica espanyola –és el parer de Fabián Estapé i de l’economista Joan Sardà Dexeus, principal inspirador del Pla d’Estabilització de 1959 (...)

"Indurain, i ara també en Contador, representen la mena d’esportista que a mi m’agrada: pacients, lluitadors, cerebrals, esportivistes, generosos, respectuosos amb l’adversari, modestos ... gent com cal" (...)

A la Fira Mundial de l'Alimentació de Filadèlfia de 1878, el fabricant Jaume de Vernils, de Vic, presentà un nou producte: les llonganisses. Tal com explica Gonçal de Reparaç en el seu llibre clàssic sobre la plana de Vic, la producció de llonganisses i altres conserves de carn embotida era, fins aleshores, una producció familiar tradicional (...)