Sou en un moment decisiu. La vostra "clau" de la governació és a punt de passar avall. Un cop donada la presidència de la Generalitat d'aquí dalt als socialistes i garantit l'estabilitat d'en Zapatero, els vents bufen en un altre sentit i els socis ja no us volen.
Vau fer una aposta ferma i ben legítima pel tripartit amb la fita clara de substituir CiU com a força hegemònica del moviment nacionalista. Podem avançar-ne el final: hi heu perdut. L'acord entre Convergència i el president espanyol -la part pública i la no publicada- us foragita del tauler de joc.
Tant si voleu com si no voleu, som a punt de contemplar una nova geometria en termes d'aliances polítiques. La via belga o holandesa hi és a tocar. Ben aviat, tant al govern catalunyès, com als principals ajuntaments, com a Madrid quan torni a guanyar en Zapatero, es configuraran coalicions entre CiU i el PSOE. L'un i l'altre governaran plegats quan no puguin fer-ho sols, i així s'anirà teixint, plàcidament i tranquil·la, la vida de les legislatures vinents.
Els petits -ICV/EUiA, ERC, i PP- hi restaran, doncs, al marge.
El cas és que amb els acords que vau subscriure en el seu moment, heu quedat, essencialment, i en termes polític, neutralitzats. Aviat caureu del cavall. Ja us hi podeu posar dempeus. I a més, el fet és independent de si voteu Sí o No o us absteniu d'aquesta andròmina estatutària tan impresentable.
Us cal, doncs, triar. O caure amb dignitat i en bona posició per resistir el setge i acumular forces, o fer-ho malament i tenir-ho més difícil per acarar la nova etapa.
Un bocí important de les bases nacionalistes s'abstindran o diran No a l'estatutet, i això a banda del que digui ERC. Si us hi sumeu, cal ser francs, serà profitós per vosaltres i per aquestes bases. Si no ho féu, haureu perdut una avinentesa per recuperar un crèdit molt i molt malmès.
Estic impressionant amb la claredat d'idees i la fermesa basca feta palesa, ahir, pel lehendakari Juan José Ibarretxe.
Mentre els bascos van avant, els catalans no fem més que, abans de començar a negociar un nou estatutet, rebaixar el llistó, demanar perdó i pidolar -actituds normals en els pobles mesells, genuflexos i sense honor.
Amb mi que no comptin pas, però. Amb l'estatut de fa 25 anys vaig tenir-hi ben bé prou. No em trobaran, doncs, en una segona edició curulla de renúncies i de volada gallinàcia.
Aspiro a més, a molt més. A un nou horitzó nacional que avança ferm i ferreny. Com els bascos. Com aquells que tenen idees clares i una voluntat clara i neta.
Compte amb el nacionalisme polític català: si avançen per aquest camí de renúncia, prendran mal politicament parlant. Fet i fet, començo a pensar que calen noves forces i noves ambicions i que el tàndem ERC-CiU ha perdut molta pistonada.
S'acosta un moment polític decisiu pel País Basc. L'executiu del PNB-EAJ, d'EA i d'EB-IU, gràcies al suport de tres diputats de la il·legal Batasuna, n'ha obtingut la confiança majoritària de la cambra.
El pols amb el govern espanyol és a tocar.
Passi el que passi, i perdoneu-me el trascendentalisme, res no serà igual a partir d'ara a Euskal Herria, als Països Catalans, i a Espanya.
Ibarretxe té un pla per assolir una paritat i equilibri en la relació de súbdits amb Espanya.
¿Per cert, les catalanes i els catalans, els nostres governants, quin en tenen, de pla?
¿Què en pensa l'executiu catalunyès manat pels socialistes?
