A principis del segle XX, aquest pintor català assolí un extraordinari èxit internacional. Ara tenim ocasió de fer-ne una ullada, al CaixaFòrum -us en queden pocs dies, però- (...)
  |  |
Diari d'un eurocomunista (@perermerono)
|
|
Art  Són deu maquinotes (la gent del món de l’art en diria instal·lacions), i podem fruir-les al MACBA (…)  Hi descobrireu, a la seu central i a la capella restaurada, propostes ben suggerents, reflexives, gràfiques, espatarrants, juganeres, pensaroses, indesxifrables, explícites, i im-pre-ssio-nants (...)  Línies i formes trencadisses, fugisseres, que s’acoblen i gairebé es freguen, que hi fugen, concises, sòbries, pulcres.  Vaig anar veure (...)  Nascuda a Hamburg el 1912,  Rostres i cossos totalment despullats si no de roba, de vegades sí, de la pròpia disfressa que ells i nosaltres sempre duem a sobre.  Sento la necessitat d’aconseguir el màxim d’intensitat amb el mínim de mitjans. És el que m’ha portat a donar a la meva pintura un caràcter cada cop més despullat.  En Modest Urgell, en Joaquim Vayreda, l’Isidre Nonell, en Joaquim Mir, i 47 artistes més  Regal, un extraordinari regal l’exposició d’obres d’en Ramón Gaya. Treballs compresos entre 1926 i 2002, en oli sobre tela, tinta i aquarel·la, aiguada sobre paper, pastel sobre paper. Natures mortes, litografies, paisatges, interiors, figures... Tot curull de vida bategant, realisme, subtilesa de traç, gran corporeïtat i carnositat, llum a pleret, color. Mèxic (Cuernavaca), París, Venècia, Roma, Florència, Múrcia, Barcelona, Tarragona, l’Empordà... hi surten en alguns dels seus quadres. Destaca, també, la qualitat dels textos literaris extrets de llibres d’en Gaya. I per si això fos poc, cal afegir el magnífic documental de mitja hora ��oeLa serenísima (diario de un pintor, Ramón Gaya”, dirigida el 1996 per en Gonzalo Ballester. Bellísims els textos i la locució del propi Gaya; i les imatges, una apoteosi de bellesa amb la ciutat de Venècia –amb filmació de l’equip del documental, i altres procedents del súper 8 filmats pel mateix pintor. Acluqueu els ulls i les paraules i la veu se us enduran, obriu els ulls i tapeu-vos les orelles, i les imatges us robaran el cor. Un regal que posa valor afegit a una exposició molt notable. Trigèmines amb rostres sorruts; riquesa i poder sota d'un barret; matrimoni jove i proletari endiumenjat; patriota dels de "god bless america, suport on boys in Vietnam"; kiss from/petó de pel·lícula; llum reflectant en un cinema de barri; nen a la vorera; dona al carrer; transvestit i transformistes; Cony Island un dia de platja ventós; strippers; senyores fent-la petar per Central Park N.Y; nadó menut-menut ... Rostres i persones, sota el prisma i la mirada fonda/fotogràfica de la grandísima Diane Arbus. Nada Diane Nemerov el 1923 i morta, per suïcidi, el 1971. Delit de despullament, de trobar i reflectir allò que és essencial; vides amb màscara o sense; nues d'anfractuositats i replecs; classicisme pertot ... La fotògrafa novaiorquesa féu per manera de redefinir els temes i l'abast del seu art. Al llarg dels 50 i els 60 va acotar un territori -Nova York i els voltants-, per fer d'antropòloga. I va concebre la fotografia com un mitjà estretament lligat a la realitat. L'exposició de què parlem posa a l'abast del públic prop de 200 obres en la més completa mostra que mai no s'hagi aplegat. A photograph is a secret about a secret. The more is tells you the less you know/Una fotografia és un secret sobre un secret. Com més coses et diu, menys coses en saps". Diane Arbus, dixit. - Diane Arbus, revelacions. CaixaFòrum. Barcelona. Fins al 14 de maig de 2006. Excel·lent mostra, a La Pedrera, organitzada per la fundació presidida pel poeta Àlex Susanna. Parlem de la retrospectiva sobre l'artista polonès-ucraïnès-rus, Malèvitx, creador de l'abstracció més absoluta: el suprematisme. 1) pintures figuratives; expressionisme; 2) un caramull de dibuixos; 3) llapis sobre paper; 4) gran riquesa estilística, expressiva, temàtica; 5) revolució constant i permanent, de l'artista; 6) impressionant espectacle de canvi, transformació, un personatge d'allò més rebec i inconformista; 7) i visionari; 8) pintura, dibuix, arquitectura...; 9) al final de la seva carrera, sols figures esparses, sense rostre, estigmatitzades i mutilades, tot de cases sense obertures ni escletxes. - Malèvitx. La Pedrera. 1r pis. Organitza Fundació Caixa Catalunya. Fins al 25 de juny. Entrada de franc. Fundació Antoni Tàpies. Dijous 13 d'abril de 2005. Queda poc perquè tanqui el període d'exposició de "Comunitat; Arxiu F.X: la ciutat buida. Un projecte de Pedro G. Romero". Bastides tubular i metàl·lica; torres segregades i alhora interconnectades per passarel·les i escales; diferents espais o àmbits -Costalers, el Quartet, el Solitari, Wandlung, la Pel·lícula, Temps-temps, els Carrers, la Independència, Pasolini, les Postals, el Planell, el Capital, les Trames, la Pedra...; i un munt de fotografies i escrits i vídeos. Molt altes les torres -el vertigen em fa anar a poc a poc per pujar i baixar els seus 10 metres d'alçada; molt llargs els textos amb lletra ben menuda. En boca de les autores i autors: "Una aproximació a la construcció política de la ciutat moderna, destinada a posar de manifest la relació que hi ha entre els comportaments i les formes de la nostra comunitat i el gest iconoclasta" Tot plegat reflectit en una ciutat: Badia del Vallès, a la contrada del mateix nom. Interessant i innovadora mostra que, això no obstant, peca de manca de transparència, de llegibilitat. Hi ha estímuls, suggeriments, apunts... hi noto a faltar, però, claredat, senzillesa i intel·ligibilitat. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
LLENGUA I LITERATURA
POLÍTICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
